Difference between revisions of "Ecologia"

Jump to navigation Jump to search
12 bytes removed ,  1 year ago
m
 
Els patrons biogeogràfics i els tipus de distribucions s'expliquen o es poden preveure a través del coneixement i la comprensió de les característiques d'una espècie i les necessitats del lloc.<ref name="Pearman08">{{ref-publicació |cognom = Pearman |nom = P. B. |cognom2 = Guisan |nom2 = A. |cognom3 = Broennimann |nom3 = O. |coautors=et al|article = Niche dynamics in space and time |publicació = Trends in Ecology & Evolution |volum = 23 |exemplar = 3 |pàgines = 149–158 |any = 2008 |url = http://connected.uwc.ac.za/blog/upload/SABIF_niche_modelling/Literature/Range_limiting_factors/GeneralTheory/Pearman%20et%20al%202008%20Niche%20dynamics%20in%20space%20and%20time.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2007.11.005 |pmid = 18289716}}</ref> Les espècies tenen característiques funcionals que són adaptades al nínxol ecològic. Un tret és una propietat mesurable d'un organisme que influeix en el seu rendiment.<ref name="McGill06">{{ref-publicació |cognom = McGill |nom = B. J. |cognom2 = Enquist |nom2 = B. J. |cognom3 = Weiher |nom3 = E. |coautors=et al|article = Rebuilding community ecology from functional traits |publicació = Trends in Ecology and Evolution |volum = 21 |exemplar = 4 |pàgines = 178–185 |any = 2006 |doi = 10.1016/j.tree.2006.02.002 |pmid = 16701083}}</ref> Les característiques de cada espècie s'adapten específicament al seu nínxol ecològic. Això significa que les espècies residents es troben en un avantatge i tenen la possibilitat d'excloure de manera competitiva a altres espècies adaptades de manera similar amb un interval de superposició geogràfica. Això es coneix com el principi d'exclusió competitiva.<ref name="Hardin60">{{ref-publicació | cognom = Hardin|nom = G. |article = The competitive exclusion principal.|any = 1960| publicació = Science|volum = 131|exemplar=3409|pàgines = 1292–1297|doi = 10.1126/science.131.3409.1292}}</ref>
 
[[Fitxer:Blue Linckia Starfish.JPG|thumb|upleft|190px|La biodiversitat d'un escull de [[corall]]. Els coralls s'adapten i modifiquen el seu entorn mitjançant la formació d'esquelets de [[carbonat de calci]] que proporcionen les condicions de creixement per a futures generacions i un tipus d'hàbitat per a moltes altres espècies.<ref name="Kiessling09">{{ref-publicació |cognom = Kiessling |nom = W. |cognom2 = Simpson|nom2 = C. |cognom3 = Foote |nom3 = M. |article = Reefs as Cradles of Evolution and Sources of Biodiversity in the Phanerozoic. |publicació = Science |volum = 327 |exemplar = 5962 |pàgines = 196–198 |any = 2009 |doi = 10.1126/science.1182241 |pmid = 20056888}}</ref>]]
 
Els organismes estan subjectes a les pressions ambientals, però també són modificadors dels seus hàbitats. Els comentaris de reglamentació entre els organismes i el seu medi ambient pot modificar les condicions del lloc (per exemple, un [[llac|estany]]) a escala mundial ([[hipòtesi Gaia]]), al llarg del temps i fins i tot després de la mort, com és el cas de troncs en descomposició o dipòsits d'esquelets de sílice d'organismes marins.<ref name="Hastings07">{{ref-publicació | cognom = Hastings|nom= A. B.|cognom2 = Crooks|nom2= J. E.|cognom3 = Cuddington|nom3 = J. A.|coautors=et al|article = Ecosystem engineering in space and time|publicació = Ecology Letters|volum = 10|pàgines = 153–164|any = 2007|doi = 10.1111/j.1461-0248.2006.00997.x|pmid = 17257103|exemplar = 2}}</ref> El procés i el concepte d'enginyeria dels ecosistemes també ha estat denominat "construcció de nínxols". Els enginyers de l'ecosistema es defineixen com: "... els organismes que directament o indirectament modulen la disponibilitat de recursos per a altres espècies, provocant canvis en l'estat físic en materials biòtics o abiòtics. En fer-ho, modifiquen, mantenen i creen hàbitats."<ref name="Jones94">{{ref-publicació | cognom = Jones|nom = Clive G.|cognom2=Lawton| nom2= John H.| cognom3=Shachak| nom3=Moshe| article = Organisms as ecosystem engineers|publicació = Oikos| volum = 69|pàgines = 373–386|any = 1994|doi = 10.2307/3545850|exemplar = 3|url = http://jstor.org/stable/3545850}}</ref>{{Rp|373}}

Navigation menu