Gal·liformes: diferència entre les revisions
accent |
m Sng ha mogut Gal·liforme a Gal·liformes sobre una redirecció : Els articles de tàxons han de ser en plural |
(Cap diferència)
| |
Revisió del 18:14, 19 març 2018
Galliformes  | |
|---|---|
 Meleagris ocellata. | |
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes Temminck, 1820 |
| Famílies | |
L'ordre dels gal·liformes comprèn tota una sèrie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Morfologia
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia
L'ordre es classifica en 5 famílies.
- Família dels megapòdids (Megapodiidae), que inclou els talègols i altres espècies australianes i orientals.
- Família dels cràcids (Cracidae), que inclou els txatxalaques.
- Família dels numídids (Numididae), considerada una subfamília (Numidinae) dels fasiànids en algunes classificacions.
- Família dels odontofòrids (Odontophoridae), que inclou les guatlles del Nou Món.
- Família dels fasiànids (Phasianidae), amb un nombre variable de subfamílies segons cada autor.
- Subfamília dels meleagridinins (Meleagridinae), que inclou els galls dindis. Va ser considerada en el passat una família independent (Meleagrididae).
- Subfamília dels tetraonins (Tetraoninae), que inclou una sèrie d'espècies principalment holàrtiques, com ara el gall fer o la perdiu blanca. Considerada de vegades una família independent (Tetraonidae).
- Subfamília dels perdicins (Perdicinae), que inclou perdius i francolins. De vegades inclosa dins dels fasianins.
- Subfamília dels fasianins (Phasianinae), que inclou els faisans, galls domèstics, paons i altres espècies. Algunes classificacions la separen en dues o tres subfamílies més.
Antigament s'havia inclòs els opistocòmids en aquest ordre, formant el seu propi subordre Ophisthocomi,[1] però actualment se'ls classifica amb els cuculiformes.
Espècies presents als Països Catalans
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies salvatges que pertanyen a dues famílies: els tetraònids (la perdiu blanca i el gall fer) i els fasiànids (el faisà, la perdiu xerra, la perdiu roja i la guatlla),[2][3] a més de les espècies domèstiques com la gallina i el gall dindi.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 40-43. ISBN 978-84-96553-54-5.
Enllaços externs
- L'ordre dels gal·liformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre d'ocells (francès) i (anglès)