Joan Baptista Solervicens i Pollina

Joan Baptista Solervicens i Pollina

Biografia
Naixement	1904 Barcelona
Mort	1961 (56/57 anys)
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor

Joan Baptista Solervicens i Pollina (Barcelona, 28 de febrer de 1904 - 25 de desembre de 1961) va ser un escriptor català.

Els seu pare fou Bernat Solervicens i Serra, nat a Manresa. Bernat, orfe de pare i mare, quedà sota la tutela dels seus àvis materns a Sallent: Maria Escayola Vilarmau i Bernat Solervicens Casajoana, paraire de llana, important prestamista i significat cabaler del Mas Solervicens de Navarcles.

En morir els avis i encara menor d'edat, fou per poders que el cuidà la seva tieta Caterina Solervicens i Escayola, gran empresària i dona pionera en els teixits de cotó a les Fàbriques de filats i teixits de cotó Solervicens amb telers i botigues a Manresa, Sallent, Artès, Hospitalet i Barcelona.

Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solervicens com a fill, donant-li estudis al Liceo Políglota de Barcelona, dirigit pel Dr. Nogués, i ofici de llibreter amb establiment i amb quiosc a les Rambles. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Els pares Bernat i Magdalena, i els fills Josep,Magdalena,Joan Bautista, Paola i Maria Assumpta que morí mol petita. El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial Joan Ferrer Solervicens, es preocupà com un pare de la formació d'en Joan Bautista que había fet els primers estudis elementals als Escolapis del carrer Balmes. L'animà a estudiar medicina a la Universitat de Saragossa on el seu germà Francesc Ferrer Solervicens habia guanyat una plaça de professor adjunt a càtedra, posteriorment ciències físiques, òptica i electricitat, filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, a més d'altres diversos treballs i responsabilitats a les fàbriques Solervicens. Allò que en un principi podia semblar un disperssiu res de res fou potser un brillant molt de molt... no acabà Solervicens pas cap estudi superior però aquests curiosos aspectes de la seva formació, poc coneguts, foren clau i li van ser de gran utilitat en la seva posterior tasca d'humanista, feina que en paraules d'avui ben bé podríem qualificar "d'influencer cultural". Joan Ferrer, en veure que Joan Bautista no es decantava ni centrava en cap estudi i tampoc es presentava a bon nombre d'exàmens universitaris, preferint anar a competir a Jocs Florals o assistir a mítings polítics, comprengué la seva apassionada inclinació artística , periodística i política, acordant amb l'oncle matern Moisès, d'utilitzar mancomunadament les seves influències empresarials i socials per introduirlo professionalment dins l'àmbit i cercle dels assistents de Francesc Cambó i Batlle.

És el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als Jocs Florals de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra, Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar Torre dels Frares i explotació agrària a Torreneral de Les Penelles, veïna al Castell del Remei, propietat de la família Girona Vilanova. Allí hi guanyà La Viola d'Or per la seva composició "Col.loqui en la vigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habia festejat d'adolescent amb un trempat veïnet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíen casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també había estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.

"Més la padrina no digué que si... la noia comprengué una dolor nova: la dolor del record que te un perfil semblant al de la mort.

I sonà el bes d'anar al llit. La pubilla sortí a la balconada; hi había en la tenebra de la nit, una immensa florida d'estelada."

(fragment)

La Flor Natural d'aquests Jocs de Mollerussa, la guanyà un inseparable amic de per vida i company de trifulgues floralesques i polítiques, en Octavi Saltor. L'Englantina, se l'endugué un granat membre de l'escola mallorquina nat a Campanet, en mossèn Llorenç Riber. Mestre en Gai Saber que tots dos adoraven.

Sempre a l'escalf dels Lluïsos de Gràciadurant més de quaranta anys, rebé també la influència del pare Francesc de Paula Vallet. En els seus lleures, festes amicals i familiars, tocava el violí com un virtuós i tenía una deliciosa veu de baix, tant en el seu cantar com en un recitar passional i eufonic que feia excel.lir qualsevol vers. Fou un dels fundadors de La Veu Gracienca formant després part de l'equip que fundà el diari El Matí. També va ser redactor de La Veu de Catalunya.

Amb sou estable de redactor, el 15 de febrer de 1934 Joan Baptista es casa amb Pepita Llorca i Albinyana, establint llar al Pla de Palau,11 que ben sovint acollí a la seva taula, com si es tractés d'un domèstic aplec floralesc a la plaça de la Llana el seu petit "tros d'Europa" en deia, ben diversos personatges del món cultural, artístic y literari, català. Tingueren dues filles, Josefina i Magdalena.

El 7 de març de 1936, Bernat Solervicens, atabalat en veure perillar greument la vida del seu fill, envia una carta a Joan Ferrer demanant-li vetllés especialment per la seguretat d'en Joan Baptista i el dotés econòmicament per tal d'afrontar un ja més que necessari exili, donada la complexa situació política i civil que vivía Barcelona. Fou Ferrer un dels empresaris que colaborà per aconseguir embarcar el 20 d'agost al port de Barcelona bon nombre de perseguits en un vaixell cap el port de Gènova.

Enmig el perill de les 'patrulles de control' Solervicens degué recordar llavors uns versos extraordinàriament familiars...

"Esclata la mort de tes vies rialleres en el aire suau: esclata impensada, insegura i traïdora com altra riallada escarnidora... Riallades de sang! El fang dels teus carrers, oh Barcelona! es pastat amb sang."

Josep Pla,J.M.Brunet i J.B.Solervicens al romà Cafè Greco.

L'exili de Solervicens durant la Guerra Civil Española es exactament relatat a "Retrats de passaport" per Josep Pla i a "Semblances contra l'Oblit" Albert Manent.

Assessor de l'editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, ajudà a confegir i titular "Aurea Dicta" paraules de l'antiga saviesa. Mai fins llavors havia aparegut en català un aplec tan voluminós i estructurat de textos antics grecs i llatins, ordenat amb un propòsit indexat i normatiu.

D'aquest llarg esforç d'acurada revisió de Solervicens n'és resum i paradigmàtic exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra.

Corregí les memòries i les inèdites Meditacions per voluntat expressa de Francesc Cambó tot treballant al seu despatx com a secretari polític.

Humanista, conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de Joan Maragall (1935), els idearis de Jaume Balmes i Antonio Cánovas del Castillo, l'antologia La actitud tradicional en Cataluña -Torras i Bages, Maragall i Cambó- (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.

Segons comentari verbal del col·leccionista Frederic Marès fet al redactor de la present nota durant una comú visita en el Museu de Pintura Romàntica de Madrid i posteriorment recordat per escrit a les seves memòries:

«

Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al Conservatori de les Arts del Llibre i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.

»

Poema i caricatura de Gimeno-Navarro

J.Bta.Solervicens ocupà al Conservatori la plaça que per defunció habia lliurat l'insigne folcklorista, coleccionista i bibliòfil, Joan Amades.

Cal rememorar i reivindicar avui, en plena era de la lletra digital, la gran importància patrimonial pública dels fons materials històrics del Llibre i les tècniques d'impressió dipositats al antic Museu de les Arts del Llibre depenent d'aquest Conservatori de les Arts del Llibre i sota els auspicis presupostaris de l'Ajuntament de Barcelona que, fins els anys noranta, tingué la seva seu, estatge i magatzems, al Poble Espanyol de Montjuïc.

{{{Ref-premsa periòdica}}}