Elisenda Paluzie i Hernández: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
refs
format refs
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Elisenda Paluzie i Hernàndez''' ([[Barcelona]], [[13 d'octubre]] de [[1969]]) és una [[economista]] i [[activista polític]]a [[catalans|catalana]], presidenta de l'[[Assemblea Nacional Catalana]] des de 2018.<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/paluzie-nova-presidenta-de-l-anc-per-practica-unanimitat_251391_102.html|títol=Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat|consulta=2018-03-24|nom=Alba|cognom=Domingo|llengua=català|obra=ElNacional.cat|editor=|data=24 de març de 2018}}</ref> Ha estat professora titular d'Economia a la [[Universitat de Barcelona]] des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per [[Yale University]] (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).
'''Elisenda Paluzie i Hernàndez''' ([[Barcelona]], [[13 d'octubre]] de [[1969]]) és una [[economista]] i [[activista polític]]a [[catalans|catalana]], presidenta de l'[[Assemblea Nacional Catalana]] des de 2018.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/paluzie-nova-presidenta-de-l-anc-per-practica-unanimitat_251391_102.html|títol=Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat|consulta=2018-03-24|nom=Alba|cognom=Domingo|llengua=català|obra=ElNacional.cat|editor=|data=24 de març de 2018}}</ref> Ha estat professora titular d'Economia a la [[Universitat de Barcelona]] des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per [[Yale University]] (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).


== Carrera universitària ==
== Carrera universitària ==
Línia 7: Línia 7:
Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com ''Journal of Economic Geography'', ''Journal of Regional Science'', ''Regional Studies'', ''Papers in Regional Science'', ''Spanish Economic Review'' i ''Cliometrica'', entre d'altres.<ref>{{Ref-web|url = https://ideas.repec.org/e/ppa29.html#articles|títol = Articles a IDEAS-REPEC| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com ''Idees'',<ref>{{Ref-web|url = http://www.idees.net/NumeroIDEES/_gI3-9vupecAZGLCLqfCtnyveG4dLKj4gM7o6u6uvdPM|títol = Article Idees| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> en informes (''III Informe IEB de Federalismo Fiscal''),<ref>{{Ref-web|url = http://www.ieb.ub.edu/aplicacio/fitxers/InformeFF2011_esp.pdf|títol = Informe IEB Federalisme Fiscal 2011| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> i en llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), ''The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability'' <ref>{{Ref-web|url = https://ideas.repec.org/h/elg/eechap/13466_14.html|títol = The costs and benefits of staying in Spain| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) ''Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence.'' L'octubre de 2014 va publicar el llibre ''Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent'', editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/politica/Elisenda_Paluzie-deute-independencia-pensions-Unio_Europea_0_1234076748.html|títol = Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/11/047.html|títol = Premi Catalunya d'Economia| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref>
Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com ''Journal of Economic Geography'', ''Journal of Regional Science'', ''Regional Studies'', ''Papers in Regional Science'', ''Spanish Economic Review'' i ''Cliometrica'', entre d'altres.<ref>{{Ref-web|url = https://ideas.repec.org/e/ppa29.html#articles|títol = Articles a IDEAS-REPEC| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com ''Idees'',<ref>{{Ref-web|url = http://www.idees.net/NumeroIDEES/_gI3-9vupecAZGLCLqfCtnyveG4dLKj4gM7o6u6uvdPM|títol = Article Idees| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> en informes (''III Informe IEB de Federalismo Fiscal''),<ref>{{Ref-web|url = http://www.ieb.ub.edu/aplicacio/fitxers/InformeFF2011_esp.pdf|títol = Informe IEB Federalisme Fiscal 2011| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> i en llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), ''The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability'' <ref>{{Ref-web|url = https://ideas.repec.org/h/elg/eechap/13466_14.html|títol = The costs and benefits of staying in Spain| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) ''Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence.'' L'octubre de 2014 va publicar el llibre ''Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent'', editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/politica/Elisenda_Paluzie-deute-independencia-pensions-Unio_Europea_0_1234076748.html|títol = Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/11/047.html|títol = Premi Catalunya d'Economia| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref>


El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la [[Facultat d'Economia i Empresa]] de la [[Universitat de Barcelona]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.ccma.cat/324/elisenda-paluzie-primera-degana-de-la-facultat-deconomia-i-empresa-de-la-ub/noticia/361707/|títol = Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> Va renovar el mandat de degana el març de 2013,<ref>{{Ref-web|url = http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/03/069.html|títol = Elisenda Paluzie renova el mandat| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada Col·legiada d'Honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la [[Intersindical-CSC]].
El [[18 de febrer]] de 2009 fou elegida primera degana de la [[Facultat d'Economia i Empresa]] de la [[Universitat de Barcelona]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/elisenda-paluzie-primera-degana-de-la-facultat-deconomia-i-empresa-de-la-ub/noticia/361707/|títol=Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB|consulta=24 març 2018|llengua=català|obra=324|editor=|data=18 de febrer de 2009}}</ref> Va renovar el mandat de degana el març de 2013,<ref>{{Ref-web|url=http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/03/069.html|títol=Elisenda Paluzie renova el mandat|consulta=24 març 2018|llengua=català|editor=Universitat de Barcelona|data=20 de març de 2013}}</ref> el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada Col·legiada d'Honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la [[Intersindical-CSC]].


== Trajectòria política ==
== Trajectòria política ==
En l'àmbit cívico-polític, va ser secretària de finances de la [[Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]] (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del [[Club FNEC]] (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista [[Sobirania i Progrés]], creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la [[Consultes sobre la independència de Catalunya|Consulta sobre la Independència]] i de [[Barcelona Decideix]]. En el període 2008-2012 va militar a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], on impulsà el corrent crític d'opinió [[Esquerra Independentista (ERC)|Esquerra Independentista]]. En el congrés d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.
En l'àmbit cívic-polític, va ser secretària de finances de la [[Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]] (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del [[Club FNEC]] (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut del 2006]] va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista [[Sobirania i Progrés]], creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la [[Consultes sobre la independència de Catalunya|Consulta sobre la Independència]] i de [[Barcelona Decideix]]. En el període 2008-2012 va militar a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], on impulsà el corrent crític d'opinió [[Esquerra Independentista (ERC)|Esquerra Independentista]]. En el congrés d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.


El 17 març de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'[[Assemblea Nacional Catalana]], de manera que fou la candidata amb més suport.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC|publicació=324.cat|llengua=|url=http://www.ccma.cat/324/despres-duna-campanya-polemica-lanc-elegeix-els-77-membres-del-secretariat/noticia/2844726/|data=17 març 2018|pàgines=}}</ref> El 24 de març va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat, substituint [[Jordi Sànchez i Picanyol|Jordi Sànchez]].
El [[17 març]] de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'[[Assemblea Nacional Catalana]], de manera que fou la candidata amb més suport.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC|publicació=324.cat|llengua=|url=http://www.ccma.cat/324/despres-duna-campanya-polemica-lanc-elegeix-els-77-membres-del-secretariat/noticia/2844726/|data=17 març 2018|pàgines=}}</ref> El [[24 de març]] va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat, substituint [[Jordi Sànchez i Picanyol|Jordi Sànchez]].<ref name=":0" />


[[Elisenda Paluzie]] forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen [[Esteve Paluzie i Cantalozella]], [[Faustino Paluzie]], [[Josep Paluzie i Lucena]], [[Alfred Paluzie Lucena|Alfred Paluzie i Lucena]], [[Antoni Paluzie i Borrell]], [[Jesús Paluzíe i Borrell|Jesús Paluzie i Borrell]] i [[Mercedes Paluzíe i Borrell|Mercè Paluzie i Borrell]] (escriptora infantil amb el pseudònim ''Florencia de Arquer'').<ref>[http://www.bnc.cat/fons/inventaris/paluzie.pdf Inventari de documentació de la família Paluzíe] Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]</ref> És filla de l'advocat [[Lluís Paluzie i Mir]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.bnc.cat/fons/inventaris/paluzie.pdf|títol=Documentació de la família Paluzie|consulta=10/12/2015|llengua=Català|editor=Biblioteca de Catalunya|data=2004}}</ref>
[[Elisenda Paluzie]] forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen [[Esteve Paluzie i Cantalozella]], [[Faustino Paluzie]], [[Josep Paluzie i Lucena]], [[Alfred Paluzie Lucena|Alfred Paluzie i Lucena]], [[Antoni Paluzie i Borrell]], [[Jesús Paluzíe i Borrell|Jesús Paluzie i Borrell]] i [[Mercedes Paluzíe i Borrell|Mercè Paluzie i Borrell]] (escriptora infantil amb el pseudònim ''Florencia de Arquer'').<ref>[http://www.bnc.cat/fons/inventaris/paluzie.pdf Inventari de documentació de la família Paluzíe] Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]</ref> És filla de l'advocat [[Lluís Paluzie i Mir]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.bnc.cat/fons/inventaris/paluzie.pdf|títol=Documentació de la família Paluzie|consulta=10/12/2015|llengua=Català|editor=Biblioteca de Catalunya|data=2004}}</ref>

Revisió del 00:18, 25 març 2018

Infotaula de personaElisenda Paluzie i Hernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
4a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana
24 març 2018 – 21 maig 2022
← Jordi Sànchez i Picanyol – Maria Dolors Feliu i Torrent →
Degana de la Facultat d'Economia i Empresa
18 febrer 2009 – 19 abril 2017 – Ramon Alemany Leira → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLondon School of Economics (1997–1998)
Universitat de Barcelona - economia (–1999)
Universitat Yale - economia internacional (–1996)
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, activista política, professora d'universitat, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, professora d'universitat (2001–) Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2008–2012) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Paluzie i Mir Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3427186 TMDB.org: 1508887
Twitter (X): epaluzie Modifica el valor a Wikidata

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de 2018.[1] Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Carrera universitària

Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). Va gaudir de beques post-doctorals (Beques Batista i Roca i Beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca post-doctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École des ponts-Paris Tech, Paris (2002-2003) (integrat posteriorment a la Paris School of Economics).

Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[2] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com Idees,[3] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[4] i en llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability [5] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[6] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[7]

El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[8] Va renovar el mandat de degana el març de 2013,[9] el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada Col·legiada d'Honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC.

Trajectòria política

En l'àmbit cívic-polític, va ser secretària de finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés, creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.

El 17 març de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, de manera que fou la candidata amb més suport.[10] El 24 de març va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat, substituint Jordi Sànchez.[1]

Elisenda Paluzie forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustino Paluzie, Josep Paluzie i Lucena, Alfred Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell i Mercè Paluzie i Borrell (escriptora infantil amb el pseudònim Florencia de Arquer).[11] És filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Domingo, Alba. «Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat». ElNacional.cat, 24-03-2018. [Consulta: 24 març 2018].
  2. ↑ «Articles a IDEAS-REPEC».
  3. ↑ «Article Idees».
  4. ↑ «Informe IEB Federalisme Fiscal 2011».
  5. ↑ «The costs and benefits of staying in Spain».
  6. ↑ «Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"».
  7. ↑ «Premi Catalunya d'Economia».
  8. ↑ «Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB». 324, 18-02-2009. [Consulta: 24 març 2018].
  9. ↑ «Elisenda Paluzie renova el mandat». Universitat de Barcelona, 20-03-2013. [Consulta: 24 març 2018].
  10. ↑ «Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC». 324.cat, 17-03-2018.
  11. ↑ Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]
  12. ↑ «Documentació de la família Paluzie» (en català). Biblioteca de Catalunya, 2004. [Consulta: 10 desembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisenda Paluzie i Hernández
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisenda_Paluzie_i_Hernández&oldid=19770289»