La victòria de Wellington: diferència entre les revisions
Replacing superseded 'Portrait of the Duke of Wellington by Goya.jpg' with 'Francisco Goya - Portrait of the Duke of Wellington.jpg' |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Wellington (desambiguació)}} |
{{polisèmia|Wellington (desambiguació)}} |
||
{{infotaula composició}} |
{{infotaula composició}} |
||
[[Fitxer: Portrait of the Duke of Wellington |
[[Fitxer: Francisco Goya - Portrait of the Duke of Wellington.jpg|thumb|dreta|180px|El '''[[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]]''', victoriós sobre les tropes napoleòniques a [[Batalla de Vitòria|Vitòria]] a [[1813]].]] |
||
'''''Wellingtons Sieg''''' (en català '''''La Victòria de Wellington''''' o també '''''La Batalla de Vitòria'''''), opus 91, és una obra orquestral de [[Ludwig van Beethoven]] composta en [[1813]] per celebrar la victòria de les tropes comandades pel [[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]] sobre els exèrcits [[Napoleó I|napoleònics]] a [[Batalla de Vitòria|Vitòria]], el 21 de juny de 1813. |
'''''Wellingtons Sieg''''' (en català '''''La Victòria de Wellington''''' o també '''''La Batalla de Vitòria'''''), opus 91, és una obra orquestral de [[Ludwig van Beethoven]] composta en [[1813]] per celebrar la victòria de les tropes comandades pel [[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]] sobre els exèrcits [[Napoleó I|napoleònics]] a [[Batalla de Vitòria|Vitòria]], el 21 de juny de 1813. |
||
Revisió del 00:20, 25 març 2018
.jpg)  | |
| Forma musical | simfonia |
|---|---|
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Epònim | Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington |
| Dedicat a | Jordi IV del Regne Unit |
  | |
Wellingtons Sieg (en català La Victòria de Wellington o també La Batalla de Vitòria), opus 91, és una obra orquestral de Ludwig van Beethoven composta en 1813 per celebrar la victòria de les tropes comandades pel Duc de Wellington sobre els exèrcits napoleònics a Vitòria, el 21 de juny de 1813.
Història de l'obra
En un Imperi austríac en plena efervescència patriòtica davant l'enfonsament de l'Imperi francès, l'enginyer Johann Maelzel, inventor del metrònom i inspirador del segon moviment de la Vuitena Simfonia , li encarrega a Beethoven una obra simfònica per estrenar un nou instrument seu, el panharmonicon. La recent batalla de Vitòria li proporciona a Beethoven un tema perfecte per a l'ocasió, ja que el panharmonicon és un instrument que tracta d'imitar els timbres i sons d'una banda militar.
Acabada l'octubre de 1813, La Victòria de Wellington va ser estrenada al concert del 8 de desembre del mateix any, durant el qual es va estrenar també la Setena simfonia. Salieri, Hummel i Meyerbeer tocaven a l'orquestra. L'èxit colossal del concert, i en especial de la Victòria de Wellington, sembla que va tenir molt a veure amb el sobresalt patriòtic que recorria Àustria per aquesta època.
Mantinguda
Beethoven, conscient que es tractava d'una peça menor, va qualificar La victòria de Wellington d'«estupidesa». Tot i la seva mediocritat, aquesta obra va ser una de les peces més cèlebres durant la vida del compositor. Avui en dia ha caigut en l'oblit, però no manca d'interès històric.
L'Obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski i La batalla dels huns de Franz Liszt, La victòria de Wellington forma part de les obres que commemora una gran batalla militar.
Execució
La durada d'execució de l'obra és d'uns 15 minuts. Beethoven va introduir dos temes populars: Malbrough se'n va a la guerra (transformat en Mambrú se'n va a la guerra per la pronunciació espanyola) per simbolitzar França, Rule Britannia i God save the King per simbolitzar Anglaterra. 193 trets de canó poden ser escoltats en aquesta pàgina simfònica pintoresca.
Enllaços externs
La victòria de Wellington: Partitura lliure a l'IMSLP.
| Biografia |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Música |
| ||||||||
| Cultura | |||||||||
