Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Baptista Solervicens i Pollina»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(→‎Activitat literària: Eliminada la opinió final, sense caràcter enciclopèdic, disculpes.)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
Els seu pare fou Bernat Solervicens i Serra, nat a Manresa. Bernat, orfe de pare i mare, quedà sota la tutela dels seus àvis materns a Sallent: Maria Escayola Vilarmau i Bernat Solervicens Casajoana, paraire de llana, important prestamista i significat cabaler del [[El Solervicens|Mas Solervicens]] de Navarcles.
 
En morir els avis i encara menor d'edat, fou per poders que el cuidà la seva tieta [[Caterina Solervicens i Escayola]], gran empresària i dona pionera en els teixits de cotó a les [[Fàbriques de filats i teixits de cotó Solervicens]] amb telers i botigues a Manresa, Sallent, Artès, Hospitalet i Barcelona. <ref> Ferrer i Alòs, Llorenç: Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Artés, 1990.</ref>
 
Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solervicens com a fill, donant-li estudis al [[Liceo Políglota de Barcelona]], dirigit pel Dr. Nogués, i ofici de llibreter amb establiment i amb quiosc a les Rambles. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Els pares Bernat i Magdalena, i els fills Josep,Magdalena,Joan Bautista, Paola i Maria Assumpta que morí mol petita.
 
=== Primers escrits ===
És el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als [[Jocs Florals]] de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra, Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar Torre dels Frares i explotació agrària a Torreneral de Les Penelles, veïna al Castell del Remei, propietat de la família Girona Vilanova. <ref> Mateu Giral,Jaume: L'enginyer Domingo Cardenal. Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. pp.129-132 Pages Editors Lleida, 2000 </ref> Allí hi guanyà [[La Viola d'Or]] per la seva composició "Col.loqui en la vigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habia festejat d'adolescent amb un trempat veïnet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíen casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també había estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.
 
"Més la padrina no digué que si...
(fragment)
 
La [[Flor Natural]] d'aquests Jocs de Mollerussa, la guanyà un inseparable amic de per vida i company de trifulgues floralesques i polítiques, en [[Octavi Saltor i Soler|Octavi Saltor]]. [[L'Englantina]], se l'endugué un granat membre de l'escola mallorquina nat a Campanet, en mossèn [[Llorenç Riber]]. [[Mestre en Gai Saber]] que tots dos adoraven. <ref> Cornudella i Olivart, Joan: Any de Jocs Florals en terres urgellenques. URTX Revista Cultural de l'Urgell vol.núm.11 pp.164-181 Tàrrega,1998 </ref>
 
=== Periodista i escriptor ===
405.695

modificacions

Menú de navegació