Madame de Maintenon: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon''', més coneguda com a '''Madame de Maintenon''' ([[Niòrt]], [[27 de novembre]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abril]] de [[1719]]). Fou, secretament, la darrera esposa del rei [[Lluís XIV de França]] amb qui es casà la nit del [[9 d'octubre|9]] al [[10 d'octubre]] de [[1685]].
'''Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon''', més coneguda com '''''Madame'' de Maintenon''' ([[Niòrt]], [[27 de novembre]] de [[1635]]-[[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abril]] de [[1719]], fou, secretament, la darrera esposa del rei [[Lluís XIV de França]], amb qui es casà la nit del [[9 d'octubre|9]] al [[10 d'octubre]] de [[1685]].


Va ser l'[[amant]] del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en [[matrimoni morganàtic]] i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser '''Madame Scarron''', més tard rebria el títol de de '''Marquesa de Maintenon'''.
Va ser l'[[amant]] del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en [[matrimoni morganàtic]] i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser '''''Madame'' Scarron''', més tard rebria el títol de de '''marquesa de Maintenon'''.


A través de la seva relació amb el rei de frança, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època
Amb la seva relació amb el rei de França, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.
== Infantesa ==
== Infantesa ==
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg |thumb|165px|left|La jove Françoise d'Aubigné.]]
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg |thumb|165px|left|La jove Françoise d'Aubigné]]


Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta [[hugonot]] [[Théodore Agrippa d'Aubigné]] havia estat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb els seus pares a l'illa Guadalupe de les Anilles on el seu pare esperava ser nomenat governador però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que ells també van tornar a frança el 1645. A França Madame de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonot.
Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta [[hugonot]] [[Théodore Agrippa d'Aubigné]], havia estat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb sos pares a l'illa Guadalupe de les Antilles on el seu pare esperava ser nomenat governador, però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que aquesta també va tornar a França el 1645. A França ''Madame'' de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonota.


== Primer matrimoni ==
== Primer matrimoni ==
Després de tornar al catolicisme, abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta [[Paul Scarron]] (1610–1660), protegit de Madame de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant ekls quals Madame Scarron, ''faute de mieux'', es convertí en l'animadora del saló literarii mundà inaugurat pel seu marit on hi van assistir personatges com [[Jean Racine]] i [[Madame de Sévigné]].
Després de tornar al catolicisme, l'abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta [[Paul Scarron]] (1610–1660), protegit de ''Madame'' de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant els quals ''Madame'' Scarron es convertí en l'animadora d'un saló literari mundà inaugurat pel seu marit, on hi van assistir personatges com [[Jean Racine]] i [[Madame de Sévigné|''Madame'' de Sévigné]].


El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta dels bastards reials Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre.
El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta dels bastards reials Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre.


El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de Madame de Montespan, Madame Scarron es traslladà a Versalles amb els nenes.
El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de ''Madame'' de Montespan, ''Madame'' Scarron es traslladà a Versalles amb els nenes.


== «Marquesa de Maintenon» ==
== Marquesa de Maintenon ==
Segons el diari del rei, la relació entre ambdós va començar el 1675:
Segons el diari del rei, la relació entre ambdós va començar el 1675:


{{cita|''... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc.; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages''.|col2=Fa uns dies,un gentilhome vestit de gris...}}
{{cita|''... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc.; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages''.|col2=Fa uns dies,un gentilhome vestit de gris...}}


El rei la proclamà Madame de Maintenon (senyora de Maintenon).
El rei la proclamà ''Madame'' de Maintenon (senyora de Maintenon) i li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).

El rei li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).


== Matrimoni amb el Rei Sol ==
== Matrimoni amb el Rei Sol ==
S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards però tampos són legítims.
S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards, però tampoc són legítims.


L'any 1686 ella va fundar Saint-Cyr (méstard dit, Saint-Cyr-l'École), la Maison royale de Saint-Louis, un col·legi femení. A partir de 1808 va passar a ser l'[[Escola Militar Especial de Saint-Cyr]].
L'any 1686 ella va fundar Saint-Cyr (més tard dit Saint-Cyr-l'École), la Maison Royale de Saint-Louis, un col·legi femení. A partir de 1808 va passar a ser l'[[Escola Militar Especial de Saint-Cyr]].





Revisió del 15:23, 25 març 2018

Infotaula de personaMadame de Maintenon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Françoise d'Aubigné Modifica el valor a Wikidata
27 novembre 1635 Modifica el valor a Wikidata
Niort (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1719 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
palau de Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMaison royale de Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósalonnière, epistològrafa, filòsofa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugePaul Scarron (1651–1660)
Lluís XIV de França (1683, 1684–1715) Modifica el valor a Wikidata
ParesConstant d'Aubigné Modifica el valor a Wikidata  i Jeanne de Cardillac Modifica el valor a Wikidata
GermansConstant d'Aubigné i Charles d'Aubigné Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrançoise Charlotte d'Aubigné (neboda)
Théodore-Agrippa d'Aubigné (avi)
Marthe-Marguerite Caylus (nebots valencians segons) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 84661263 Project Gutenberg: 42107 Modifica el valor a Wikidata

Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon, més coneguda com Madame de Maintenon (Niòrt, 27 de novembre de 1635-Saint-Cyr-l'École, 15 d'abril de 1719, fou, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França, amb qui es casà la nit del 9 al 10 d'octubre de 1685.

Va ser l'amant del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en matrimoni morganàtic i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser Madame Scarron, més tard rebria el títol de de marquesa de Maintenon.

Amb la seva relació amb el rei de França, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.

Infantesa

La jove Françoise d'Aubigné

Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta hugonot Théodore Agrippa d'Aubigné, havia estat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb sos pares a l'illa Guadalupe de les Antilles on el seu pare esperava ser nomenat governador, però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que aquesta també va tornar a França el 1645. A França Madame de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonota.

Primer matrimoni

Després de tornar al catolicisme, l'abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta Paul Scarron (1610–1660), protegit de Madame de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant els quals Madame Scarron es convertí en l'animadora d'un saló literari mundà inaugurat pel seu marit, on hi van assistir personatges com Jean Racine i Madame de Sévigné.

El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta dels bastards reials Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre.

El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de Madame de Montespan, Madame Scarron es traslladà a Versalles amb els nenes.

Marquesa de Maintenon

Segons el diari del rei, la relació entre ambdós va començar el 1675:

« ... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc.; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages. Fa uns dies,un gentilhome vestit de gris... »

El rei la proclamà Madame de Maintenon (senyora de Maintenon) i li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).

Matrimoni amb el Rei Sol

S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards, però tampoc són legítims.

L'any 1686 ella va fundar Saint-Cyr (més tard dit Saint-Cyr-l'École), la Maison Royale de Saint-Louis, un col·legi femení. A partir de 1808 va passar a ser l'Escola Militar Especial de Saint-Cyr.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madame de Maintenon