Abu-l-Qàssim az-Zayyaní: diferència entre les revisions

Abu-l-Qàssim az-Zayyaní
Biografia
Naixement	1734 ; Fes (Marroc)
Mort	1833 (98/99 anys); Fes (Marroc)
Activitat
Ocupació	historiador, diplomàtic, geògraf, autobiògraf

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 05:31, 4 abr 2018

Abu-l-Qàssim ibn Àhmad ibn Alí ibn Ibrahim az-Zayyaní, més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim az-Zayyaní —en àrab أبو القاسم بن أحمد بن علي بن إبراهيم الزياني, Abū l-Qāsim b. Aḥmad b. ʿAlī b. Ibrāhīm az-Zayyānī— (Fes, 1734/1735-1833) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí, membre de la tribu dels Zayyan.^[1]

El seu avi fou un erudit musulmà que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Ismaïl, de la dinastia alauita, i que va escriure un llibre sobre la dinastia bereber.^[2]

Vida política i governamental

Va exercir diversos càrrecs al makhzan i va acomplir diverses missions pel sultà de l'Imperi otomà, principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment governador de Sigilmasa, fins a la mort del sultà mulay Muhàmmad III ibn Abd-Al·lah (1790). Sota el fill i successor, mulay Yazid, fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hixam (1792), i va participar en la proclamació a Meknès de mulay Sulayman, que el va nomenar governador d'Oujda, però fou atacat pels habitants i es va retirar a Tlemcen. Després d'un viatge a Constantinoble i la Meca, fou cridat per mulay Sulayman (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833, als 99 anys.

Obra

Va escriure una quinzena d'obres, quasi totes de geografia i història, i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.^[3] Té diversos treballs sobre la dinastia alauita i ladinastia otomana.

En la seva obra Torjmana Al Kobra l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura crònica dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per Ibn Khaldun. L'autor retrata una època en què el Marroc està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en què l'auge d'Europa marca un canvi en la geopolítica del Mediterrani. La seva obra ha estat criticada per ser hostil als berbers en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor se situava al costat del makhzan (Estat).^{[cal citació]}

Obres

Referències

↑ Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36
↑ Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012].
↑ Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971

Enciclopèdia de l'Islam, XI, 530-531

Bibliografia

E. Lévi Provençal, Chorfa, pp. 142–199
A. Gannun, Dikrayat, no. 2
Dwight Fletcher, Interpreting the Self: Autobiography in the Arabic Literacy Tradition, University of California Press, 2001
Al-Tarjamana al-kubrd, Fedala, Muhammadiyya, 1967
Al-bustan al-zarif fi dawlat awlad mawlay 'ali al-sharif (MS. D 1577, Bibiohèque Générale Rabat) translation E. Fumay as Chronique de la dynastie alaouie du Maroc, Archives Marocaines IX and X (1906-7)
Al-turjuman al-mu'rib 'an duwal al-mashriq wa'l-maghrib, edition and partial translation (1886) by O. Houdas, Le Maroc de 1631 à 1812
La douane marocaine à travers l'histoire
La Méditerranée vue par les Marocains
Ibn Othman, un regard sur l'europe
Le Maroc sous le règne de Sidi Mohammed ben Abdallah (1757-1790)

[1] Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36

[HoffmanMiller2010-2] Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012].

[3] Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 29: / Línia 29: @@
 * [http://www.douane.gov.ma/c/journal/view_article_content?groupId=16&articleId=32402 La douane marocaine à travers l'histoire]
 * [http://periples.mmsh.univ-aix.fr/med-representations/textes/kaddouri/kaddouri2.html La Méditerranée vue par les Marocains]
-* [http://zamane.ma/ibn-othman-un-regard-sur-leurope Ibn Othman, un regard sur l’europe]
+* [http://zamane.ma/ibn-othman-un-regard-sur-leurope Ibn Othman, un regard sur l'europe]
 * [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/remmm_0035-1474_1966_num_1_1_914  Le Maroc sous le règne de Sidi Mohammed ben Abdallah (1757-1790)]
 {{Autoritat}}