Empenyedor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Un '''empenyedor''' és una embarcació especialment concebuda i construïda per a empènyer barcasses i embarcacions de [[navegació fluvial]].<ref>{{TERMCAT}}</ref> |
Un '''empenyedor''' és una embarcació especialment concebuda i construïda per a empènyer barcasses i embarcacions de [[navegació fluvial]].<ref>{{TERMCAT}}</ref> |
||
Té el vantatge que permet que la part costosa d'una embarcació es destaca de la part de càrrega, que només són unes caixes flotants sense gaire èquip, uns mers contenidors. Després d'atracar les barcasses, el empenyedor en pot prendre d'altres, ja carregades. Augmenta la [[productivitat]], com que el capità i la tripulació no han d'esperar inoperatius durant el temps de càrrega o descàrrega.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brolsma|nom=J.U|capítol=3.5 Duwvaart|títol=Beknopte geschiedenis van binnenvaart en vaarwegen| url=https://repository.tudelft.nl/islandora/object/uuid:39b4b08f-1ced-4a7b-b35d-e89d632c8d09/datastream/OBJ|llengua=neerlandès|data=novembre de 2010|editorial=[[Rijkswaterstaat]]|lloc=Delft|pàgines=29 ss.|isbn=}}</ref> Segons el tipus de convoi i la capacitat de la via aquàtica, s'arriba a carregar fins a 6000 tones. Avui un comboi pot empènyer fins a quatre barcasses. Hi ha experiments al Rin amb combois de sis al tram [[Port de Rotterdam]]-[[Port de Duisburg]], però encara no es pot generalitzar. |
Té el vantatge que permet que la part costosa d'una embarcació es destaca de la part de càrrega, que només són unes caixes flotants sense gaire èquip, uns mers contenidors. Després d'atracar les barcasses, el empenyedor en pot prendre d'altres, ja carregades. Augmenta la [[productivitat]], com que el capità i la tripulació no han d'esperar inoperatius durant el temps de càrrega o descàrrega.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brolsma|nom=J.U|capítol=3.5 Duwvaart|títol=Beknopte geschiedenis van binnenvaart en vaarwegen| url=https://repository.tudelft.nl/islandora/object/uuid:39b4b08f-1ced-4a7b-b35d-e89d632c8d09/datastream/OBJ|llengua=neerlandès|data=novembre de 2010|editorial=[[Rijkswaterstaat]]|lloc=Delft|pàgines=29 ss.|isbn=}}</ref> Segons el tipus de convoi i la capacitat de la via aquàtica, s'arriba a carregar fins a 6000 tones. Avui un comboi pot empènyer fins a quatre barcasses. Hi ha experiments al Rin amb combois de sis al tram [[Port de Rotterdam]]-[[Port de Duisburg]], però encara no es pot generalitzar.<ref>{{Ref-web|url=https://www.informatie.binnenvaart.nl/thema/rijn|títol=De Rijn|consulta=2018-04-08|cognom=User|llengua=neerlandès|editor=Expertise- en Innovatiecentrum Binnenvaart|data=}}</ref> |
||
La navegació empesa es va desenvolupar a la conca del [[riu Mississipí]] a la fi del segle XIX. La tècnica es va introduir a Europa el 1957, amb el vaixell ''Wasserbüffel'' (alemany per a [[búfal aquàtic]]), construït com a experiment per quatre companyies navilieres. Primer es va utilitzar al [[Rin]] als [[Països Baixos]].<ref>{{ref-web|url = https://www.youtube.com/watch?v=rjm32msbetw| format = vídeo| títol = 50 Jaar duwvaart in Europa (2007) (50 anys de navegació empesa a Europa)|editor = rtvdordrecht |llengua = neerlandès|ref= rtvdordrecht}}</ref> Després de la reticència inicial envers la nova tecnologia, es va popularitzar i molts [[remolcador|remolcadors]] van ser transformats en empenyedors. |
La navegació empesa es va desenvolupar a la conca del [[riu Mississipí]] a la fi del segle XIX. La tècnica es va introduir a Europa el 1957, amb el vaixell ''Wasserbüffel'' (alemany per a [[búfal aquàtic]]), construït com a experiment per quatre companyies navilieres. Primer es va utilitzar al [[Rin]] als [[Països Baixos]].<ref>{{ref-web|url = https://www.youtube.com/watch?v=rjm32msbetw| format = vídeo| títol = 50 Jaar duwvaart in Europa (2007) (50 anys de navegació empesa a Europa)|editor = rtvdordrecht |llengua = neerlandès|ref= rtvdordrecht}}</ref> Després de la reticència inicial envers la nova tecnologia, es va popularitzar i molts [[remolcador|remolcadors]] van ser transformats en empenyedors. |
||
Revisió del 11:09, 8 abr 2018
Un empenyedor és una embarcació especialment concebuda i construïda per a empènyer barcasses i embarcacions de navegació fluvial.[1]
Té el vantatge que permet que la part costosa d'una embarcació es destaca de la part de càrrega, que només són unes caixes flotants sense gaire èquip, uns mers contenidors. Després d'atracar les barcasses, el empenyedor en pot prendre d'altres, ja carregades. Augmenta la productivitat, com que el capità i la tripulació no han d'esperar inoperatius durant el temps de càrrega o descàrrega.[2] Segons el tipus de convoi i la capacitat de la via aquàtica, s'arriba a carregar fins a 6000 tones. Avui un comboi pot empènyer fins a quatre barcasses. Hi ha experiments al Rin amb combois de sis al tram Port de Rotterdam-Port de Duisburg, però encara no es pot generalitzar.[3]
La navegació empesa es va desenvolupar a la conca del riu Mississipí a la fi del segle XIX. La tècnica es va introduir a Europa el 1957, amb el vaixell Wasserbüffel (alemany per a búfal aquàtic), construït com a experiment per quatre companyies navilieres. Primer es va utilitzar al Rin als Països Baixos.[4] Després de la reticència inicial envers la nova tecnologia, es va popularitzar i molts remolcadors van ser transformats en empenyedors.
En mitjana la navegació fluvial consumeix l'equivalent de 10 a 12 litres de petroli per 1000 tones-kilometres de càrrega, mentrestant el transport per camió en consumeix 70 a 80 litres.[5]
| Normes europees del CEMT per a conjunts de barcasses empeses[6] | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Classe | tipus de comboi |
tonatge | llargada | amplada | calat | alçària lliure |
| Vb | 2 barcasses (en longitud) |
3200-6000 t | 172-185m | 11,4 m | 2,5-4,5 m | 5,25 m, 7 m o 9,10 m |
| VIa | 2 barcasses (juxtaposats) |
3200 -6000 t | 95-110 m | 22,8 m | 2,5-4,5 m | 7 m o 9,10 m |
| VIb | 2 x 2 | 3200 -6000 t | 185-195 m | 22,8 m | 2,5-4,5 m | 7 m o 9,10 m |
| VIc | 3 x 2 2 x 3 |
9600-18000 t | 270-280 m 195-200 m |
22,8 m 33,0-34,2 m |
2.5-4,5 m | 9,10 m |
| VId | 3 x 3 | 14500-27000 t | 285 m | 33,0-34,2 m | 2,5-4,5 m | 9,10 m |
Referències
- ↑ «Empenyedor». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Brolsma, J.U. «3.5 Duwvaart». A: Beknopte geschiedenis van binnenvaart en vaarwegen (en neerlandès). Delft: Rijkswaterstaat, novembre de 2010, p. 29 ss..
- ↑ User. «De Rijn» (en neerlandès). Expertise- en Innovatiecentrum Binnenvaart. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «50 Jaar duwvaart in Europa (2007) (50 anys de navegació empesa a Europa)» (vídeo) (en neerlandès). rtvdordrecht.
- ↑ Sadoine, N. «Het vervoer via de binnenwateren : Binnenvaart en milieu (navegació fluvial i medi ambient)» (en neerlandès). Infastructuur in het leefmilieu. Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, 4, 93, pàg. 299.
- ↑ «Resolution n°92/2 on new classification of inland waterways» (en francès). International Transportforum, 11/12 juny 1992. (traducció: Resolució número 92/2 referent a la nova classificació de les vies navegables interiors')
Enllaços externs
- «Zesbaksduwvaart ware grootte proeven (Experiment amb comboi de sis caixes empesos)» (vídeo) (en neerlandès). Rijkswaterstaat Dienst Verkeerskunde, 2015.
- «Criteris mínims de seguretat per a Conjunts d'Empenta de Barcasses i Remolcadors» (pdf). Repsol, 2006.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empenyedor |