Palau Reial de Madrid: diferència entre les revisions
m referències|2 --> referències |
Canvis menors, neteja, replaced: la ribera → la riba AWB |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Va ser residència privada fins al regnat d'[[Alfons XIII]], tot i que també [[Manuel Azaña]], president de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a '''Palau Nacional'''. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de '''Palau d'Orient''', en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia]] resideixen al [[Palau de la Zarzuela]], als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees. |
Va ser residència privada fins al regnat d'[[Alfons XIII]], tot i que també [[Manuel Azaña]], president de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a '''Palau Nacional'''. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de '''Palau d'Orient''', en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia]] resideixen al [[Palau de la Zarzuela]], als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees. |
||
[[Fitxer:Palacio Staircase.jpg|thumb| |
[[Fitxer:Palacio Staircase.jpg|thumb|esquerra|L'escalinata principal.]] |
||
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la |
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares. |
||
Ja al [[segle X]] una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per [[Mohamed I]], emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la [[taifa de Toledo]]. |
Ja al [[segle X]] una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per [[Mohamed I]], emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la [[taifa de Toledo]]. |
||
Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de [[1329]]. |
Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de [[1329]]. |
||
[[Fitxer:España - Madrid - Campo del Moro - Entrada.JPG|thumb|El Palau Reial de Madrid i els Jardins del ''Campo del Moro''.]] |
[[Fitxer:España - Madrid - Campo del Moro - Entrada.JPG|thumb|El Palau Reial de Madrid i els Jardins del ''Campo del Moro''.]] |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de [[Carles III d'Espanya]]. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de [[Carles IV d'Espanya]], i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]]. |
Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de [[Carles III d'Espanya]]. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de [[Carles IV d'Espanya]], i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]]. |
||
A l'eix del Palau es va construir la [[Catedral de l'Almudena de Madrid|Catedral de l'Almudena]], i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del ''Campo del Moro''. |
A l'eix del Palau es va construir la [[Catedral de l'Almudena de Madrid|Catedral de l'Almudena]], i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del ''Campo del Moro''. |
||
== Galeria d'imatges == |
== Galeria d'imatges == |
||
<gallery> |
<gallery> |
||
Fitxer:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg|Antic Alcàsser dels Àustries a finals del segle XVII |
|||
Fitxer:Comedor de Gala.JPG|Menjador de gala |
|||
Fitxer:Palacio Real de Madrid - Interior 01.jpg|Interior de la capella Reial |
|||
Fitxer:PalacioRealMadrid3.JPG|Sala de la porcellana |
|||
Fitxer:Palacio Real de Madrid - 05.jpg|Exterior del Palau Reial pel carrer Bailén |
|||
Fitxer:Jardines de Sabatini (Madrid) 06.jpg|Vista des dels jardins de Sabatini |
|||
Fitxer:Fale - Spain - Madrid - 86.jpg|Saló del Tron |
|||
</gallery> |
</gallery> |
||
| Línia 60: | Línia 60: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ref-publicació|cognom=Mata |nom=Jordi |article=Els catalans "entren" a Madrid |url= |llengua= |consulta=6/7/2014 |publicació=Serra d'Or |volum= |exemplar=558 |data=juny 2006 |ref=harv }} |
* {{ref-publicació|cognom=Mata |nom=Jordi |article=Els catalans "entren" a Madrid |url= |llengua= | consulta=6/7/2014 |publicació=Serra d'Or |volum= |exemplar=558 |data=juny 2006 |ref=harv }} |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
Revisió del 07:09, 14 abr 2018
 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
| Nom en la llengua original | (es) Palacio Real de Madrid  | |||||
| Dades | ||||||
| Tipus | Palau reial | |||||
| Arquitecte | Juan Bautista Sachetti Ventura Rodríguez Francesco Sabatini | |||||
| Construcció | 1738 - | |||||
| Data de dissolució o abolició | 1755 | |||||
| Ús | residència oficial | |||||
| Cronologia | ||||||
| 1735 | inici de construcció | |||||
| Característiques | ||||||
| Estil arquitectònic | Barroc i Classicisme | |||||
| Superfície | 135.000 m² | |||||
| Localització geogràfica | ||||||
| Entitat territorial administrativa | Madrid | |||||
| Localització | Madrid | |||||
| ||||||
| Format per | Main Staircase (Royal Palace of Madrid) (en)  Saleta de Porcellana del Palau Reial de Madrid Saló del Tron del Palau Reial de Madrid Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid Saló d'Alabarders del Palau Reial de Madrid Real Capilla de Madrid (en) | |||||
| Bé d'interès cultural | ||||||
| Data | 3 juny 1931 | |||||
| Identificador | RI-51-0001061 | |||||
| Activitat | ||||||
| Propietat de | Patrimoni Nacional | |||||
| Lloc web | patrimonionacional.es… | |||||
.jpg)
El Palau Reial de Madrid és la residència oficial dels Reis d'Espanya. Amb 135.000 m² de superfície i més de 3.418 habitacions, és el palau més gran d'Europa.
Va ser residència privada fins al regnat d'Alfons XIII, tot i que també Manuel Azaña, president de la Segona República, va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a Palau Nacional. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de Palau d'Orient, en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis Joan Carles I i Sofia resideixen al Palau de la Zarzuela, als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares.
Ja al segle X una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per Mohamed I, emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la taifa de Toledo.
Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei Alfons VI de Castella l'any 1085, l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any 1329 que el Rei Ferran V de Castella emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de 1329.
L'any 1561, el Rei Felip II d'Espanya traslladà la cort de Toledo a Madrid i s'erigí un alcàsser que ocupava l'antiga superfície de la fortalesa musulmana. El Reial Alcàsser dels àustries es cremà el 24 de desembre de 1734 durant el regnat de Felip V d'Espanya.
El 4 d'agost de 1706, durant l'ocupació austriacista es va produir una revolta a Madrid, i les poques tropes austriacistes de la capital, consistents en una companyia d'uns centenars de miquelets catalans i dos esquadrons de cavalleria van haver de refugiar-se al Palau Reial, provocant la retirada austriacista a València.[1] quan el conjunt d'Espanya ja estava en armes i Felip d'Anjou havia aconseguit bastir un exèrcit de 30.000 homes[1] El Rei Felip V, que ja havia fet construir el Palau de La Granja de Sant Ildefons, ordenà la construcció d'un nou palau que substituís l'antic alcàsser austriac. La construcció s'inicià l'any 1738 i no es conclogué fins a l'any 1755 i fou realitzada a través dels dissenys de Juan Bautista Sachetti, Ventura Rodríguez, Francesco Sabatini i Scrimento.
El nou Palau Reial no pogué ser ocupat per la Cort fins a l'any 1764 durant el regnat del Rei Carles III d'Espanya. El Palau és el més gran d'Europa occidental ocupant una superfície de 135.000 m². Ricament decorat per artistes com Diego Velázquez, Tiepolo, Mengs, Caravaggio, Goya o Gasparini reuneix gran part de la rica col·lecció de mobles, rellotges i obres d'art dels fons de la Família Reial espanyola i la col·lecció dels stradivarius palatins, la més important del món d'aquests instruments.
Les principals col·leccions ubicades al Palau són: d'una banda l'Armeria Reial que posseeix gran quantitat d'objectes relacionats amb el món militar des de l'edat mitjana fins a l'època moderna. D'altra banda la col·lecció més important del món d'instruments de música realitzats al taller del mestre Stradivarius. Finalment, també és destacable, la important col·lecció de tapissos, porcellanes i mobles, així com objectes d'art de gran importància històrica, que el Palau albergà a les seues sales.
Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de Carles III d'Espanya. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de Carles IV d'Espanya, i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'Alfons XII d'Espanya.
A l'eix del Palau es va construir la Catedral de l'Almudena, i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del Campo del Moro.
Galeria d'imatges
-
Antic Alcàsser dels Àustries a finals del segle XVII -
Menjador de gala -
Interior de la capella Reial -
Sala de la porcellana -
Exterior del Palau Reial pel carrer Bailén -
Vista des dels jardins de Sabatini -
Saló del Tron
_06.jpg)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Mata, 1984, p. 19.
Bibliografia
- Mata, Jordi «Els catalans "entren" a Madrid». Serra d'Or, 558, juny 2006 [Consulta: 6 juliol 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial de Madrid |