Ròmul i Rem: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 14:35, 16 abr 2018

Segons la historiografia moderna

Els elements de la llegenda sobre els orígens de Roma són complexos. Destaca un culte totèmic del llop propi de les civilitzacions pastorals, la presència de temes mitològics grecoetruscos (cérvola de Tèlef, lloba de Bolonya) i la dualitat ètnica (llatins i sabins) o política (patricis i plebeus) a través de dues etimologies: una grega (Rhomos) i una altra llatina (Romulus) per l'epònim fundador de la ciutat. També cal comentar que està ambientat en una escenografia local: la gruta del Palatí (Lupercal) i la figuera sagrada (Ruminal).^[1]

Vegeu també

Nota

Referències

↑ Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques (en francès). París: Presses Universitaires de France, 1971, p. 284.

Enllaços externs

Plutarc de Queronea (Vides de Ròmul, Numa Pompili, Camillus)
Romulus and Remus (Romwalus and Reumwalus) and two wolves on the Franks Casket: Franks Casket, Helpers on the way to war
Romulous and Remus on the Ara Pacis Augustae

Precedit per:
Ningú

Rei de Roma
753 aC – 717 aC

Succeït per:
Numa Pompili

[1] Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques (en francès). París: Presses Universitaires de France, 1971, p. 284.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-== Mite ==
-[[Fitxer:0 Lupa Capitolina (2).JPG|thumb|esquerra|Ròmul i Rem foren alletats per una lloba, la [[Lloba capitolina]]]]
-Després de la [[Guerra de Troia]], [[Enees]], un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del [[Laci]]. Anys després, el seu fill, [[Ascani]], va fundar la ciutat d'[[Alba Longa]].
-Quatre segles més tard, un dels reis d'Alba Longa, [[Numítor]], va ser destronat pel seu germà petit [[Amuli (rei)|Amuli]], qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla [[Rea Sílvia]] a dedicar-se al culte de [[Vesta (mitologia)|Vesta]]. Tanmateix, el [[déu Mart]] va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem:<ref name="GEC"/>
-{{cita|La vestal Sílvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l'ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l'aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir|[[Ovidi]], ''Fastos'' III 11-25 i 73-80}}
-[[Fitxer:Rubens, Peter Paul - Romulus and Remus - 1614-1616.jpg|thumb|''[[Ròmul i Rem (Rubens)|Ròmul i Rem]]'' ([[Peter Paul Rubens]], 1615 – 1616). Faustulus (a la dreta de l'obra) descobreix Ròmul i Rem amb la [[Luperca|lloba]] i un [[pícid]]. La seva mare, [[Rea Sílvia]], i [[Tiberí]] presencien el moment.]]
-Amuli, enfurismat, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu [[Tíber]], però la cistella en què havien estat dipositats va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com a [[Luperca]], va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare.<ref name="GEC"/> Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors [[Faustulus]] i [[Acca Laurèntia]].
-=== Retorn i fundació de Roma ===
-{{AP|Fundació de Roma}}
-Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva [[Alba Longa|ciutat natal]] per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi [[Numítor]]. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC)<ref name=roma/> van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l'[[Aventí]], mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el [[Palatí]], al peu del qual es va fundar la nova ciutat.<ref name="GEC"/>
-Després d'una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el [[pomerium]], i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va posar fi a la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, [[rei de Roma]].
-Va crear el [[senat romà]] —format cent persones conegudes com a ''patres'', descendents dels quals van ser els [[Patrici (classe romana)|patricis]]— i va dividir la ciutat en 30 [[Cúria romana|cúries]] o congregacions.
-=== Rapte de les sabines ===
-[[Fitxer:Giambologna raptodasabina.jpg|thumb|[[El rapte de les sabines (Giambologna)|''El rapte de les sabines'' (Giambologna)]]]]
-{{AP|Rapte de les sabines}}
-Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment [[sabins]]) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones<ref name=roma/> (un fet conegut com el [[rapte de les sabines]]). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, [[Titus Taci]], una diarquia<ref name="GEC"/> que va durar poc, fins a la mort del sabí.
-=== Organització de Roma ===
-Acabada la guerra amb els sabins, Ròmul va establir la [[diarquia]] amb el rei sabí, [[Titus Taci]], i va augmentar el nombre de senadors fins a 200. Ròmul, a més, va crear <ref group="nota">Segons altres versions Ròmul no va crear les tribus sinó que va aplegar les tres [[tribus romanes|tribus]] que ja habitaven entre aquells turons:els luceres, els ramnes i els tities. El que si va fer va ser construir la ciutat a partir de dos carrers amples i rectes que es tallaven perpendicularment entre ells: el [[decumanus]] i el [[cardo]]. D'aquesta manera la ciutat quedava dividida en quatre districtes. Aviat la gent va preferir identificar-se amb el nom del districte que amb el nom de la tribu de la qual procedien, doncs es van barrejar amb molts nouvinguts sabins i etruscs; així la paraula tribu va adquirir el significat de districte residencial i districte electoral.(Theodor Mommsen:" The History of Rome")</ref> les primeres tres tribus: romans, sabins i la població restant. A més, va dividir cadascuna d'aquestes tribus en 10 [[Cúria romana|cúries]], cadascuna de les quals es va anomenar amb el nom de trenta de les sabines raptades. Al seu torn, va dividir aquestes en 10 ''[[Gens (família)|gens]], famílies.
-Ròmul també va formar les primeres [[Legió romana|legions]] que estaven conformades per 3000 d'infanteria i 300 de cavalleria, és a dir, cada cúria havia d'aportar una centúria d'infanteria i una decúria de cavalleria. També va crear la guàrdia dels [[celeres]], que era la guàrdia personal dels reis. El seu nom derivava de Celer, qui era el seu cap i el conseller més important de Ròmul. Aquesta guàrdia estava conformada per 300 homes d'infanteria, segons alguns historiadors, o bé de cavalleria, segons altres.
-=== Mort de Ròmul ===
-Ròmul va morir enmig d'una tempesta provocada pel [[déu Mart]], el seu pare, esdevenint el déu [[Quirí]]:<ref name=roma/>
-{{cita|Com que va desaparèixer durant un sobtat temporal després de trenta-set anys de regnat, es va creure que havia ascendit al cel i va ser divinitzat [amb el nom de [[Quirí]]<nowiki>]</nowiki>|[[Eutropi (historiador)|Eutropi]]<ref name=roma>{{ref-llibre|cognom=Gabucci|nom=Ada|títol=Grandes Civilizaciones. Roma|pàgines=pp. 10 – 11|lloc=Milà|editorial=Mondadori Electa|any=2005|isbn=9788481563863|capítol=Rómulo y Remo|llengua=castellà}}</ref>}}
-Després d'aquest fet es va produir un any d'''interregnum'' i, seguidament, [[Numa Pompili]] el va succeir com a [[rei de Roma]].
-En la cronologia actual del [[calendari gregorià]], es va fixar el 21 d'abril de 753 aC, sent l'any 0 en el [[calendari romà]], simbolitzant la [[fundació de Roma]]. Per exemple, 200 auc (''Anno 200 [[ab urbe condita]]'') es llegiria com «l'any 200 des de la fundació de l'urbs de Roma»).
 == Segons la historiografia moderna ==
 Els elements de la llegenda sobre els orígens de Roma són complexos. Destaca un culte totèmic del llop propi de les civilitzacions pastorals, la presència de temes mitològics grecoetruscos (cérvola de [[Tèlef]], lloba de [[Bolonya]]) i la dualitat ètnica (llatins i sabins) o política (patricis i plebeus) a través de dues etimologies: una grega (Rhomos) i una altra llatina (Romulus) per l'epònim fundador de la ciutat. També cal comentar que està ambientat en una escenografia local: la gruta del [[Palatí]] (Lupercal) i la figuera sagrada (Ruminal).<ref>{{ref-llibre | títol= Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques | cognom= Heurgon | nom= Jacques | any= 1971 | editorial = Presses Universitaires de France | lloc= París | pàgina = 284|llengua=francès}}</ref>

Reis de Roma
Reis llatino-sabins	Ròmul (753–717) · Numa Pompili (717–673) · Tul·li Hostili (673–642) · Anc Marci (642–617)
Reis estruscos	Tarquini Prisc (616–579) · Servi Tul·li (578–535) · Tarquini el Superb (535– 510/509)
Vegeu també: Leges regiae

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)