Fal·làcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 46.222.186.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1: Línia 1:
Una '''fal·làcia lògica''' és l'aplicació incorrecta d'un [[principi]] [[lògic]] vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el [[raonament]] d'una [[argumentació]], independentment de si es basa en [[premissa|premisses]] [[veritat|veritables]].{{sfn|Flórez Sarasa|2016|pp=16-17}} Per [[accident]], o a [[voluntat]], les fal·làcies poden activar reaccions [[emocional]]s en l'audiència o l'interlocutor ([[apel·lació a l'emoció]]) o s'aprofiten de les [[relacions]] [[social]]s entre la [[gent]] ([[apel·lació a l’autoritat]]). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons [[retòric]]s que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticarjesiii.
Una '''fal·làcia lògica''' és l'aplicació incorrecta d'un [[principi]] [[lògic]] vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el [[raonament]] d'una [[argumentació]], independentment de si es basa en [[premissa|premisses]] [[veritat|veritables]].{{sfn|Flórez Sarasa|2016|pp=16-17}} Per [[accident]], o a [[voluntat]], les fal·làcies poden activar reaccions [[emocional]]s en l'audiència o l'interlocutor ([[apel·lació a l'emoció]]) o s'aprofiten de les [[relacions]] [[social]]s entre la [[gent]] ([[apel·lació a l’autoritat]]). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons [[retòric]]s que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.


Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].


L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. JesileCerts sil·logismes o construccions de frases, per exemple d'arguments [[empíric]]s o [[moral]]s, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir [[casual]]ment [[cert]]s, però, o no són lògics, o són una [[estructura]] lògica mal formada.
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple d'arguments [[empíric]]s o [[moral]]s, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir [[casual]]ment [[cert]]s, però, o no són lògics, o són una [[estructura]] lògica mal formada.


L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].


L'[[axioma]], almenys tal com és vist per [[Aristòtil]], és una [[veritat]] [[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.
L'[[axioma]], almenys tal com és vist per [[Aristòtil]], és una [[veritat]] [[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.


==Llista de fal·làcies lògiques==
==Llista de fal·làcies lògiques==

Revisió del 09:50, 17 abr 2018

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.[1] Per accident, o a voluntat, les fal·làcies poden activar reaccions emocionals en l'audiència o l'interlocutor (apel·lació a l'emoció) o s'aprofiten de les relacions socials entre la gent (apel·lació a l’autoritat). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.

Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi.

L'entimema és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un sil·logisme segons el qual un o diversos arguments són probables o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.

L'aporia és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.

L'axioma, almenys tal com és vist per Aristòtil, és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.

Llista de fal·làcies lògiques

Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmació. La majoria són reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crític. Altres, per contra, són més especialitzades.

Referències

  1. ↑ Flórez Sarasa, 2016, p. 16-17.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fal·làcia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fal·làcia&oldid=19838183»