Escola de Salamanca

Universitat de Salamanca

El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va portar a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria en la Universitat de Salamanca. No hi ha dubte que la influència de l'Escola es va haver de sentir en altres nacions, ja que molts dels components de l'Escola van donar classes en universitats de fora d'Espanya. S'inscriu dins del context més ampli del Segle d'Or espanyol, en el qual no només hi va haver una eclosió de les arts, també a Salamanca, on va florir l'Escola de Salamanca, sinó també de les ciències, que es manifesta especialment en aquesta Escola.

Context històric

Martín de Azpilcueta.

Des de començaments del segle XVI les concepcions tradicionals de l'home i la seva relació amb Déu i amb el món s'havien vist sacsejades per l'aparició de l'humanisme, per la reforma protestant i pels nous descobriments geogràfics i les seves conseqüències. L'adveniment de l'Edat Moderna suposà un canvi important en el concepte de l'home en societat. L'Escola de Salamanca abordà aquests problemes des de nous punts de vista.

Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Luis de Alcalá, Martín de Azpilcueta, Tomás de Mercado o Francisco Suárez, tots ells iusnaturalistes i moralistes, són els fundadors d'una escola de teòlegs i juristes que realitzà la tasca de reconciliar la doctrina tomista amb el nou ordre social i econòmic. Els temes d'estudi es centraren principalment en l'home i en els seus problemes pràctics (morals, econòmics, jurídics...), tot i que no es tracta d'una doctrina única acceptada per tots, com ho proven els desacords o, àdhuc, les polèmiques entre ells, que demostren la vitalitat intel·lectual a l'Escola.

Per l'amplitud de temes tractats s'ha plantejat la conveniència de distingir dues escoles, la de Salamanca i la de Coïmbra. La primera començaria amb Francisco de Vitoria (1483-1546) i arriba al seu màxim esplendor amb Domingo de Soto (1494-1560), tots ells de l'Orde de Predicadors. L'escola de Coïmbra estaria formada pels jesuïtes que, des de finals del segle XVI prengueren el relleu intel·lectual dels dominics. Entre els jesuïtes s'hi troben Luis de Molina (1535-1600) i Francisco Suárez (1548-1617).

Teologia

Al Renaixement la teologia estava en decadència front a l'humanisme, amb l'escolàstica convertida en una metodologia buida i rutinària. La Universitat de Salamanca representà, a partir de Francisco de Vitoria, un auge de la teologia especialment com renaixement del tomisme, que influí en la vida cultural en general i en altres universitats europees. L'aportació fonamental de l'Escola de Salamanca a la teologia potser és l'apropament als problemes de la societat, que abans havien estat ignorats, a més de l'estudi de qüestions fins aleshores inèdites. Per això de vegades s'emprava el terme teologia positiva per destacar el seu caràcter pràctic front a la teologia escolàstica.

Moral

En una època en què la religió ho impregnava tot, analitzar la moralitat dels actes era l'estudi més pràctic i útil que es podia fer per servir a la societat. Per això les aportacions originals en dret i en economia de l'Escola de Salamanca no foren originàriament una altra cosa que anàlisis concretes dels desafiaments i dels problemes morals ocasionats a la societat per les noves situacions.

Amb el pas dels anys s'obtingué una sèrie de respostes a dilemes morals concrets. Però com una casuística mai no podia ser completa, també es cercà una regla o principi més general. A partir d'aquí començà a desenvolupar-se el probabilisme, on el criteri últim ja no era la veritat, sinó la seguretat de no escollir malament. Desenvolupat principalment per Bartolomé de Medina i continuat per Gabriel Vázquez i Francisco Suárez, el probabilisme arribà a convertir-se en l'escola moral més important durant els segles següents.

Existència del mal al món

Una idea revolucionària entre les desenvolupades pels de Salamanca és que es pot fer el mal tot i que es conegui Déu, i es pot fer el bé encara que no se'l conegui. És a dir, la moral no depèn de la divinitat. Això resultava especialment important per al tracte amb els pagans, atès que el fet que no fossin cristians no pressuposava que no fossin bons.

Vitoria proporcionà una imatge nova de la divinitat per intentar explicar la presència del mal al món. La seva existència feia difícil creure que Déu pogués ser infinitament bo i infinitament poderós alhora.

Vitoria explicà aquesta paradoxa apel·lant al lliure albir humà. Atès que la llibertat és concedida pel propi Déu a cada home, no cal que l'home actuï escollint sempre el bé. La conseqüència és que l'home pot provocar voluntàriament el mal.

Polèmica De auxiliis

Aquesta polèmica apuntà, a finals del segle XVI, entre jesuïtes i dominics sobre la gràcia i la predestinació, ço és, com es pot conciliar el lliure albir amb l'omnipotència de Déu. El 1582 el jesuïta Prudencio de Montemayor i l'agustí Luis de León parlaren sobre la llibertat humana en un acte públic. El dominic Domingo Báñez considerà que li donaven un pes excessiu i que empraren uns termes que sonaven herètics, per la qual cosa els acusà a la Inquisició de pel·lagianisme. Aquesta doctrina realçava el lliure albir humà en detriment del pecat original i de la gràcia atorgada per Déu. El resultat d'aquesta escaramussa fou que Prudencio de Montemayor acabà apartat de l'ensenyament i a Luis de León se li prohibí defensar tals idees.

Báñez fou acusat a la Inquisició per Luis de León de cometre l'error de Luter. Segons aquesta doctrina, que està a la base del protestantisme, l'home està corromput com a conseqüència del pecat original i no pot salvar-se pels seus propis mètodes, només si Déu li concedeix la gràcia. Báñez, però, fou exculpat.

Tanmateix, això no acabà amb la polèmica, que continuà amb Luis de Molina amb la seva Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis (1588), refugiant-se en Pedro de Fonseca, que es considerà la millor expressió de la posició dels jesuïtes. La polèmica continuà durant anys i inclogué un intent dels dominics perquè el papa Climent VIII condemnés la Concordia de Molina. Finalment Pau V el 1607 reconegué la llibertat de jesuïtes i dominics per defensar llurs idees, prohibint que cap d'elles fos qualificada d'heretgia.

Referències

• Escuela de Salamanca
• El concepto de la Escuela de Salamanca: sus orígenes y su desarrollo, por Marjorie Grice-Hutchinson
• El pensamiento jurídico de la Escuela de Salamanca
• El pensamiento económico de la Escuela de Salamanca
• La teoría bancaria en la Escuela de Salamanca, por Jesús Huerta de Soto
• Moral y economía en la Escuela de Salamanca
• Escuela de Salamanca, artículos del Instituto Juan de Mariana
• Bibliografía Escuela de Salamanca. UEM