Diferència entre revisions de la pàgina «Escola de Salamanca»

Salta a la navegació Salta a la cerca
 
Tanmateix, això no acabà amb la polèmica, que continuà amb [[Luis de Molina]] amb la seva ''Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis'' (1588), refugiant-se en [[Pedro da Fonseca]], que es considerà la millor expressió de la posició dels jesuïtes. La polèmica continuà durant anys i inclogué un intent dels dominics perquè el papa [[Climent VIII]] condemnés la ''Concordia'' de Molina. Finalment [[Papa Pau V|Pau V]] el 1607 reconegué la llibertat de jesuïtes i dominics per defensar llurs idees, prohibint que cap d'elles fos qualificada d'heretgia.
 
== Dret i justícia ==
 
La doctrina jurídica de l'Escola de Salamanca significà el final dels conceptes medievals del dret, amb la primera gran reivindicació de la llibertat, inusitada per a l'Europa de l'època. Els drets naturals de l'home passaren a ser, d'una manera o d'una altra, el centre d'atenció, tant els relatius al cos (dret a la vida, a la propietat) com a l'esperit (dret a la llibertat de pensament, a la dignitat).
 
=== Dret natural i drets humans ===
 
L'Escola de Salamanca reformulà el concepte de dret natural. Aquest sorgeix de la pròpia natura, i tot allò que existeixi segons l'ordre natural comparteix aquest dret. La conclusió òbvia és que, atès que tots els homes comparteixen la mateixa naturalesa també comparteixen els mateixos drets com el d'igualtat o de llibertat. Ja que l'home no viu aïllat sinó en societat, la llei natural no es limita a l'individu. Així doncs, per exemple, la justícia és un exemple de llei natural que es realitza dins de la societat. Per a [[Gabriel Vázquez]] actuar amb justícia és un deure dictat per la llei natural.
 
D'aquesta manera, davant la concepció predominant a Espanya i a Europa dels indis d'Amèrica com infantils o incapaços, una gran novetat fou el reconeixement dels seus drets, com el dret a la propietat de llurs terres o a rebutjar la conversió per la força.
 
== Referències ==
42.678

modificacions

Menú de navegació