Escombra: diferència entre les revisions
| Línia 4: | Línia 4: | ||
[[Fitxer:Https://4.bp.blogspot.com/-nm-SVo4-w9U/UJ6GTMDCe6I/AAAAAAAACjw/4shjqxF4ORk/s1600/graneres.jpg|miniatura|menes de graneres]] |
[[Fitxer:Https://4.bp.blogspot.com/-nm-SVo4-w9U/UJ6GTMDCe6I/AAAAAAAACjw/4shjqxF4ORk/s1600/graneres.jpg|miniatura|menes de graneres]] |
||
[[Fitxer:Graneres.jpg|miniatura|Menes de graneres]] |
[[Fitxer:Graneres.jpg|miniatura|Menes de graneres]] |
||
== |
== Menes d'escombres == |
||
[[Fitxer:Escombra de boix en porta Sagrada Família.jpg|thumb|right|200px|Escombra de boix en una porta de la Sagrada Família.]] |
[[Fitxer:Escombra de boix en porta Sagrada Família.jpg|thumb|right|200px|Escombra de boix en una porta de la Sagrada Família.]] |
||
* ''Escampa'': escombra de [[palma]] i mànec curt que serveix per a collir la [[farina]] de la pastera, del taulell, etc. |
* ''Escampa'': escombra de [[palma]] i mànec curt que serveix per a collir la [[farina]] de la pastera, del taulell, etc. |
||
Revisió del 19:22, 17 abr 2018
Una escombra o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya, que s'utilitza per a treure la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.[1] En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix s'hi escombren els forns).
Menes d'escombres
- Escampa: escombra de palma i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
- Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
- Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
- Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs : escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita raspallera o herba granera (Centaurea salmantica) o la cornera.
- Baleja o baleig : escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.
Escombra en l'Edat Mitjana
Les escombres eren fetes amb un feix de branques, de palma o margalló. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens illustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell.[2]
La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del s.XV[3] i també a les Lleis Palatines.[4] del rei de Mallorca veiem els escombradors relais amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.
L'escombra a la cultura
Dde temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia.
Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.
Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ L'UTILLATGE DE LA LLAR ALS DARRERS SEGLES MEDIEVALS, TERESA VINYOLES I VIDAL, Universitat de Barcelona
- ↑ Livre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il.luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988
- ↑ Leges Palatinae, Palma de Mallorca, Govern Balear, 1991 p. 68.
Bibliografia
- Dundes, A. "Jumping the Broom": On the origin and meaning of an African American Wedding Custom (en anglès). núm. 109 (433). The Journal of American Folklore, 1996, pàgs. 324-329.
- Gabriel Dumont Institute. (2001). Broom Dance, Metisfest 2001.The Virtual Museum of Metis History and Culture. Gabriel Dumont Institute of Native Studies and Applied Research. Es pot consultar en línia: http://www.metismuseum.ca (anglès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escombra |
- Història de l'ús de la granera com a instrument de bruixeria. (anglès)
- Paraules nostres: Escombrall, Joan Albert Ribas