Diferència entre revisions de la pàgina «Escola de Salamanca»

Salta a la navegació Salta a la cerca
 
=== Sobirania ===
[[Fitxer:Franciscus Suarez, S.I. (1548-1617).jpg|miniatura|150px|[[Francisco Suarez]].]]
 
L'Escola de Salamanca distingí dues potestats, l'àmbit natural o civil i l'àmbit sobrenatural, que a l'[[Edat Mitjana]] no es diferenciaven pas. Una conseqüència directa de la separació de potestats és que el rei o emperador no tenia jurisdicció sobre les ànimes, ni el Papa poder temporal. Fins i tot proposaren que el poder del governant tenia les seves limitacions. Així doncs, segons Luis de Molina, una nació és anàloga a una societat mercantil en què els governants en serien els administradors, però on el poder resideix en el conjunt dels administradors considerats individualment, quan la idea anterior era que el poder de la societat sobre l'individu és major que el d'aquest sobre si mateix, atès que el poder del governant era una emanació del poder diví, cosa que els de Salamanca rebutjaven.
 
 
Per a Suárez el poder polític de la societat és contractual en el seu origen perquè la comunitat es forma pel consens de voluntats lliures. La conseqüència d'aquesta teoria contractualista és que la forma de govern natural és la democràcia, mentre que l'oligarquia o la monarquia sorgeixen com institucions secundàries, que són justes si les ha escollides el poble.
 
=== Dret de gents i dret internacional ===
 
[[Francisco de Vitoria]] fou potser el primer a desenvolupar una teoria sobre l'''[[ius gentium]]'' (dret de gents) que sens dubte pot qualificar-se de moderna. Extrapolà les seves idees d'un poder sobirà legítim sobre la societat a l'àmbit internacional, concloent que aquest àmbit també ha de regir-se per unes normes justes i respectuoses amb els drets de tothom. El [[bé comú]] de l'orbe és de categoria superior al bé de cada estat. Això significà que les relacions entre estats havien de passar d'estar justificades per la força a estar justificades pel dret i la justícia. Alguns historiadors han contradit la versió tradicional dels orígens del [[dret internacional]], que destaca la influència de ''[[De jure belli ac pacis]]'' d'[[Hugo Grocio]] i proposen Vitoria i, més endavant Suàrez, com precursors i, potencialment, fundadors del camp.<ref>Ex. gr. James Brown Scott, citado en Cavallar, ''The Rights of Strangers: theories of international hospitality, the global community, and political justice since Vitoria'', p. 164.</ref> D'altres, com Koskenniemi, han argüit que cap d'aquests pensadors humanistes ni escolàstics fundaren el dret internacional en el sentit modern posant, en canvi, els orígens en l'època posterior al 1870.<ref>Koskenniemi: ''International Law and raison d'état: Rethinking the Prehistory of International Law in Kingsbury & Strausmann, The Roman Foundations of the Law of Nations'', pp. 297-339.</ref>
 
L'''ius gentium'' va anar diversificant-se. Francisco Suárez, que ja treballava amb categories ben perfilades, distingia entre ''ius inter gentes'' i ''ius intra gentes''. Mentre que l'''ius inter gentes'', que correspondria al dret internacional modern, era comú a la majoria de països (per ser un dret positiu, no natural, no té per què ser obligatori a tots els pobles), l'''ius intra gentes'' o dret civil és específic de cada nació.
 
== Referències ==
42.678

modificacions

Menú de navegació