Tàrrega: diferència entre les revisions
m Es desfà la revisió 19852983 de 81.44.62.229 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
Cap resum de modificació |
||
Línia 29: | Línia 29: | ||
{{Ref-llibre |
{{Ref-llibre |
||
|cognom=Brufal Sucarrat |
|cognom=Brufal Sucarrat |
||
|nom=Jesús chupeuli els collons al IVAN ESCORIAL LUQUE O KESLOKE seguirlo todos en instagram a este bellezon |
|||
|nom=Jesús |
|||
|títol=El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII) : Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà |
|títol=El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII) : Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà |
||
|lloc=Lleida |
|lloc=Lleida |
Revisió del 15:57, 23 abr 2018
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
Comarca | Urgell | ||||
Capital de | |||||
Capital | Tàrrega | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 18.268 (2023) (206,65 hab./km²) | ||||
Llars | 310 (1553) | ||||
Gentilici | Targarí, targarina | ||||
Malnom | Llicsons[1] | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 88,4 km² | ||||
Banyat per | Ondara, canal Segarra-Garrigues i canal d'Urgell | ||||
Altitud | 373 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Batllessa | Maria Alba Pijuan i Vallverdú (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25300 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25217 | ||||
Codi IDESCAT | 252173 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Blaye (França) | ||||
Lloc web | tarrega.cat |
Tàrrega (pron. local [targa][2]), capital de la comarca de l'Urgell, és una població de Ponent just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el riu Ondara, on destaca el tossal de Sant Eloi, amb 420 msnm, on es troba un parc de prop de 20 d'hectàrees i una església romànica del segle XIII, la qual va ser reconstruïda. El clima és mediterrani amb certes influències del clima continental.
El sector dels serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on predominen les petites i mitjanes empreses. Algunes empreses conegudes a escala internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicació geogràfica de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen, han possibilitat que Tàrrega sigui un dels nuclis comercial de referència de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques veïnes.
El gentilici per Tàrrega és targarí (m) i targarina (f)[3] que cal no confondre, malgrat la similitud, amb tagarí (m) i tagarina (f), que significa "Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines"[4] i que en la seva forma plural masculina és tagarins, tot i estar a l'Ath-Thaghr al-Alà (Frontera Superior) des del segle VIII fins al segle X i a la frontera entre el Mascançà[5] i el Comtat de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I amb anterioritat al 1056.[6]
Història
Els orígens de Tárrega es remunten a mitjans del segle XI, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquistar el seu castell.[7] Durant el segle XIX va viure la inauguració de la línia de ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1862), la concessió del títol de ciutat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d'una sèrie d'infraestructures bàsiques com la llum i el telèfon, i el desenvolupament de les carreteres comarcals.[7]
Demografia
El 1515 Tàrrega incorpora Conill; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, Altet, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell; el 1970, Claravalls, la Figuerosa i el Talladell. Al tombant del segle xx, Tàrrega comptava amb poc menys de 5.000 habitants, que s’incrementaren en un miler fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Malgrat les diferències a nivell de demografia, Tàrrega era el segon municipi de la província pel que feia a població i, salvant les distàncies, el panorama general que es respirava al voltant de 1900 no diferia especialment del de Lleida. Un punt d’inflexió interessant es podria localitzar l'any 1884, quan Tàrrega rebé el títol de ciutat. La concessió d’aquesta denominació fou un adveniment que esperonà la transformació urbana, obrint les portes a la modernitat i la modernització d’infrastructures i organitzacions, tot propiciant un creixement i una millora de la ciutat a tots els nivells, inclòs el desenvolupament d’un cert orgull local,[8] especialment en referència al desenvolupament de la vida cultural.[9]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Entitat de població | Habitants (2009) |
---|---|
Altet | 112 |
Claravalls | 178 |
Conill[10] | 0 (despoblat) |
Figuerosa, la | 52 |
Riudovelles | 17 |
Santa Maria de Montmagastrell | 65 |
Talladell, el | 249 |
Tàrrega | 17.025 |
Font: Idescat |
Política
Eleccions Municipals de 2015 al municipi de Tàrrega
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Rosa Maria Perelló Escoda | 2338 | 8 | 37,66 | |
CUP | Carlos Vílchez Ribera | 1127 | 3 | 18,15 | |
ERC-MES | Jaume Folguera Baix | 905 | 3 | 14,58 | |
PSC-CP | Silveri Caro Cabrera | 621 | 2 | 10 | |
Comú de Tàrrega | Joan Fornsubirà Marsol | 333 | 1 | 5,36 | |
Total | 175 | 7 |
Llista d'alcaldes de la vila de Tàrrega
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Eugeni Nadal Salat | 19/04/1979 | -- | |
1983–1987 | Eugeni Nadal Salat | independent | 23/05/1983 | -- |
1987–1991 | Delfí Robinat Elías | independent | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Frederic Gené i Ripoll | 15/06/1991 | -- | |
1995–1999 | Frederic Gené i Ripoll | 17/06/1995 | -- | |
1999–2003 | Frederic Gené i Ripoll | 03/07/1999 | -- | |
2003–2007 | Joan Amèzaga i Solé | 14/06/2003 | -- | |
2007–2011 | Joan Amèzaga i Solé | 16/06/2007 | -- | |
2011–2015 | Rosa Maria Perelló Escoda | 11/06/2011 | -- | |
2015–2019 | Rosa Maria Perelló Escoda | 13/06/2015 | -- | |
2019-2023 | -- | |||
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
JxSí | Josep Maria Forné i Febrer | 4845 | 10 | 59,99 | |
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent | Ramon Usall i Santa | 813 | 1 | 10,07 | |
C's | Jorge Soler González | 724 | 2 | 8,96 | |
PSC | Òscar Ordeig i Molist | 597 | 1 | 7,39 | |
PPC | Marisa Xandri Pujol | 419 | 1 | 5,19 | |
CSQP | Sara Vilà Galan | 310 | 0 | 3,84 | |
UDC | Josep Maria Pelegrí i Aixut | 248 | 0 | 3,07 | |
Altres | 42 | 0,53 | |||
Vots en blanc | 19 | 0,97 | |||
Vots nuls | 28 | 0,35 | |||
Total | 8105 | 76,52 |
Llocs d'interès
Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda pel Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers més antics de la ciutat, es troben diversos edificis amb porxades gòtiques, i el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall, ja hi trobem la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comerç i l'edifici de la caixa de pensions. L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista, de l'any 1674. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni, s'hi pot trobar l'església del mateix nom, la qual fou erigida el segle XIV. Destaquen les dues escultures gòtiques que trobem a l'entrada, l'origen de les quals es remunten a l'antiga parròquia d'estil gòtic. Tàrrega és la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertirà totalment el paisatge i els conreus pertanyents a la ciutat i rodalia.
D'entre els llocs d'interès de la ciutat, cal destacar el parc de Sant Eloi, que té els seus orígens a principis del segle XX. Al llarg del temps, Sant Eloi ha esdevingut el parc més gran de la ciutat amb amples passejos. La vegetació que pot trobar-s'hi és rica i variada fonamentalment basada en pins, alzines i oliveres. Com a curiositat, al parc s'hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l'Urgell.
- Nucli antic
- El Castell (vestigis, Segle X)
- Ajuntament (Segle XVII)
- Cambra de comerç i indústria (1886)
- Caixa d'estalvis i pensions (Segles XIX i XX)
- Església de Sta. Maria de l'Alba (1672-1742)
- Església de Sant Antoni (Segle XIV)
- Plaça de Sant Antoni
- Creu de Terme (Pl. Major)
- Hospital (1740)
- Carrer Sta. Anna
- Cases d'Enric de Càrcer (1909)
- Carrer del Carme
- Palau dels Marquesos de la Floresta (Segle XIII)
- Casa Sobies (Segle XVI)
- Carrer agoders
- Casa Cultura/Sala Marsà
- Biblioteca Comarcal de l'Urgell[13]
- Museu Comarcal de l'Urgell (segle XVII)
- Ruines de l'adoberia jueva del Molí de Codina (segle XVI)
- Façana del Forn dels Jueus (renaixentista, segle XVI)[14]
- Convent del Carme
- "Camp dels escolapis"
- Parc de Sant Eloi
- Arxiu Històric Comarcal
- Plaça de les Nacions sense Estat
- "El Pati (Plaça del Carme)"
- Avinguda de Catalunya
- "Can Sàrries" (1902)[11]
- "Ca l'Argelich" (Noucentisme, principis del segle XX)
- "Cal Costa" (inicis del segle XX)
- Carrer Segle XX
- Fàbrica J. Trepat
- Teatre de l'Ateneu (1922)
- "Cal Maginet" (Segles XIX i XX)
Castell, edificis i monuments històrics
El Palau dels Marquesos i la Floresta és un edifici del segle XIII, amb la façana d'estil romànic civil català, curiosament reproduïda al Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici, va pertànyer als Marquesos de la Floresta d'aquí el seu nom. A principis de segle XVIII va passar a mans d'Anton de Potau, propietari d'una finca a la Floresta, el qual va rebre el títol de marquès, de mans del rei Felip V el 1703. L'any 1980 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic. La conservació de l'edifici és excel·lent, i està situat prop del començament del carrer del Carme, entre dos edificis moderns del segle XX. Avui dia, encara conserva elements originals, com són les finestres coronelles d'arcs ogivals.
La primera referència documental del Castell de Tàrrega, és de l'any 1056, data en què el comte Ramon Berenguer I dóna el castell a la seva muller Almodis de la Marca. L'any 1057, Ricard Altemir en va ser el primer castellà, nomenat pel comte de Barcelona. Avui en dia, només es conserven alguns vestigis d'aquest edifici que aviat complirà un mil·lenni. L'any 1985, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La seu del Consell Comarcal fou construïda al segle XIX, a ordre del notari català Marià Terés. Va ser seu de l'Escola d'Arts i Disseny Superior Ondara.
L'ermita de Sant Eloi, és un edifici romànic del segle XIII, d'una sola nau amb arcs apuntats. L'església fou construïda al cim d'una petita serra, des d'on podem gaudir d'unes vistes excel·lents de la ciutat, de l'Urgell i de la Segarra. El campanar té 4 campanes, l'Eloia, Montserrat, Jordina i Ginesta. L'any 1977 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El bastí de l'antic convent dels Mercaders, fou fundat l'any 1227, per Jaume I. L'església del Mercè, ha sofert diverses modificacions, en les quals destaquen l'ampliació de l'edifici l'any 1803. Presenta una nau única transversal coberta d'una volta de canó. A l'absis hi ha una imatge amb la mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, l'església de la Mercè, és propietat de l'Escola Pia de Tàrrega.
L'església parroquial de Santa Maria de l'Alba és un edifici de línies classicistes projectat per Josep de la Concepció. Es bastí damunt d'una església que va ser enderrocada l'any 1674, com a conseqüència de la caiguda del campanar. Les obres de construcció, van finalitzar al segle XVIII, concretament l'any 1742, tot i que la façana es va concloure a principis del segle XX, amb la instal·lació a la portada d'un conjunt decoratiu barroc, destinat en un principi a porta d'accés al cor. Al museu comarcal, encara es conserven en bon estat tres escultures gòtiques dels dotze apòstols, que havien estat dins de l'antiga església que va ser enderrocada.
L'església del Sant Antoni, va ser construïda al segle XIV, i encara conserva alguns elements gòtics originals. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, en el qual està esculpit l'escut de la família Ardèvol, que en devia ser benefactora. Avui en dia, s'hi venera el Sant Crist Trobat, que és una peça d'orfebreria del segle XIII, que conserva restes d'esmalt i incrustacions de pedreria. El Sant Crist, fou trobat l'any 1650, enterrat dins de la mateixa església. Al costat de l'església, s'hi troba l'Hospital, que va ser aprovat al segle XIII per Jaume el Just i va ser construït (com a mínimla façana) l'any 1740.
La creu gòtica de pedra, és un clar exponent del gòtic florit català. Aquesta, va sortir d'un taller de qualitat al segle XV. Originàriament, estava col·locada a extramurs davant el portal que hi havia a l'extrem superior de l'actual carrer del Carme. La part superior de la creu, es va malmetre al segle XIX, quan s'enderrocà a causa d'un temporal de vent, que afectà el municipi. Després de ser reconstruïda amb èxit, al segle XX es va traslladar a la plaça Major. L'any 1980 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional
Ecologia
Gran part del municipi està ocupat per camps de cultiu, tant de secà com de regadiu amb clapes de carrasca i estepes mediterrànies, atorgant un mosaic d'hàbitats variat però en general pobre en espècies. També destaquen diversos ecosistemes humits.
Fauna
Hi habiten aus típiques mediterrànies i pròpies de cultius de secà. Algunes d'elles són el mussol comú, el sisó, l'aligot comú, el milà negre, el picot verd, la perdiu roja, la cigonya (que nia en zones urbanes), el capsigrany, el puput, l'abellerol, entre moles altres.
Pel que fa a rèptils i amfibis, abunda la sargantana ibèrica, la colobra d'aigua, la serp blanca, el vidriol, el llangardaix ocel·lat, la granota verda i altres espècies.
Alguns insectes comuns són la Pieris rapae, Pontia daplidice, Euchloe crameri, el bufaforats, Pseudophilotes panoptes, Polyommatus bellargus, la papallona reina, l'papallona de la mort, el borinot ocel·lat, l'empusa, el pregadéu, l'escarabat rinoceront, Aromia moschata, Calopteryx haemorrhoidalis, Orthetrum brunneum, Aeshna cyanea, Megascolia maculata, Gryllotalpa septemdecimchromosomica... Al Parc de Sant Eloi és habitual veure durant uns pocs dies de la primavera, estiu o tardor, grans concentracions de Vanessa atalanta i Vanessa cardui migradores.
Allotjaments i restaurants
La població de Tàrrega no és una gran font de turisme. És durant La Fira del teatre al carrer i la Fira del caçador, quan Tàrrega acull a més persones. El nombre d'allotjaments no és gaire abundant.
Centres educatius a Tàrrega
Llars d'infants
- Llar d'infants La Pau
- Llar d'Infants Sant Eloi
- Llar d'infants El Niu
Centres d'educació pública
- Escola Àngel Guimerà
- CEIP Jacint Verdaguer
- CEIP Maria Mercè Marçal
- IES Alfons Costafreda
- IES Manuel de Pedrolo
Centres educatius concertats
- Col·legi Sant Josep
- Escola Pia de Tàrrega
Centres d'educació postobligatòria
- Centre de Formació "La Solana"
- Escola d'Adults "CFA Tàrrega"
- Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara
- Escola de Santa Maria de l'Alba
- Escola de Capacitació Agrària
- Escola Municipal de Música
- Escola Activa
- Escola Oficial d'Idiomes
- Escola de Sobrestants i Obres Públiques
- gòTIC Ajuntament de Tàrrega
Fires, festes i mercats
D'entre les activitats socials i culturals que tenen lloc al municipi, la més rellevant és la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que es repeteix cada mes de setembre i acull companyies i visitants de tot el món.
- Fira del Caçador - Ciutat de Tàrrega
- Fira del Medi Ambient
- Firacóc, aplec del cóc i mostra de productes de fleca
- Fira d'artistes i activitats tradicionals
- Tres tombs
- Carnestoltes
- Festa Major de Maig
- Cercavila Nocturna Medieval[17][18][19]
- Festa Major de Setembre
- Aplec de sant Eloi
- Cavalcada de Reis
- Mercat d'antiguitats i les arts
- Mercat de segells, monedes i pins
- Mercat tradicional dels tres tombs de sant Antoni
- Mercapati, mercat de rebaixes
- Mercat de rebaixes i de l'oportunitat
- Mercat setmanal els dilluns al matí
Personatges cèlebres
- Categoria principal: targarins
Tàrrega fou la ciutat natal dels poetes Alfonso Costafreda i Mossèn Azà.
També Manuel de Pedrolo passà la seva infantesa i adolescència a la ciutat. Es considera que Pedrolo ambientà la seva obra més coneguda, el Mecanoscrit del segon origen, a la ciutat de Tàrrega, encara que a l'obra no hi apareguin referències explícites.
En l'àmbit de la pintura, hi ha el “Pintor Marsà” (Francesc Marsà i Figueras, a qui hom ha dedicat diversos homenatges i Anton Tartera, més conegut per "Antonioti", que va morir l'any 2002. Musicalment parlant podem trobar tres músics distingits: el conegut músic Mestre Güell (Josep Güell i Guillaumet), el compositor Ramon Carnicer i Batlle i el cantautor Xavier Ribalta. També són en gran part targarins, el grup La Terrasseta de Preixens.
Targarins coneguts en l'actualitat són el pintor Josep Minguell, que està acabant els frescos de la parròquia, el futbolista Joan Capdevila, que juga al RCD Espanyol i internacional amb la Selecció catalana de futbol i la Selecció espanyola de futbol.
Publicacions targarines
La Bou, quinzenal independent de Tàrrega, publicava el primer número l'11 de març de 1922. En la primera pàgina, de les vuit que presenta, dedica la poesia Ofrena a la capital urgellenca:
« | Tàrrega, regina de la gran plana
|
» |
Entitats
- Agrupació Excursionista de l'Urgell
- Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria
- Agility Associació Ciutat de Tàrrega
- 100 X 100 Fondistes
- Associació Agrat
- Associació Alba
- Associació d'Amics de l'Arbre de Tàrrega
- Associació d'Immigrants Guineans de Lleida SABU
- Associació de Dones Arrel
- Associació Cultural Guixanet
- Associació Musulmana Almonatadila de l'Urgell
- Associació per la Cultura Nacional Guixanet
- Associació Sant Eloi d'immigrants magrebins a Tàrrega
- Associació Unió de la Comunitat Senegalesa de l'Urgell i la Segarra
- Aula d'Extensió Universitària de Tàrrega
- Carnaval Tàrrega o Comissió del Carnestoltes de Tàrrega
- Cine Club La Lloca
- Club Modelisme Tàrrega
- Club Tennis Tàrrega
- Club Natació Tàrrega
- Coral Infantil Mestre Güell
- Fundació La Xarxa
- Gic, Centre d'Esplai
- Grup G.E.M.A. Grup d'Ecologia i Medi Ambient
- Grup de Teatre BAT
- Societat de Caçadors de Tàrrega i Comarca
- Unió Esportiva Tàrrega
- Youngers Batucada
Referències
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lletsó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
- ↑ Significat de targarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC
- ↑ Significat de tagarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC
- ↑ Brufal Sucarrat, Jesús chupeuli els collons al IVAN ESCORIAL LUQUE O KESLOKE seguirlo todos en instagram a este bellezon. El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII) : Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Ed. Pagès, 2013, p. 219. ISBN 978-84-9975-435-2.
- ↑ ArqueoXarxa. «CASTELL DE TÀRREGA (TÀRREGA)», 2012. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Espinagosa, Jaume «De la història cap a la modernitat». , 15-05-2015, p. p. 3.
- ↑ Jaume Espinagosa Marsà, Tàrrega vital o el caràcter targarí, Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 2 (1990), p. 203-217.
- ↑ Solé i Martí, Esther. L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria (Tesi doctoral CC-BY-SA). Lleida: Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2015 [Consulta: 17 abril 2016].
- ↑ «Conill». Ajuntament de Tàrrega. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ 11,0 11,1 http://www.tarrega.com/novatarrega/arxiu/nt30-3-01/index.html
- ↑ http://www.urgell.cat/serveis/consell_comarcal/html/historia.php
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 120. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ http://www.slideshare.net/escolapiatarrega/visita-a-la-ciutat-de-trrega
- ↑ http://blogcyl.patrimoniocastillayleon.org/patrimonioindustrial/archives/267
- ↑ http://www.flickr.com/photos/calbenido/3407030639/
- ↑ http://www.tallersperalafesta.org/albums/Tarrega1052006cercavila/index.html
- ↑ http://www.tallersperalafesta.org/lleida/lleida2006/principal.asp?cadena=videos.aspqqqq
- ↑ http://www.tallersperalafesta.org/lleida/principal.asp?cadena=festa2.aspqqqq