'''Cervera''' és la ciutat del cap de pinyol, el rei de las nenas i de los culos (JOEL CASTELLA, te mira i te deja como nueva con su mirada a tigreton, es un verdadero bombon [[ciutat]] del centre-oest de [[Catalunya]], capital de la [[comarca]] de la [[Segarra]] i cap del [[partit judicial]] de Cervera, a la [[Vegueria de Ponent]]. El [[municipi]] de Cervera, de 55,19 km², es troba dins la [[Depressió Central]] al sector [[meridional]] de la comarca de la Segarra. La [[població]] [[Cens de població|censada]] és de 9.440 [[habitants]]. El [[paisatge]] de Cervera mostra uns [[Terreny|terrenys]] molt aprofitats, [[Conreu|conreats]] arreu. El [[Relleu (geografia)|relleu]] del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les [[valls]] amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues [[Carena (geografia)|carenes]] pràcticament horitzontals.
'''Cervera''' és una [[ciutat]] del centre-oest de [[Catalunya]], capital de la [[comarca]] de la [[Segarra]] i cap del [[partit judicial]] de Cervera, a la [[Vegueria de Ponent]]. El [[municipi]] de Cervera, de 55,19 km², es troba dins la [[Depressió Central]] al sector [[meridional]] de la comarca de la Segarra. La [[població]] [[Cens de població|censada]] és de 9.440 [[habitants]]. El [[paisatge]] de Cervera mostra uns [[Terreny|terrenys]] molt aprofitats, [[Conreu|conreats]] arreu. El [[Relleu (geografia)|relleu]] del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les [[valls]] amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues [[Carena (geografia)|carenes]] pràcticament horitzontals.
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu [[patrimoni cultural]] i [[monumental]]. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] (BCIN) per la [[Generalitat de Catalunya]]: [[Castell de Cervera|el castell]] (s. XI), l'[[Sant Pere Gros de Cervera|església de Sant Pere el Gros]] (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la [[Paeria de Cervera|Paeria]] (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats [[Castellnou d'Oluges]], la [[Prenyanosa]] i [[Malgrat (Cervera)|Malgrat]].<ref>{{ref-web|url=http://www.turismecervera.cat/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW5__PeiCk6pwGPPYmZtFECsievHxvtUPwsDKaGupVFh6A|títol=Monuments|editor=Turisme de Cervera|consulta=07/03/2018}}</ref>
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu [[patrimoni cultural]] i [[monumental]]. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] (BCIN) per la [[Generalitat de Catalunya]]: [[Castell de Cervera|el castell]] (s. XI), l'[[Sant Pere Gros de Cervera|església de Sant Pere el Gros]] (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la [[Paeria de Cervera|Paeria]] (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats [[Castellnou d'Oluges]], la [[Prenyanosa]] i [[Malgrat (Cervera)|Malgrat]].<ref>{{ref-web|url=http://www.turismecervera.cat/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW5__PeiCk6pwGPPYmZtFECsievHxvtUPwsDKaGupVFh6A|títol=Monuments|editor=Turisme de Cervera|consulta=07/03/2018}}</ref>
El terme Cervera ja apareix en documents al segle XI. Probablement prové del llatí Cervaria, "terra de cérvols".[2]
Història
Orígens
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada.[3] Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).[4]
Estabilitzada la fronteraoccidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins a l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V.
Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven un estudi general -una Universitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part pels beneficis d'allotjament de prop de 2.000 estudiants fent que la població de Cervera es doblés.[5]
Decadència i prosperitat
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important.
L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica.
L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part, la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi de Ribera d'Ondara. Altres punts que destaquen són el tossal de la Bagassa (548 msnm), Turó del Terròs (575 msnm), el tossal de Miralles (593 msnm), los Tossalets (599 msnm) i l'emblemàtic Tossal de les Forques (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la del riu Ondara i la del Sió.
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble de Sant Pere dels Arquells i fa cap a Vergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a tocar de l'ermita de Sant Pere Gros. El riu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües del Torrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble de Les Oluges. Poc abans del poble de Castellnou d'Oluges hi ha l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc de Malgrat. El riu es perd en terres del terme de Tarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de la Prenyanosa.
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren els boscos de garrics, de pins, d'alzines i roures.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'AutoviaA-2 de Barcelona a Madrid. La N-II travessava la ciutat mitjançant un túnel que passa per sota el nucli antic foradant el tossal per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de la guerra civil espanyola començant la seva construcció l'any 1945; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres d'aquest túnel finalitzaren l'any 1949 i es va inaugurar l'11 de juliol del mateix any.
També és important l'eix transversal (C-25) que comunica Cervera amb Girona.
També es pot arribar a Cervera mitjançant la línia de ferrocarril R12 que uneix Lleida amb Barcelona passant per Manresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia 30 d'abril de 1860.
Administració
Ramon Royes, paer en cap de Cervera
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Festa Major del Santíssim Misteri, festa major d'hivern de Cervera, se celebra el 6 de febrer i la seva vigília el 5 de febrer amb el tradicional cant de les Completes. Antigament era la festa més important de la ciutat, desprès del Corpus, amb una gran participació popular: Tronades, cercaviles del seguici festiu (gegants, ball de bastons, àliga...), professons, fira de bestiar, concerts i balls al Casal Català i al Centre Obrer.
Processó del Puro, se celebra el 16 de gener una processó laica de la Paeria fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
Passió de Cervera, es celebra a la ciutat des de 1447, data en què es troben els primers documents històrics que en fan referència. Els mesos de març i abril es realitzen les diferents representacions en el Gran Teatre de la Passió de Cervera, fet especialment per albergar-la i que actualment consta de 1700 localitats i mou tot el cicle de teatre de la ciutat amb una programació teatral estable durant tot l'any.
Corpus Christi, celebrada a la ciutat des de 1337. El dissabte es celebra la Festa dels Diables de Cervera - Carranquers amb una mostra de cultura popular i la representació del ball parlat per part del Ball de Diables. L'endemà, diada de Corpus, es confeccionen les tradicionals catifes de flors, al migdia es celebra la processó religiosa en honor al Santíssim Sagrament i a la tarda una cercavila amb la imatgeria i danses del seguici festiu.
Festa de Sant Magí, 19 d'agost, repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya amb mules i cavalls. carregats d'argadells guarnits amb boix.
Aquelarre, se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978.[10] Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
Isagoge, setmana cultural, que se celebra els dies anteriors a la Festa Major de Sant Crist.
Festa Major del Sant Crist, festa major d'estiu, que se celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns. Es realitzen gran diversitat d'actes culturals i tradicionals destacant el pregó i la tronada del divendres al vespre, la trobada de gegants del dissabte a la tarda, diumenge amb ofici, passada del seguici festiu i actuació castellera; i dilluns, la festa major petita, seguici festiu infantil i activitats per als més petits.
La ciutat té una rica vitalitat associativa històricament. Actualment té prop de 200 entitats, associacions i fundacions que donen vida i enriqueixen les places, espais i carrers de la població amb multitud d'activitats des de socials, musicals, esportives, culturals, tradicionals o comercials al llarg de l'any.
Club Natació Cervera
El Club Natació Cervera és un club fundat a principis de la temporada 2007/08 per Joan Lluís Mas Aguilar a Cervera. Cada any organitza el Trofeu Fira de Sant Isidre[11] A la temporada 2013/14 va entrar a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs absoluta de natació.[12] Finalment el club es va aconseguir mantenir a tercera divisió obtenint la quarta plaça.[13] La temporada 2015/16 va arribar el primer gran èxit a nivell d'equip per al Club Natació Cervera quan va aconseguir ascendir a segona divisió per primera vegada a la seva història quedant segon a tercera divisió.[14]
Conjunt patrimonial, monumental i artístic
Universitat de Cervera, únic exemple català d'arquitectura civil de segle XVIII.La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
Muralles, construïdes durant el segle XIV per ordre de Pere III el Cerimoniós.
Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila i lloc de naixement de la festa de l'Aquelarre.Mènsula del Palau de la Paeria de Cervera. Seu de l'Ajuntament de la Ciutat.
Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran el Catòlic acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
Sant Pere el Gros, és una petita ermita romànica del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És un dels únics exemples de rotonda romànica a Catalunya.
Casa Duran i Sanpere, actual seu del Museu Comarcal de Cervera.[15] Edifici de finals del segle XIX - declarat BCIN - que en el seu interior converva intactes els objectes i sales d'una casa burguesa.
Paeria de Cervera, edifici barroc palau del govern municipal amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
Plaça del Fossar, plaça amb mirador des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
Carrer Major
Voltes porxades del Carrer Major de Cervera.Marc Marquez, cerverí i campió del món de motociclisme.
El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
L'escut té com a figura principal el cérvol, que dóna nom a la vila, però en els esmalts dels senyors de Cervera, que eren diferents dels esmalts del cérvol de la vila de Cervera. El 2015 es va aprovar tramitar el canvi de manera que l'escut passava a ser igual però els cérvols serien d'or sobre fons de gules (vermell). La bandera es proposava que fos en "x" en lloc de en creu, amb el cérvols daurats sobre fons vermell.
Argent Déu Joval 'Argent Diamant Estel', constructor de gralles. Uns dels primers constructors de Gralla (instrument) en la recueració de l'instrument als anys 1980.
↑«Monuments». Turisme de Cervera. [Consulta: 7 març 2018].
↑Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1.
.svg)
.jpg)
