Sèmele

Semele era la filla de Cadmo i Harmonia, a més de ser la mare de Dionís. Zeus la va visitar en forma de mortal i Semele va resultar embarassada d'aquesta trobada. Quan Hera va saber passar l'habitual: la gelosia es van apoderar d'ella i va voler destruir la jove. Per a això es va presentar davant seu adoptant la forma de la seva vella mainadera Beroe i va sembrar el dubte en la seva ment sobre la veritable identitat de la persona que l'havia deixat embarassada. Hera li va dir que necessitaria proves.

Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera

Zeus, va tornar a visitar a Sémele, però llavors ella li va demanar un desig, sense concretar de què es tractava. El déu va accedir i va jurar davant les aigües de la llacuna Estígia que l'hi concediria. Sémele volia que es revelés tal com era, tal com li havia fet l'amor a Hera. Zeus sabia quines conseqüències tindria això, però no podia penedir-se, ja que havia donat la seva paraula. Desesperat, va tornar als cels i va prendre núvols, llamps i trons per caracteritzar-se com devia. Encara que va fer tot el que va poder per minimitzar l'efecte, les conseqüències van ser terribles, ja que Sémele va resultar cremada per la radiació celestial del déu. Zeus va arribar just a temps de salvar la criatura encara no nascuda i la va posar a la cama (veure Dionís). El possible significat d'aquest mite és que l'home sempre serà un ésser menor que no podrà comparar-se amb la magnitud del diví.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36 i 196. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmele