David Hirschfelder: diferència entre les revisions
normalitzo infotaula. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Començava en el món de la música amb la banda de [[jazz]] ''Pyramid''. També tocà els teclats a la ''Little River Band''. Va compondre la seva primera banda sonora per la pel·lícula documental del [[1987]] ''Suzy's Story'', que era la crònica de la vida d'una dona que mor de sida. A partir comença a compondre tant per la TV com per al cinema, incloent-hi l'altament reeixit ''[[Strictly Ballroom]]'' (1992) per a la qual guanyava un [[Premi BAFTA]]. |
Començava en el món de la música amb la banda de [[jazz]] ''Pyramid''. També tocà els teclats a la ''Little River Band''. Va compondre la seva primera banda sonora per la pel·lícula documental del [[1987]] ''Suzy's Story'', que era la crònica de la vida d'una dona que mor de sida. A partir comença a compondre tant per la TV com per al cinema, incloent-hi l'altament reeixit ''[[Strictly Ballroom]]'' (1992) per a la qual guanyava un [[Premi BAFTA]]. |
||
Aquest èxit féu que se li assignessin tasques d'un perfil més alt, i finalment la prominència internacional de Hirschfelder esclatava el [[1996]] quan era nominat a l'[[Oscar]] per la banda sonora de ''[[Shine]]'', amb unes adaptacions clàssiques sorprenents al voltant de la història de la vida del pianista virtuós mentalment inestable [[David Helfgott]]. Després ha signat la comèdia romàntica britànica ''[[Sliding Doors]]'' (1998) que protagonitza [[Gwyneth Paltrow]], la peça d'època críticament aclamada ''[[Elisabet (pel·lícula)|Elisabet]]'' (1998) sobre la vida d'[[Elisabet I]], per la qual se'l nominava novament per l'Oscar, i el drama familiar sentimental de [[Diane Keaton]] ''[[ |
Aquest èxit féu que se li assignessin tasques d'un perfil més alt, i finalment la prominència internacional de Hirschfelder esclatava el [[1996]] quan era nominat a l'[[Oscar]] per la banda sonora de ''[[Shine]]'', amb unes adaptacions clàssiques sorprenents al voltant de la història de la vida del pianista virtuós mentalment inestable [[David Helfgott]]. Després ha signat la comèdia romàntica britànica ''[[Sliding Doors]]'' (1998) que protagonitza [[Gwyneth Paltrow]], la peça d'època críticament aclamada ''[[Elisabet (pel·lícula)|Elisabet]]'' (1998) sobre la vida d'[[Elisabet I]], per la qual se'l nominava novament per l'Oscar, i el drama familiar sentimental de [[Diane Keaton]] ''[[Penjades]]'' (2000). |
||
És el receptor de tretze nominacions dels [[Premis AFI]] (Oscars australians). |
És el receptor de tretze nominacions dels [[Premis AFI]] (Oscars australians). |
||
Revisió del 07:49, 27 abr 2018
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1960  (63 anys)Ballarat (Austràlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Melbourne Ballarat Grammar (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i música per a cinema |
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1987-present |
| Gènere | Pop-rock i adult contemporary |
Premis
| |
| Lloc web | davidhirschfelder.com |
          | |
David Hirschfelder (Ballarat, Austràlia, 1960) és un compositor de cinema australià.
Començava en el món de la música amb la banda de jazz Pyramid. També tocà els teclats a la Little River Band. Va compondre la seva primera banda sonora per la pel·lícula documental del 1987 Suzy's Story, que era la crònica de la vida d'una dona que mor de sida. A partir comença a compondre tant per la TV com per al cinema, incloent-hi l'altament reeixit Strictly Ballroom (1992) per a la qual guanyava un Premi BAFTA.
Aquest èxit féu que se li assignessin tasques d'un perfil més alt, i finalment la prominència internacional de Hirschfelder esclatava el 1996 quan era nominat a l'Oscar per la banda sonora de Shine, amb unes adaptacions clàssiques sorprenents al voltant de la història de la vida del pianista virtuós mentalment inestable David Helfgott. Després ha signat la comèdia romàntica britànica Sliding Doors (1998) que protagonitza Gwyneth Paltrow, la peça d'època críticament aclamada Elisabet (1998) sobre la vida d'Elisabet I, per la qual se'l nominava novament per l'Oscar, i el drama familiar sentimental de Diane Keaton Penjades (2000).
És el receptor de tretze nominacions dels Premis AFI (Oscars australians).