Impermeabilització del sòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 01:38, 4 maig 2018

La impermeabilització del sòl en hidrologia i pedologia és el fenomen de cobrir el sòl amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o entubació de rius… Té com efecte que el sol no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.^[1] Una impermeabilització excessiva –com a conseqüència de la pressió demogràfica i l'urbanització de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.^[2] Entre els efectes hi ha:

L'aigua de pluja no pot filtrar i alimentar el nivell freàtic.
Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, gran masses d'aigua són évacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.^[3]
En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i també la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'erosió.
El microclima local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampòc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. Contribueix fortament a la creació de illes de calor.
El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.^[1] En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.^[4]

S'assatja de mesurar el grau d'impermabilització mitjançant teledetecció per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI (normalized difference impervious surface index).^[5]^[6]

S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir l'infiltració de substàncies tòxiques com ara les gasolineres, abocadors, fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.

Remei: sistemes de drenatge sostenible

Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remedien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acònim anglès SuDS (sustainable urban draining systems).^[7]^[8] En edificis, terrats verds, amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com parquíngs o carrers de poc transit.^[9]^[10] Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'hidroplanatge.^[11] En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, s'en pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Bodenversiegelung» (en alemany). Dessau-Rosslau: Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient). [Consulta: 2 maig 2018].
↑ Diaz-Benito, Daniel; Font, Mercè; Passarell, Carles; Ramos, María-José. «Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions». A: Diagnosi ambiental del Parc de Collserola, 2008, p. 135–145.
↑ «Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible» (pdf). Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 25-11-2016. [Consulta: 2 maig 2018].
↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Els Arbres dels carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2007. ISBN 9788447531387.
↑ «NDISI». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ Pons Fernández, Xavier; Arcalís Planas, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 597 (Diccionaris Terminològics). ISBN 978-84-412-2249-6.
↑ Universitat politècnica de València, 2016.
↑ «Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim». Levante - El Mercantil Valenciano, 04-03-2018.
↑ Knapton, John; McBride, Craig. The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland.
↑ Franch, Martí. «ZAC Orlin Perpignan». EMF, 2008. [Consulta: 2 maig 2018].
↑ Castellano, E. «A Torrent s'instal·la paviment permeable». El Punt, 18-08-2009.

Bibliografia

Eisenberg, Bethany; Collins Lindow, Kelly; Randolph Smith, David. Permeable pavements (en anglès). Reston: American Society of Civil Engineers, 2015, p. 249. ISBN 9780784478677.

Enllaços externs

«Life CerSuDS: L'IEAMA de la UPV participa en un projecte europeu de drenatge urbà a partir de la pavimentació amb rajoles ceràmiques de baix valor comercial». Universitat politècnica de València, 21-10-2016.
«Porous surfacing options» (en anglès). Susdrain, The community for sustainable drainage. [Consulta: 2 maig 2018].

[Bundesamt-1] 1,0 ^1,1 «Bodenversiegelung» (en alemany). Dessau-Rosslau: Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient). [Consulta: 2 maig 2018].

[2] Diaz-Benito, Daniel; Font, Mercè; Passarell, Carles; Ramos, María-José. «Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions». A: Diagnosi ambiental del Parc de Collserola, 2008, p. 135–145.

[3] «Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible» (pdf). Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 25-11-2016. [Consulta: 2 maig 2018].

[4] Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Els Arbres dels carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2007. ISBN 9788447531387.

[5] «NDISI». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[6] Pons Fernández, Xavier; Arcalís Planas, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 597 (Diccionaris Terminològics). ISBN 978-84-412-2249-6.

[FOOTNOTEUniversitat_politècnica_de_València2016-7] Universitat politècnica de València, 2016.

[8] «Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim». Levante - El Mercantil Valenciano, 04-03-2018.

[9] Knapton, John; McBride, Craig. The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland.

[10] Franch, Martí. «ZAC Orlin Perpignan». EMF, 2008. [Consulta: 2 maig 2018].

[11] Castellano, E. «A Torrent s'instal·la paviment permeable». El Punt, 18-08-2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 == Remei: sistemes de drenatge sostenible ==
-Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remedien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com parquíngs o carrers de poc transit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí Franch|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, s'en pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.
+Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remedien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com parquíngs o carrers de poc transit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, s'en pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.
 == Referències ==