Ardecha: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Actualització.
Cap resum de modificació
Línia 47: Línia 47:
{{Projectes germans|commons=Ardèche|l'Ardèche}}
{{Projectes germans|commons=Ardèche|l'Ardèche}}


{{Municipis Ardecha}}
{{DepartamentsDeFrança}}
{{DepartamentsDeFrança}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 12:55, 5 maig 2018

Plantilla:Infotaula geografia políticaArdecha
Imatge

EpònimRiu Ardecha Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 40′ N, 4° 25′ E / 44.67°N,4.42°E / 44.67; 4.42
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata
CapitalPrivàs Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població331.415 (2021) Modifica el valor a Wikidata (59,94 hab./km²)
Geografia
Superfície5.529 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Mézenc (1.753 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataLaurent Ughetto (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-07 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR712 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE07 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webardeche.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cgardeche Twitter (X): Ardeche_07 Instagram: departement.ardeche LinkedIn: departement-de-l-ardeche Modifica el valor a Wikidata


L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.

Geografia

Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira

Historia

El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.

Administració

Un prefecte nomenat per el govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.

Cultura i patrimoni

Llengua local

El departament és lingüísticament occità :

Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.

La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :

  • chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
  • un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal *bulga, sac de cuir).

L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.

Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs