Abd-an-Nabi ibn Alí: diferència entre les revisions
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ17 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Abd-an-Nabí ibn Alí''' fou el tercer i darrer [[emir]] [[màhdida]] de [[Zabid]], fill del fundador [[Ali ibn Mahdi|Alí ibn al-Mahdí]]. Va succeir el seu germà [[Mahdi ibn Ali|al-Mahdí ibn Alí]] quan aquest va morir en [[1163]], tot i que és possible que haguessin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd-an-Nabí dels civils.<ref name=brill>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martijn Theodoor |títol=E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 |url= http://books.google.cat/books?id=Va6oSxzojzoC&pg=PA121&dq=Mahdi+1163&hl=ca&sa=X&ei=uDXcUJ7qGeGK0AWjy4GAAw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Mahdi%201163&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=1993 |pàgines=vol.5, p.121 |isbn=9004097910}}</ref> |
'''Abd-an-Nabí ibn Alí''' fou el tercer i darrer [[emir]] [[màhdida]] de [[Zabid]], fill del fundador [[Ali ibn Mahdi|Alí ibn al-Mahdí]]. Va succeir el seu germà [[Mahdi ibn Ali|al-Mahdí ibn Alí]] quan aquest va morir en [[1163]], tot i que és possible que haguessin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd-an-Nabí dels civils.<ref name=brill>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martijn Theodoor |títol=E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 |url= http://books.google.cat/books?id=Va6oSxzojzoC&pg=PA121&dq=Mahdi+1163&hl=ca&sa=X&ei=uDXcUJ7qGeGK0AWjy4GAAw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Mahdi%201163&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=1993 |pàgines=vol.5, p.121 |isbn=9004097910}}</ref> |
||
El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[ |
El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[Abd-Al·lah ibn Alí (màhdida)|Abd-Al·lah ibn Alí]] l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El [[1164]] en un dels atacs [[màhdides]] cap a la Tihama va morir el [[sulaymànida]] [[Wahhàs ibn Ghànim]] que fou una de les causes de la conquesta del [[Iemen]] (9 anys després) pels aiubites. El [[1165]] va ocupar [[Taizz]] i [[Ibb]] i al mateix any va assetjar [[Aden]]. El setge va durar fins al [[1172]] quan el [[zuràyida]] [[Hàtim ibn Alí]] que ja portava assetjat set anys, va anar a [[Sanaa]] per obtenir l'aliança d'[[Alí ibn Hàtim]] (que havia succeït al seu pare [[Hàtim ibn Àhmad]] com emir de la dinastia [[hatímida]] de [[Yam]]); com que els dos eren [[ismaïlites]] l'acord es va aconseguir però Alí va posar com a condició que la fracció dels [[Janb]] del Dhamar, de la tribu [[Madhhidj]], hi havia de participar; Hàtim els va convèncer i hatimites ([[Banu Yam]]) i Jand (Madhhidj) van marxar contra [[Aden]] i van obligar els [[màhdides]] a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes ([[1173]]).<ref name=brill/> |
||
Poc mesos després van arribar a la Tihama els [[aiubites]], que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahhàs ibn Ghànim. Els aiubites van avançar cap al sud i van entrar a Zabid el [[14 de maig]] de [[1174]]. L'emir Abd-an- |
Poc mesos després van arribar a la Tihama els [[aiubites]], que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahhàs ibn Ghànim. Els aiubites van avançar cap al sud i van entrar a Zabid el [[14 de maig]] de [[1174]]. L'emir Abd-an-Nabí i el seu germà Àhmad van ser fets presoners i foren executats el [[1176]]. Algun membre de la família màhdida va intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.<ref name=brill/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 09:18, 7 maig 2018
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1176  |
| Família | |
| Família | Màhdides |
Abd-an-Nabí ibn Alí fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Alí ibn al-Mahdí. Va succeir el seu germà al-Mahdí ibn Alí quan aquest va morir en 1163, tot i que és possible que haguessin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd-an-Nabí dels civils.[1]
El pillatge de territoris veïns va continuar. Lahej i Abyan foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la Tihama en territori dels emirs sulaymànides. El 1164 el seu germà Abd-Al·lah ibn Alí l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El 1164 en un dels atacs màhdides cap a la Tihama va morir el sulaymànida Wahhàs ibn Ghànim que fou una de les causes de la conquesta del Iemen (9 anys després) pels aiubites. El 1165 va ocupar Taizz i Ibb i al mateix any va assetjar Aden. El setge va durar fins al 1172 quan el zuràyida Hàtim ibn Alí que ja portava assetjat set anys, va anar a Sanaa per obtenir l'aliança d'Alí ibn Hàtim (que havia succeït al seu pare Hàtim ibn Àhmad com emir de la dinastia hatímida de Yam); com que els dos eren ismaïlites l'acord es va aconseguir però Alí va posar com a condició que la fracció dels Janb del Dhamar, de la tribu Madhhidj, hi havia de participar; Hàtim els va convèncer i hatimites (Banu Yam) i Jand (Madhhidj) van marxar contra Aden i van obligar els màhdides a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes (1173).[1]
Poc mesos després van arribar a la Tihama els aiubites, que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahhàs ibn Ghànim. Els aiubites van avançar cap al sud i van entrar a Zabid el 14 de maig de 1174. L'emir Abd-an-Nabí i el seu germà Àhmad van ser fets presoners i foren executats el 1176. Algun membre de la família màhdida va intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). Brill, 1993, p. vol.5, p.121. ISBN 9004097910.
Bibliografia
- Ali ben al-Hasan al-Khazradji, The pearls-strings: a history of the Resuliyy dinasty of Yemen, traducció de Sir James W. Redhouse, Leyden i Londres, 1906