Estudis culturals: diferència entre les revisions
desambiguo |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''estudis culturals''' són un model d'[[estudis interdisciplinaris]] entorn de les [[humanitats]] que pretén una aproximació a fenòmens de la [[cultura]] tradicionalment negligits per l'[[academicisme]], o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una crítica del [[cànon estètic|cànon]], que consideren [[etnocèntric]] i [[androcèntric]], a més de massa lligat a la [[classe alta]]. Per això proposen temes d'anàlisi com la [[literatura popular]], l'[[art de carrer]] o la visió [[feminista]] d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el [[Poder (sociologia)|poder]], seguint una línia inaugurada per [[Michel Foucault]] i el [[marxisme]], que afirma que cap [[obra d'art|producció cultural]] no és [[neutralitat|neutra]]. Igualment poden centrar-se en els [[estudis d'àrea]]. |
Els '''estudis culturals''' són un model d'[[estudis interdisciplinaris]] entorn de les [[humanitats]] que pretén una aproximació a fenòmens de la [[cultura]] tradicionalment negligits per l'[[academicisme]], o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una [[crítica]] del [[cànon estètic|cànon]], que consideren [[etnocèntric]] i [[androcèntric]], a més de massa lligat a la [[classe alta]]. Per això proposen temes d'anàlisi com la [[literatura popular]], l'[[art de carrer]] o la visió [[feminista]] d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el [[Poder (sociologia)|poder]], seguint una línia inaugurada per [[Michel Foucault]] i el [[marxisme]], que afirma que cap [[obra d'art|producció cultural]] no és [[neutralitat|neutra]]. Igualment poden centrar-se en els [[estudis d'àrea]]. |
||
El britànic [[Richard Hoggart]] va ser l'inventor del terme en el marc del ''Centre for Contemporary Cultural Studies'', una institució de recerca que va crear a la ciutat de [[Birmingham]]. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura |
El britànic [[Richard Hoggart]] va ser l'inventor del terme en el marc del ''[[Centre for Contemporary Cultural Studies]]'', una institució de recerca que va crear a la ciutat de [[Birmingham]]. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de [[teoria de la literatura]], [[humanitats]] i [[sociologia]]. |
||
Es considera que els seus orígens rauen en l'obra ''[[The Uses of Literacy]]'' (1957) de Richard Hoggart, juntament amb ''[[Culture and Society]]'' i ''[[The Long Revolution]]'' de [[Raymond Williams]] o ''[[The Making of the English Working Class]]'' d'[[E.P. Thompson]].<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=jpzEACvzDFoC&pg=PA3&lpg=PA3&dq=%22field+%E2%80%94+Hoggart's+The+Uses+of+Literacy%22&source=bl&ots=AMsIWm9qJo&sig=n0YJFCHxKeq_mNGWgHLLzfKgnmU&hl=en&ei=hPWcStrPO9HajQfN8c3bDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=%22field%20%E2%80%94%20Hoggart's%20The%20Uses%20of%20Literacy%22&f=false Google Books], Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:38, 7 maig 2018
Els estudis culturals són un model d'estudis interdisciplinaris entorn de les humanitats que pretén una aproximació a fenòmens de la cultura tradicionalment negligits per l'academicisme, o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una crítica del cànon, que consideren etnocèntric i androcèntric, a més de massa lligat a la classe alta. Per això proposen temes d'anàlisi com la literatura popular, l'art de carrer o la visió feminista d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el poder, seguint una línia inaugurada per Michel Foucault i el marxisme, que afirma que cap producció cultural no és neutra. Igualment poden centrar-se en els estudis d'àrea.
El britànic Richard Hoggart va ser l'inventor del terme en el marc del Centre for Contemporary Cultural Studies, una institució de recerca que va crear a la ciutat de Birmingham. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura, humanitats i sociologia.
Es considera que els seus orígens rauen en l'obra The Uses of Literacy (1957) de Richard Hoggart, juntament amb Culture and Society i The Long Revolution de Raymond Williams o The Making of the English Working Class d'E.P. Thompson.[1]
Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la interdisciplinarietat no és tan nova, ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació postmoderna i "amb un fals biaix d'esquerres" de la majoria d'aquests estudis.
Referències
- ↑ Google Books, Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson
Articles relacionats
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estudis culturals |