Gaceta Médica Catalana: diferència entre les revisions

*Gaceta Médica Catalana*
	;
Tipus	revista
Fitxa
Llengua	castellà
Data d'inici	1878
Data de finalització	1921
Lloc de publicació	Barcelona
Estat	Espanya
Dades i xifres
Tema	medicina

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:30, 8 maig 2018

La Gaceta Médica Catalana, originàriament Gaceta Médica de Cataluña, va ser una revista de medicina escrita en llengua castellana i publicada entre el 1878 i el 1921 a Barcelona.

Fundada el 1878 amb el nom Gaceta Médica de Cataluña, va passar a anomenar-se Gaceta Médica Catalana el 1881 i va desaparèixer el 1921.^[1] Entre els seus directors hi va haver l'andalús Rafael Rodríguez Méndez (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919^[2]) i Lleó Formiguera i Soler.^[1]

En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,^[3] Bartomeu Robert,^[4] Ramon Coll i Pujol,^[5] Enrique Alabern,^[6] Julio Altabás,^[7] Félix Antigüedad y Díez,^[8] N. Azcarreta,^[9] N. Bové y Piqué,^[10] Josep Brunet i Bellet,^[11] Francesc de Paula Campà i Porta,^[12] Narciso Carreras y Piñana,^[13] Josep Codina i Castellví,^[14] Lluís Comenge i Ferrer,^[15] Álvar Esquerdo,^[16] Jaume Ferrán,^[17] Eduardo García Solá,^[18] Juan Heredia,^[19] Federico León,^[20] Andrés Martínez Vargas,^[21] Antonio Muñoz,^[22] Jaume Pi i Sunyer,^[23] Joan Ribas Perdigó,^[24] Antonio Rodríguez-Morini,^[25] Santiago Ramón y Cajal^[26] o Ramon Turró,^[27] entre altres.

Rodríguez Méndez, catedràtic d'Higiene a la facultat de Medicina de la UB, impulsà el corrent higienista propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que Koch enviava a les autoritats alemanyes sobre el Vibrio cholerae i les seves implicacions infeccioses, juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de Pasteur, absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.^[28]

Francesc Vidal i Careta, metge i compositor,^[29] publicà en ella la primera tesi doctoral sobre musicoteràpia (1882) de la que es té constància fins a la dècada de 1940.^[30]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Alcaide González, 1999.
↑ Martínez Vargas, 1921, p. 53-54.
↑ Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1985, p. 295-298.
↑ Izquierdo Ballester, S «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002; 5, pp: 116-129. ISSN: 1699-7468 [Consulta: 19 abril 2018].
↑ Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1986, p. 299-302.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 5.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 11.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 18-19.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 130.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 54.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 55.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 65.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 74.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 87.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 89.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 119.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 136.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 164.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 196.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 224.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 263.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 296.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 349.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 376.
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 388.
↑ Ramón y Cajal, S «Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1890 Des 15; Any XIII (323), pp: 737-739 [Consulta: 19 abril 2018].
↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 455.
↑ Roca Rosell, A «Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró». Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1988, pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1 [Consulta: 1r maig 2018].
↑ COMB «Francesc Vidal i Careta (Barcelona, 1860–Madrid, 1923)». Galeria de Metges Catalans, 2015, pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].
↑ Vidal i Careta, F «La música en sus relaciones con la medicina: estudio especulativo, fisiológico, higiénico y terapéutico» (en castellà). La Gaceta Médica Catalana, Estab. Tip. de los Sucesores de N. Ramírez y Cª. Barcelona, 1882, pàgs: 32 [Consulta: 30 abril 2018].

Bibliografia

Alcaide González, Rafael «La introducción y el desarrollo del higienismo en España durante el siglo XIX: Precursores, continuadores y marco legal de un proyecto científico y social». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, 50, 15-10-1999. ISSN: 1138-9788.
Martínez Vargas, Andrés «Necrología del doctor don Rafael Rodríguez Méndez». Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, 4, 1, 1921, pàg. 49-67. ISSN: 0210-7155.
Ossorio y Bernard, Manuel. Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
«La Medicina Legal en la Gaceta Médica Catalana del siglo XIX». Gimbernat. Universitat de Barcelona, 5, 1985, pàg. 295-298. ISSN: 2385-4200.
«La intoxicación por metales en la Gaceta Médica de Cataluña durante el siglo XIX». Gimbernat. Universitat de Barcelona, 6, 1986, pàg. 299-302. ISSN: 2385-4200.
Rodríguez Méndez, Rafael «Historia de la Gaceta Médica de Cataluña». Gaceta Médica Catalana, 54-55, 157, 1919.
«La Psicología y la Psiquiatría en la España de principios de siglo a través de la revista "Gaceta Médica Catalana" (1878-1921)». A: Manuel Valera Candel, Carlos López Fernández (coord.). Actas del V Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Murcia, 1989. 2, 1991, p. 802-814. ISBN 84-7665-818-4.

Enllaços externs

Volum II de la Gaceta Médica Catalana (1882) a Internet Archive (castellà)
Volum XII de la Gaceta Médica Catalana (1889) a Internet Archive (castellà)
Volum XIII de la Gaceta Médica Catalana (1890) a Internet Archive (castellà)
Volum XXIII de la Gaceta Médica Catalana (1900)] a Internet Archive (castellà)
Volum XXVII de la Gaceta Médica Catalana (1904)] a Internet Archive (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaceta Médica Catalana

[FOOTNOTEAlcaide_González1999-1] 1,0 ^1,1 Alcaide González, 1999.

[FOOTNOTEMartínez_Vargas192153-54-2] Martínez Vargas, 1921, p. 53-54.

[FOOTNOTEPueyo_FernándezCorbella_i_CorbellaPueyo_Fernández1985295-298-3] Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1985, p. 295-298.

[4] Izquierdo Ballester, S «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002; 5, pp: 116-129. ISSN: 1699-7468 [Consulta: 19 abril 2018].

[FOOTNOTEPueyo_FernándezCorbella_i_CorbellaPueyo_Fernández1986299-302-5] Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1986, p. 299-302.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard19035-6] Ossorio y Bernard, 1903, p. 5.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190311-7] Ossorio y Bernard, 1903, p. 11.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190318-19-8] Ossorio y Bernard, 1903, p. 18-19.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903130-9] Ossorio y Bernard, 1903, p. 130.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190354-10] Ossorio y Bernard, 1903, p. 54.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190355-11] Ossorio y Bernard, 1903, p. 55.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190365-12] Ossorio y Bernard, 1903, p. 65.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190374-13] Ossorio y Bernard, 1903, p. 74.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190387-14] Ossorio y Bernard, 1903, p. 87.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard190389-15] Ossorio y Bernard, 1903, p. 89.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903119-16] Ossorio y Bernard, 1903, p. 119.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903136-17] Ossorio y Bernard, 1903, p. 136.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903164-18] Ossorio y Bernard, 1903, p. 164.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903196-19] Ossorio y Bernard, 1903, p. 196.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903224-20] Ossorio y Bernard, 1903, p. 224.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903263-21] Ossorio y Bernard, 1903, p. 263.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903296-22] Ossorio y Bernard, 1903, p. 296.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903349-23] Ossorio y Bernard, 1903, p. 349.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903376-24] Ossorio y Bernard, 1903, p. 376.

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903388-25] Ossorio y Bernard, 1903, p. 388.

[26] Ramón y Cajal, S «Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1890 Des 15; Any XIII (323), pp: 737-739 [Consulta: 19 abril 2018].

[FOOTNOTEOssorio_y_Bernard1903455-27] Ossorio y Bernard, 1903, p. 455.

[28] Roca Rosell, A «Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró». Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1988, pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1 [Consulta: 1r maig 2018].

[29] COMB «Francesc Vidal i Careta (Barcelona, 1860–Madrid, 1923)». Galeria de Metges Catalans, 2015, pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].

[30] Vidal i Careta, F «La música en sus relaciones con la medicina: estudio especulativo, fisiológico, higiénico y terapéutico» (en castellà). La Gaceta Médica Catalana, Estab. Tip. de los Sucesores de N. Ramírez y Cª. Barcelona, 1882, pàgs: 32 [Consulta: 30 abril 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 La '''''Gaceta Médica Catalana''''', originàriament '''''Gaceta Médica de Cataluña''''', va ser una [[Revista científica|revista]] de [[medicina]] escrita en [[Llengua castellana|llengua castellana]] i publicada entre el [[1878]] i el [[1921]] a [[Barcelona]].
-Fundada el 1878 amb el nom ''Gaceta Médica de Cataluña'', va passar a anomenar-se ''Gaceta Médica Catalana'' el [[1881]] i{{sfn|Alcaide González|1999}} va desaparèixer el 1921.{{sfn|Alcaide González|1999}} Entre els seus directors hi va haver l'[[andalús]] [[Rafael Rodríguez Méndez]] (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919{{sfn|Martínez Vargas|1921|pp=53-54}}) i Lleó Formiguera i Soler.{{sfn|Alcaide González|1999}}
+Fundada el 1878 amb el nom ''Gaceta Médica de Cataluña'', va passar a anomenar-se ''Gaceta Médica Catalana'' el [[1881]] i va desaparèixer el 1921.{{sfn|Alcaide González|1999}} Entre els seus directors hi va haver l'[[andalús]] [[Rafael Rodríguez Méndez]] (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919{{sfn|Martínez Vargas|1921|pp=53-54}}) i Lleó Formiguera i Soler.{{sfn|Alcaide González|1999}}
 En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1985|pp=295-298}} [[Bartomeu Robert i Yarzábal|Bartomeu Robert]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester, S|títol=Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort|publicació=Cercles: revista d'història cultural|pàgines=pp: 116-129|volum=2002; 5|issn=1699-7468|url=http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734|llengua=|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Ramon Coll i Pujol]],{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1986|pp=299-302}} Enrique Alabern,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=5}} Julio Altabás,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=11}} Félix Antigüedad y Díez,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|pp=18-19}} N. Azcarreta,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=130}} N. Bové y Piqué,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=54}} [[Josep Brunet i Bellet]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=55}} [[Francesc de Paula Campà i Porta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=65}} Narciso Carreras y Piñana,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=74}} [[Josep Codina i Castellví]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=87}} [[Lluís Comenge i Ferrer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=89}} [[Àlvar Esquerdo Esquerdo|Álvar Esquerdo]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=119}} [[Jaume Ferran i Clua|Jaume Ferrán]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=136}} Eduardo García Solá,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=164}} Juan Heredia,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=196}} Federico León,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=224}} [[Andrés Martínez y Vargas|Andrés Martínez Vargas]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=263}} Antonio Muñoz,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=296}} [[Jaume Pi i Sunyer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=349}} Joan Ribas Perdigó,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=376}} Antonio Rodríguez-Morini,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=388}} [[Santiago Ramón y Cajal]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Ramón y Cajal, S|títol=Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 737-739|volum=1890 Des 15; Any XIII (323)|pmid=|url=http://biblioteca.ucm.es/BUCM/med/doc12573.pdf|llengua=castellà|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> o [[Ramon Turró i Darder|Ramon Turró]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=455}} entre altres.