Manuel Gasset y Mercader: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 35: Línia 35:
Després va lluitar a la [[guerra d'Àfrica]] i destacà a la batalla dels alts de Benzú el 30 de setembre de 1859, raó per la qual el 1875 [[Alfons XII d'Espanya]] li concediria el títol de '''Marquès de Benzú]]''. Arran la [[intervenció francesa a Mèxic]], de 1861 a 1862 fou destinat a la fortificació de San Juan d'Uluá ([[Veracruz]]) d'on fou substituït pel general també català [[Joan Prim i Prats]]. Un cop a la Península, fou [[Capità general de Catalunya]] (1866-1867) i [[Capità general de València]] (1867-1868). La reina [[Isabel II d'Espanya]] el va nomenat [[gentilhome]] de cambra i en 1865 fou escollit senador vitalici.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=378 GASSET Y MERCADER, MANUEL. MARQUÉS DE BENZÚ], Fitxa del Senat</ref>
Després va lluitar a la [[guerra d'Àfrica]] i destacà a la batalla dels alts de Benzú el 30 de setembre de 1859, raó per la qual el 1875 [[Alfons XII d'Espanya]] li concediria el títol de '''Marquès de Benzú]]''. Arran la [[intervenció francesa a Mèxic]], de 1861 a 1862 fou destinat a la fortificació de San Juan d'Uluá ([[Veracruz]]) d'on fou substituït pel general també català [[Joan Prim i Prats]]. Un cop a la Península, fou [[Capità general de Catalunya]] (1866-1867) i [[Capità general de València]] (1867-1868). La reina [[Isabel II d'Espanya]] el va nomenat [[gentilhome]] de cambra i en 1865 fou escollit senador vitalici.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=378 GASSET Y MERCADER, MANUEL. MARQUÉS DE BENZÚ], Fitxa del Senat</ref>
Quan es va produir la [[revolució de 1868]] fou destituït i apartat dels seus càrrecs. Va participar activament en la [[restauració borbònica]], raó per la qual el 1875 fou ennoblit per Alfons XII, alhor que en 1877 era nomenat novament senador vitalici.
Quan es va produir la [[revolució de 1868]] fou destituït i apartat dels seus càrrecs, i fou un dels generals que va acompanyar Isabel II al seu exili de París.<ref>[https://www.larazon.es/cultura/asuncion-gasset-mi-tatarabuelo-manuel-gasset-fue-uno-de-ios-generales-bonitos-de-la-reina-isabel-ii-OA15409878 Asunción Gasset: «Mi tatarabuelo Manuel Gasset fue uno de Ios ‘‘generales bonitos’’ de la reina Isabel II»], La Razón, 18 de juny de 2017</ref> Va participar activament en la [[restauració borbònica]], raó per la qual el 1875 fou ennoblit per Alfons XII, alhor que en 1877 era nomenat novament senador vitalici.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:03, 11 maig 2018

Infotaula de personaManuel Gasset y Mercader
Biografia
Naixement28 de febrer de 1814
Neuf Chatelle, Landau
Mort13 d'octubre de 1887(1887-10-13) (als 73 anys)
Alzira
  Capità general de Catalunya
1866 – 1867
  Capità general de València
1867 – 1868
  Senador vitalici
30 de desembre de 1864 – 21 de desembre de 1868

10 d'abril de 1877 – 16 d'octubre de 1887
  Senador per Lleida
1876 – 1876
Activitat
Ocupaciómilitar, capità general de Catalunya, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militar Tinent General
Premis

Manuel Gasset y Mercader (Neuf Chatelle, Landau. França, 28 de febrer de 1814Alzira, Ribera Alta, 13 d'octubre de 1887) fou un militar català, senador i capità general de Catalunya durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]

Va néixer a França, on els seus pares, el capità gironí Jaume Gasset i Raimunda Mercader, foren duts com a presoners després del setge de Girona. Però quan tornà a Girona el seu pare el va inscriure al llibre de baptismes de la Catedral de Girona, i així és considerat gironí. Ingressà com a cadet a Barcelona i el 1831 marxà a lluitar en la primera guerra carlina, on fou ferit en 1835 i condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. Ascendí a coronel en 1848 i continuà lluitant en la guerra dels matiners a Vilafranca del Penedès. Vinculat al Partit Moderat, no va donar suport la vicalvarada de 1854, i fou empresonat. Tanmateix, fou alliberat i de 1856 a 1858 fou governador militar de Jaén. De 1858 a 1859 fou Comandant general de Ceuta.[2]

Després va lluitar a la guerra d'Àfrica i destacà a la batalla dels alts de Benzú el 30 de setembre de 1859, raó per la qual el 1875 Alfons XII d'Espanya li concediria el títol de 'Marquès de Benzú]]. Arran la intervenció francesa a Mèxic, de 1861 a 1862 fou destinat a la fortificació de San Juan d'Uluá (Veracruz) d'on fou substituït pel general també català Joan Prim i Prats. Un cop a la Península, fou Capità general de Catalunya (1866-1867) i Capità general de València (1867-1868). La reina Isabel II d'Espanya el va nomenat gentilhome de cambra i en 1865 fou escollit senador vitalici.[3]

Quan es va produir la revolució de 1868 fou destituït i apartat dels seus càrrecs, i fou un dels generals que va acompanyar Isabel II al seu exili de París.[4] Va participar activament en la restauració borbònica, raó per la qual el 1875 fou ennoblit per Alfons XII, alhor que en 1877 era nomenat novament senador vitalici.

Referències