Frankenstein

Frankenstein

Il·lustració de l'edició de Frankenstein de 1831

Nacko gamer Frankenstein o el Prometeu modern (en anglès Frankenstein or The Modern Prometheus) és una novel·la escrita per Mary Shelley publicada el març de 1818 i emmarcada en la tradició de la novel·la romàntica i gòtica.

El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l'audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D'allí, el subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Hi ha qui afirma que va ser el primer text del gènere de ciència-ficció.

Se n'han fet diverses adaptacions al cinema, ja que el monstre ha esdevingut una icona de la cultura popular.

Argument

Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic.

Aquest, quan s'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantené un diàleg on el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després, li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por a crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.

Anàlisi

El monstre no rep mai un nom, que el faria humà, el que suposa l'inici de la seva desgràcia. Aquí es diferencia el científic dels déus creadors, així com en l'abandó de la seva criatura. Actua com un pare negligent, repetint la seva història, en un tema molt típic del segle xix (present per exemple en la infància dibuixada per Charles Dickens, plena d'orfes): qui no és estimat, no dóna amor i la manca d'amor engendra odi i destrucció, com justifica la criatura en diverses ocasions on es troba amb el Víctor. Aquest és doblement culpable, ja que no repara la seva falta fent-li una companya i donant-li així companyia.

A la novel·la el monstre és descrit com una espècie de gòlem gegantí amb els ulls brillants i molt de pèl, a diferència de la icona popularitzada pel cinema. Tot i aquest aspecte, és una barreja d'ésser terrorífic i llastimós, una visió pròpia del romanticisme, on el mal i els éssers marginals són vistos com a nobles. Igualment el científic manté un caràcter ambivalent, allunyant-se de la fe en la raó i la ciència de la Il·lustració precedent.

Un dels temes fonamentals és l'hybris o orgull excessiu, que fa que el científic es vulgui igualar a Déu i pretengui donar vida, una cosa que només és pròpia de divinitats i, en un altre pla, de les dones (l'autora estava fortament influïda per la seva mare, Mary Wollstonecraft, precursora del feminisme. Es crea així un arquetip, el del científic boig.

Mentre s'aborden aquests temes de caràcter filosòfic, la trama s'embolcalla d'un misteri (els assassinats) i d'elements de suspens (les aparicions temudes del monstre, l'horror que l'envolta).

La idea de la utilització del personatge de característiques de creador a l'estil de Prometeu li vingué a l'autora a través de la idea al voltant de l'arquetip de creador de Prometeu presentada per Shaftesbury a la seua obra The Moralists (1709). Shaftesbury anomena el "Prometeu modern" que es troba al subtítol de l'obra de Shelley i afirma que tenim la tendència o ganes de ser creadors, cosa que es troba en la pràctica antinatural dels alquimistes. No hi ha proves que determinen que la influència fóra directa perquè no conegué les obres de l'autor fins anys després de crear Frankenstein, el 1825.

Està demostrat que hi ha paisatges descrits a la novel·la que provenen dels viatges fets per l'autora: Chamonix inspirà el paisatge trobat al Capítol IX i l'origen del Riu Avairon inspirà el del Capítol X.

Tracta el tema de la resurrecció mitjançant l'ús d'electricitat i la por i la intolerància a la singularitat.

Bibliografia

• Joseph, M.K.. «Introduction». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985a, p. V-XIII. ISBN 0-19-281532-6. 
• Joseph, M.K.. «Note on the text». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985b, p. XV. ISBN 0-19-281532-6. 
• Joseph, M.K.. «Select bibliography». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985c, p. XVI-XVII. ISBN 0-19-281532-6. 
• Joseph, M.K.. «Appendix A». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985d, p. 224-227. ISBN 0-19-281532-6. 
• Joseph, M.K.. «Appendix B». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985e, p. 228-229. ISBN 0-19-281532-6. 
• Joseph, M.K.. «Appendix C». A: Frankenstein, or, The modern Prometheus. 13 ed. impr. Oxford: Oxford University Press, 1985f, p. 230-232. ISBN 0-19-281532-6. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frankenstein

Vegeu texts sobre Frankenstein al Wikisource (anglès).