Mèlia comuna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo un ús: insecticida (amb referència)
m Robot posa secció de referències
Línia 40: Línia 40:
* [http://www.fleppc.org/ID_book/melia%20azederach.pdf Melia azederach] (PDF)
* [http://www.fleppc.org/ID_book/melia%20azederach.pdf Melia azederach] (PDF)
* {{es}} [http://www.sertox.com.ar/es/info/faq/2004/01.htm SerTox] - FAQ about toxic plants.
* {{es}} [http://www.sertox.com.ar/es/info/faq/2004/01.htm SerTox] - FAQ about toxic plants.

==Referències==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}

Revisió del 15:41, 26 maig 2018

Infotaula d'ésser viuMèlia comuna
Melia azedarach Modifica el valor a Wikidata

Flowering branch
Dades
Font deescorça de mèlia Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatcova de dissolució Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61801956 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaMeliaceae
GènereMelia
EspècieMelia azedarach Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Sinònims

La Mèlia, popularment arbre sant, parenostre o metzina (Melia azedarach) és una espècie d'arbre caducifoli originari de l'Índia, sud de la Xina i Austràlia.

Fa de 10 a 12 metres d'alt. Les fulles són compostes, amb marges serrats, fan 50 cm de llarg i són de disposició alternada. Les flors són petites i flairoses amb cinc pètals. Floreixen cap al març. El fruit és una drupa que penja a l'arbre tot l'hivern.

Usos

La Mèlia fa una fusta apreciada de densitat mitjana i semblant a la teca de Birmània.

Els seus extractes vegetals són utilitzats per lluitar contra el puçot, una plaga que afecta les quenopodàcies.[1]

De les dures llavors se'n fan rosaris i altres productes.

Es fa servir com a arbre ornamental.

Als Estats Units és una espècie invasora.

Toxicitat

Els fruits són verinosos pels humans si es mengen en gran quantitat però no ho són pels ocells que se'n mengen molts fins a quedar com embriagats.

Galeria

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mèlia comuna

Referències

  1. Fontanet, Xavi. Plagas y enfermedades en hortalizas y frutales ecológicos. Estella: La fertilidad de la tierra, 2014, p. 136. ISBN 9788494058226.