Gaceta Médica Catalana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1985|pp=295-298}} [[Bartomeu Robert i Yarzábal|Bartomeu Robert]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester, S|títol=Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort|publicació=Cercles: revista d'història cultural|pàgines=pp: 116-129|volum=2002; 5|issn=1699-7468|url=http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734|llengua=|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Ramon Coll i Pujol]],{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1986|pp=299-302}} Enrique Alabern,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=5}} Julio Altabás,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=11}} Félix Antigüedad y Díez,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|pp=18-19}} N. Azcarreta,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=130}} N. Bové y Piqué,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=54}} [[Josep Brunet i Bellet]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=55}} [[Francesc de Paula Campà i Porta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=65}} Narciso Carreras y Piñana,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=74}} [[Josep Codina i Castellví]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=87}} [[Lluís Comenge i Ferrer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=89}} [[Pere Esquerdo Esquerdo|Pere Esquerdo]]<ref>{{ref-publicació|cognom=González Esquerdo, A|títol=El doctor Pere Esquerdo (1851-1922), un il·lustre viler|publicació=La Marina d'ahir|pàgines=pàgs: 10|volum=2011 Nov 25; |url=http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2011/11/el-doctor-pere-esquerdo-1851-1922-un_25.html|llengua=|consulta= 11 maig 2018|}}</ref> i el seu germà [[Àlvar Esquerdo Esquerdo|Álvar]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=119}} [[Jaume Ferran i Clua|Jaume Ferrán]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=136}} Eduardo García Solá,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=164}} Juan Heredia,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=196}} Federico León,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=224}} [[Andrés Martínez y Vargas|Andrés Martínez Vargas]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=263}} Antonio Muñoz,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=296}} [[Jaume Pi i Sunyer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=349}} Joan Ribas Perdigó,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=376}} Antonio Rodríguez-Morini,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=388}} [[Santiago Ramón y Cajal]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Ramón y Cajal, S|títol=Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 737-739|volum=1890 Des 15; Any XIII (323)|pmid=|url=http://biblioteca.ucm.es/BUCM/med/doc12573.pdf|llengua=castellà|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Lluís Suñé i Molist|Lluís Suñé]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Suñé Molist, L|títol=Osteosarcoma del aparato auditivo|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 257-259|volum=1882 Maig 15; Any II (33)|pmid=|url=https://archive.org/details/gacetamdicacata01unkngoog|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> o [[Ramon Turró i Darder|Ramon Turró]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=455}} entre altres.
En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1985|pp=295-298}} [[Bartomeu Robert i Yarzábal|Bartomeu Robert]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester, S|títol=Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort|publicació=Cercles: revista d'història cultural|pàgines=pp: 116-129|volum=2002; 5|issn=1699-7468|url=http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734|llengua=|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Ramon Coll i Pujol]],{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1986|pp=299-302}} Enrique Alabern,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=5}} Julio Altabás,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=11}} Félix Antigüedad y Díez,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|pp=18-19}} N. Azcarreta,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=130}} N. Bové y Piqué,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=54}} [[Josep Brunet i Bellet]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=55}} [[Francesc de Paula Campà i Porta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=65}} Narciso Carreras y Piñana,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=74}} [[Josep Codina i Castellví]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=87}} [[Lluís Comenge i Ferrer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=89}} [[Pere Esquerdo Esquerdo|Pere Esquerdo]]<ref>{{ref-publicació|cognom=González Esquerdo, A|títol=El doctor Pere Esquerdo (1851-1922), un il·lustre viler|publicació=La Marina d'ahir|pàgines=pàgs: 10|volum=2011 Nov 25; |url=http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2011/11/el-doctor-pere-esquerdo-1851-1922-un_25.html|llengua=|consulta= 11 maig 2018|}}</ref> i el seu germà [[Àlvar Esquerdo Esquerdo|Álvar]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=119}} [[Jaume Ferran i Clua|Jaume Ferrán]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=136}} Eduardo García Solá,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=164}} Juan Heredia,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=196}} Federico León,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=224}} [[Andrés Martínez y Vargas|Andrés Martínez Vargas]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=263}} Antonio Muñoz,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=296}} [[Jaume Pi i Sunyer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=349}} Joan Ribas Perdigó,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=376}} Antonio Rodríguez-Morini,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=388}} [[Santiago Ramón y Cajal]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Ramón y Cajal, S|títol=Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 737-739|volum=1890 Des 15; Any XIII (323)|pmid=|url=http://biblioteca.ucm.es/BUCM/med/doc12573.pdf|llengua=castellà|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Lluís Suñé i Molist|Lluís Suñé]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Suñé Molist, L|títol=Osteosarcoma del aparato auditivo|publicació=Gaceta Médica Catalana|pàgines=pp: 257-259|volum=1882 Maig 15; Any II (33)|pmid=|url=https://archive.org/details/gacetamdicacata01unkngoog|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> o [[Ramon Turró i Darder|Ramon Turró]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=455}} entre altres.


Rodríguez Méndez, catedràtic d'[[Higiene]] a la [[Facultat de Medicina (UB)|facultat de Medicina de la UB]], impulsà el corrent [[Higienisme|higienista]] propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que [[Robert Koch|Koch]] enviava a les autoritats [[Alemanya|alemanyes]] sobre el ''[[Vibrio cholerae]]'' i les seves implicacions [[Infecció|infeccioses]], juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de [[Louis Pasteur|Pasteur]], absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Roca Rosell, A|títol=Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró|publicació=Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions|pàgines=pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1|volum=1988|url=https://www.academia.edu/21364951/Hist%C3%B2ria_del_Laboratori_Municipal_de_Barcelona_de_Ferran_a_Turr%C3%B3|llengua=|consulta= 1 maig 2018|}}</ref>
Rodríguez Méndez, catedràtic d'[[Higiene]] a la [[Facultat de Medicina (UB)|facultat de Medicina de la UB]], impulsà el corrent [[Higienisme|higienista]] propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que [[Robert Koch|Koch]] enviava a les autoritats [[Alemanya|alemanyes]] sobre el ''[[Vibrio cholerae]]'' i les seves implicacions [[Infecció|infeccioses]], juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de [[Louis Pasteur|Pasteur]], absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Entre 1890 i 1891 publicà diversos articles sobre la [[tuberculina]], les seves utilitats i les complicacions derivades de l'aplicació terapèutica de dit [[estret]] [[microbiològic]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Calbet i Camarasa, JM; Ausín i Hervella, JL|títol=La introducció de la tuberculina a Barcelona|publicació=Gimbernat|pàgines=pp: 145-155|volum=2004; 42|issn= 0213-0718 |url=https://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44917/60342|llengua=|consulta= 26 maig 2018|}}</ref> Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Roca Rosell, A|títol=Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró|publicació=Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions|pàgines=pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1|volum=1988|url=https://www.academia.edu/21364951/Hist%C3%B2ria_del_Laboratori_Municipal_de_Barcelona_de_Ferran_a_Turr%C3%B3|llengua=|consulta= 1 maig 2018|}}</ref>


Entre [[1885]] i [[1906]] la revista edità com a secció especial un suplement anomenat ''Boletín de clínica y terapéutica''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Biblioteca de Catalunya|títol=Boletín de clínica y terapéutica: lecciones, discursos, memorias|publicació=CCUC/CBUC|pàgines=pàgs: 1|volum=2018; NR b1556057|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1556057~S22*cat|llengua=|consulta= 12 maig 2018|}}</ref> D'aquest període cal destacar els articles del pioner de la [[psiquiatria]] organicista [[Joan Giné i Partagàs]] i del [[neuròleg]] [[Lluís Barraquer i Roviralta]].
Entre [[1885]] i [[1906]] la revista edità com a secció especial un suplement anomenat ''Boletín de clínica y terapéutica''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Biblioteca de Catalunya|títol=Boletín de clínica y terapéutica: lecciones, discursos, memorias|publicació=CCUC/CBUC|pàgines=pàgs: 1|volum=2018; NR b1556057|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1556057~S22*cat|llengua=|consulta= 12 maig 2018|}}</ref> D'aquest període cal destacar els articles del pioner de la [[psiquiatria]] organicista [[Joan Giné i Partagàs]] i del [[neuròleg]] [[Lluís Barraquer i Roviralta]].

Revisió del 23:35, 26 maig 2018

Infotaula de publicacions periòdiquesGaceta Médica Catalana

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1878 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1921 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temamedicina Modifica el valor a Wikidata

La Gaceta Médica Catalana, originàriament Gaceta Médica de Cataluña, va ser una revista de medicina escrita en llengua castellana i publicada entre el 1878 i el 1921 a Barcelona.

Fundada el 1878 amb el nom Gaceta Médica de Cataluña, va passar a anomenar-se Gaceta Médica Catalana el 1881 i va desaparèixer el 1921.[1] Entre els seus directors hi va haver l'andalús Rafael Rodríguez Méndez (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919[2]) i Lleó Formiguera i Soler.[1]

En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,[3] Bartomeu Robert,[4] Ramon Coll i Pujol,[5] Enrique Alabern,[6] Julio Altabás,[7] Félix Antigüedad y Díez,[8] N. Azcarreta,[9] N. Bové y Piqué,[10] Josep Brunet i Bellet,[11] Francesc de Paula Campà i Porta,[12] Narciso Carreras y Piñana,[13] Josep Codina i Castellví,[14] Lluís Comenge i Ferrer,[15] Pere Esquerdo[16] i el seu germà Álvar,[17] Jaume Ferrán,[18] Eduardo García Solá,[19] Juan Heredia,[20] Federico León,[21] Andrés Martínez Vargas,[22] Antonio Muñoz,[23] Jaume Pi i Sunyer,[24] Joan Ribas Perdigó,[25] Antonio Rodríguez-Morini,[26] Santiago Ramón y Cajal,[27] Lluís Suñé[28] o Ramon Turró,[29] entre altres.

Rodríguez Méndez, catedràtic d'Higiene a la facultat de Medicina de la UB, impulsà el corrent higienista propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que Koch enviava a les autoritats alemanyes sobre el Vibrio cholerae i les seves implicacions infeccioses, juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de Pasteur, absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Entre 1890 i 1891 publicà diversos articles sobre la tuberculina, les seves utilitats i les complicacions derivades de l'aplicació terapèutica de dit estret microbiològic.[30] Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[31]

Entre 1885 i 1906 la revista edità com a secció especial un suplement anomenat Boletín de clínica y terapéutica.[32] D'aquest període cal destacar els articles del pioner de la psiquiatria organicista Joan Giné i Partagàs i del neuròleg Lluís Barraquer i Roviralta.

Josep Antoni Barraquer i Roviralta donà a conèixer en aquesta publicació, sobretot durant els seus primers anys, nombrosos procediments mèdico-quirúrgics i casos clínics relacionats amb l'Oftalmologia.[33]

Francesc Vidal i Careta, metge i compositor,[34] publicà en ella la primera tesi doctoral sobre musicoteràpia (1882) de la que es té constància fins a la dècada de 1940.[35]

L'any 1889, Cajal escrigué en forma de cas clínic[36] un peculiar article sobre la hipnoanalgèsia, fonamentat en els procediments que va aplicar a la seva dona, considerat un dels primers estudis sobre l'ús d'aquest mètode en el part.[37]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Alcaide González, 1999.
  2. ↑ Martínez Vargas, 1921, p. 53-54.
  3. ↑ Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1985, p. 295-298.
  4. ↑ Izquierdo Ballester, S «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002; 5, pp: 116-129. ISSN: 1699-7468 [Consulta: 19 abril 2018].
  5. ↑ Pueyo Fernández, Corbella i Corbella i Pueyo Fernández, 1986, p. 299-302.
  6. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 5.
  7. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 11.
  8. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 18-19.
  9. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 130.
  10. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 54.
  11. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 55.
  12. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 65.
  13. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 74.
  14. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 87.
  15. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 89.
  16. ↑ González Esquerdo, A «El doctor Pere Esquerdo (1851-1922), un il·lustre viler». La Marina d'ahir, 2011 Nov 25;, pàgs: 10 [Consulta: 11 maig 2018].
  17. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 119.
  18. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 136.
  19. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 164.
  20. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 196.
  21. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 224.
  22. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 263.
  23. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 296.
  24. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 349.
  25. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 376.
  26. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 388.
  27. ↑ Ramón y Cajal, S «Sobre la existencia de células nerviosas especiales en la primera capa de las circunvoluciones cerebrales» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1890 Des 15; Any XIII (323), pp: 737-739 [Consulta: 19 abril 2018].
  28. ↑ Suñé Molist, L «Osteosarcoma del aparato auditivo». Gaceta Médica Catalana, 1882 Maig 15; Any II (33), pp: 257-259 [Consulta: 19 abril 2018].
  29. ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 455.
  30. ↑ Calbet i Camarasa, JM; Ausín i Hervella, JL «La introducció de la tuberculina a Barcelona». Gimbernat, 2004; 42, pp: 145-155. ISSN: 0213-0718 [Consulta: 26 maig 2018].
  31. ↑ Roca Rosell, A «Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró». Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1988, pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1 [Consulta: 1r maig 2018].
  32. ↑ Biblioteca de Catalunya «Boletín de clínica y terapéutica: lecciones, discursos, memorias». CCUC/CBUC, 2018; NR b1556057, pàgs: 1 [Consulta: 12 maig 2018].
  33. ↑ Barraquer, J «Tratamiento de los abscessos de la córnea» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1882 Mar 31; Any II (30), pp: 161-166 [Consulta: 14 maig 2018].
  34. ↑ COMB «Francesc Vidal i Careta (Barcelona, 1860–Madrid, 1923)». Galeria de Metges Catalans, 2015, pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].
  35. ↑ Vidal i Careta, F «La música en sus relaciones con la medicina: estudio especulativo, fisiológico, higiénico y terapéutico» (en castellà). La Gaceta Médica Catalana, Estab. Tip. de los Sucesores de N. Ramírez y Cª. Barcelona, 1882, pàgs: 32 [Consulta: 30 abril 2018].
  36. ↑ Ramón y Cajal, S «Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica» (en castellà). Gaceta Médica Catalana, 1889 Ag 31; Any XII (16), pp: 484–486 [Consulta: 12 maig 2018].
  37. ↑ Lanfranco RC, Canales-Johnson A, Huepe D «Hypnoanalgesia and the study of pain experience: from Cajal to modern neuroscience» (en anglès). Front Psychol, 2014 Set 30; 5, pp: 1126. DOI: 10.3389/fpsyg.2014.01126. PMC: 4179709. PMID: 25324822 [Consulta: 12 maig 2018].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaceta Médica Catalana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaceta_Médica_Catalana&oldid=19942271»