Vida privada: diferència entre les revisions
m Afegir l'adaptacio per TV. |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels [[Dècada del 1930|anys trenta]] de [[Barcelona]], la qual està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social.<ref NAME="escrip"></ref> A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l'època.<ref name="gencat">[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=33dbef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Josep Maria de Sagarra. Culturcat. Generalitat de Catalunya]</ref> L'autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l'home i condemna els nous valors socials de l'època: l'afany de figurar, l'aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l'[[elegia]] i la [[nostàlgia]], la desaparició d'una determinada Barcelona. Un dels personatges de la novel·la, Pilar de Romaní, representa aquest món a punt de desaparèixer. |
La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels [[Dècada del 1930|anys trenta]] de [[Barcelona]], la qual està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social.<ref NAME="escrip"></ref> A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l'època.<ref name="gencat">[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=33dbef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Josep Maria de Sagarra. Culturcat. Generalitat de Catalunya]</ref> L'autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l'home i condemna els nous valors socials de l'època: l'afany de figurar, l'aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l'[[elegia]] i la [[nostàlgia]], la desaparició d'una determinada Barcelona. Un dels personatges de la novel·la, Pilar de Romaní, representa aquest món a punt de desaparèixer. |
||
Els lectors de l'època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l'hora d'implicar-se directament en la narració (per exemple: "El senyor de Llinàs jugava totes les tardes amb don Josep Rocafiguera, amb un aragonès anomenat Ceballos i amb l'avi de l'autor d'aquest llibre"). Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat. El 2015 es va publicar als Estats Units una versió en anglès de l'obra. El 2018 TV3 va emetre |
Els lectors de l'època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l'hora d'implicar-se directament en la narració (per exemple: "El senyor de Llinàs jugava totes les tardes amb don Josep Rocafiguera, amb un aragonès anomenat Ceballos i amb l'avi de l'autor d'aquest llibre"). Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat. El 2015 es va publicar als Estats Units una versió en anglès de l'obra. El 2018 TV3 va emetre'n la versió per televisió en forma de mini-serie.. |
||
==Vegeu també== |
==Vegeu també== |
||
Revisió del 18:42, 12 juny 2018
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau |
| Llengua | català |
| Publicació | 1932 |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Premi Joan Crexells de narrativa (1932) |
Vida privada és una novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l'octubre de 1932 i va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa. Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d'aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Vida privada ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.[1]
La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels anys trenta de Barcelona, la qual està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social.[1] A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l'època.[2] L'autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l'home i condemna els nous valors socials de l'època: l'afany de figurar, l'aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l'elegia i la nostàlgia, la desaparició d'una determinada Barcelona. Un dels personatges de la novel·la, Pilar de Romaní, representa aquest món a punt de desaparèixer.
Els lectors de l'època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l'hora d'implicar-se directament en la narració (per exemple: "El senyor de Llinàs jugava totes les tardes amb don Josep Rocafiguera, amb un aragonès anomenat Ceballos i amb l'avi de l'autor d'aquest llibre"). Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat. El 2015 es va publicar als Estats Units una versió en anglès de l'obra. El 2018 TV3 va emetre'n la versió per televisió en forma de mini-serie..
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Guia de lectura i material didàctic de "Vida Privada" editat per la Generalitat de Catalunya
PDF - FERRER PUIG, Jaume. "Vida privada", dins Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (2008). pg. 1056
