Clinoclor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m referències|2 --> referències
argument duplicat
Línia 10: Línia 10:
| duresa = 2 a 2,5
| duresa = 2 a 2,5
| lluissor = vítria, nacrada a grassa
| lluissor = vítria, nacrada a grassa
| densitat = 2,55 a 2,75
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] > [[fil·losilicat]]s
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] > [[fil·losilicat]]s
| strunz = 9.EC.55
| strunz = 9.EC.55

Revisió del 08:40, 13 juny 2018

Infotaula de mineralClinoclor

Clinoclor de la mina Tilly Foster, Brewster, Nova York, Estats Units
Fórmula química(Mg, Fe2+)5Al(AlSi3O10)(OH)8
Epònimsistema monoclínic i verd Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.4.1.4
Heys16.19.17
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5.35Å, b = 9.267(5) Å, c = 14.27(1) Å, β = 97.13°
Colorverd fosc, blau-verd, blanc
Exfoliacióexcel·lent
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria, nacrada a grassa
Color de la ratllablanca
Densitat2,6 a 3,02 g/cm3
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.571 - 1.588 nβ = 1.571 - 1.589 nγ = 1.576 - 1.599
Birefringènciaδ = 0,005 a 0,011
Impureses comunesCr, Ca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolClc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El clinoclor és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) i que pertany al grup de les clorites. El seu nom li va ser donat l'any 1851 per William Phipps Blake del grec klino, inclinar, i jloros, verd.

Característiques

El clinoclor és un mineral silicat de magnesi, ferro i alumini, amb altres possibles elements. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Sol tenir aspecte de cristalls pseudohexagonals, encara que també apareix com massiu o laminar. Igual que totes les clorites té una composició química complexa. Pot tenir diversos graus de substitució del silici per alumini, podent ser la quantitat d'aquesta molt alta. Forma una sèrie de solució sòlida amb la chamosita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el clinoclor pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

El clinoclor és molt comú en gran varietat de roques metamòrfiques, sent el principal component de les anomenades pissarres clorítiques, com els cloriesquists o talcoesquists. Així, és important en roques metamòrfiques com a producte d'alteració hidrotermal de minerals silicats de ferro i magnesi, com són els amfíbols, piroxens i biotita que apareixen en roques ígnies, sobretot de roques especialment ultrabàsiques.

Com a minerals associats en aquest tipus de roques es troben: pirita, quars, dolomita, fluorapatita, rútil, siderita, albita, calcita, talc, clorita, esfalerita, serpentina, actinolita, biotita, olivina, plagioclasa, cromita o uvarovita.

Varietats

  • El clinoclor niquèlic, també anomenat schuchardtita, és una varietat de clinoclor que conté níquel.[3]
  • La delessita és una varietat que conté ferro, anomenada així per Karl Friedrich Naumann l'any 1850 en honor del mineralogista i geòleg francès de la Universitat Paris-Sorbonne Achille-Joseph Delesse (1817-1881). La seva fórmula és (Mg,Fe,Fe,Al)(Si,Al)4O10(O,OH)8.[4]
  • La diabantita és una varietat fèrrica del clinoclor, amb fórmula (Mg,Fe,Al)6((Si,Al)4O10)(OH)8.[5]
  • La kämmererita o clinoclor cròmic és una varietat porpra que conté crom. Rep el seu nom l'any 1841 per Nils Gustaf Nordenskiöld en honor del químic rus August Alexander Kämmerer (1789-1858).[6][7]
  • La leuchtenbergita és una varietat gairebé sense ferro (tot i que sempre conté una mica de Fe reemplaçant Mg). És molt comuna en els dipòsits de magnesita/serpentina d'Àustria i Noruega.[8]
  • La pennina és una varietat pseudotrigonal d'aquesta espècie, que rep el seu nom dels Alps penins.[9]
  • La pyknoclorita és una varietat rica en ferro.[10]
  • La ripidolita és una varietat fèrrica descrita als Urals, Rússia. Aquest terme s'ha utilitzat històricament com un nom per a membres intermedis i no determinats de la sèrie chamosita-clinoclor.[11]
  • La serafinita és una varietat de gra fi que s'utilitza per la talla i com pedra decorativa.[12]
  • La sheridanita és una varietat rica en alumini, originalment descrita a Sheridan, Wyoming, Estats Units.[13] La colerainita és un sinònim obsolet per a les sheridanites de gra blanc.[14]
  • Kämmererita, varietat de clinoclor amb crom.
    Kämmererita, varietat de clinoclor amb crom.
  • Pennina, varietat pseudotrigonal.
    Pennina, varietat pseudotrigonal.
  • Ripidolita, varietat fèrrica
    Ripidolita, varietat fèrrica

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clinoclor
  1. ↑ «Clinoclor» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
  2. ↑ «Chamosite-Clinochlore Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
  3. ↑ «Nickeloan Clinochlore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  4. ↑ «Delessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  5. ↑ «Diabantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  6. ↑ «Chromian Clinochlore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
  7. ↑ «Kämmererite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
  8. ↑ «Leuchtenbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  9. ↑ «Pennine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  10. ↑ «Pyknochlorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  11. ↑ «Ripidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  12. ↑ «Seraphinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  13. ↑ «Sheridanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2014].
  14. ↑ «Colerainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clinoclor&oldid=19988565»