José Cholbi Diego: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -triat diputat +elegit diputat
Línia 71: Línia 71:
{{Filera de successions|títol=[[Síndic de Greuges del País Valencià|Síndic de Greuges<br/>del País Valencià]]<br/>[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|30px|Escut del País Valencià]]|abans=[[Emilia Caballero Álvarez]]|després=En el càrrec|anys=[[2009]]–actualitat}}
{{Filera de successions|títol=[[Síndic de Greuges del País Valencià|Síndic de Greuges<br/>del País Valencià]]<br/>[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|30px|Escut del País Valencià]]|abans=[[Emilia Caballero Álvarez]]|després=En el càrrec|anys=[[2009]]–actualitat}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}
{{Presidents de les Corts Valencianes}}

{{Senadors valencians Segona Legislatura}}
{{Senadors valencians Segona Legislatura}}
{{Diputats valencians Tercera Legislatura}}
{{Diputats valencians Tercera Legislatura}}

Revisió del 20:09, 16 juny 2018

Infotaula de personaJosé Cholbi Diego
Biografia
Naixement1938
Xàbia
  Síndic de Greuges
del País Valencià
En el càrrec des de 6 de març de 2009
en el càrrec →
  Diputat a les Corts Valencianes
6 de juliol de 1983 – 2 de juliol de 1986
← -
- →
  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de juliol de 1986 – 10 de juny de 1995
← -

20 de juny de 1995 – 2 de març de 2009
← -
- →
  Senador designat per les Corts Valencianes
27 de juliol de 1983/23 d'abril de 1986 – 25 de juny de 2003/16 de juliol de 2007
← -
- →
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Popular
Família
CònjugeJoaquina Cardona Ribes

José Cholbi Diego (Xàbia, 1938) és un polític valencià, antic falangista i ara del PPCV. Treballà com a Mestre d'Educació primària i com a professional de TVE. Sub-Director General de Formació Professional en el primer govern de Carlos Arias Navarro (últim de Francisco Franco). Posteriorment va estudiar graduat social.

Amb la falange, en la seua joventut fou Cap de Centuria. Fou professor d'Educació física en diversos centres públics i privats de la província d'Alacant així com professor de la "Formació de l'Espiritu Nacional". Durant la dictadura franquista fou Regidor de l'Ajuntament de Dénia i Conseller Provincial del Moviment, arribà a ser Sub-Cap Provincial del Moviment de Francisco Franco de 1970 a 1972 amb el Governador Civil i Cap Provincial del Moviment a Alacant amb Mariano Nicolás.

Sabé aprofitar la circumstància que a Xàbia i Dénia estiuejaven alguns alts càrrecs del franquisme, i en 1974 fou nomenat sub-Director Gral. de F.P. en un Govern de Arias Navarro. Va a ser cessat el 1975 després de la mort de l'ex-cap de l'Estat, el General Francisco Franco Bahamonde. Cholbi és posseïdor de les més prestigioses condecoracions feixistes entre elles: el "Victor d'Argent" i "l'Orde del Jou i les Fletxes".

Adjunt al Vicesecretari general de Unión del Pueblo Español quan UDPE es va a fusionar amb altres sis partits més i formaren Alianza Popular a on va pertànyer al corrent d'antics franquistes. Després dels successius fracassos de les votades de 1977 i 1979 de A.P. en la província, va desaparèixer durant l'anomenada "Travessia del desert", per a després de l'èxit de Manuel Fraga Iribarne reapareix a finals de 1982. És candidat a Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i ix elegit diputat. A més fou al Senat d'Espanya designat per la Comunitat autònoma per la legislatura. Durant els anys vuitanta va protagonitzar l'estèril Tercera Via (com ell la va denominar) que va consistir en una soterrada oposició a Juan Antonio Montesinos García. Cholbi fou conegut aleshores com "el rabosot de la Marina Alta".

Fou Diputat per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986, fou escollit adjunt a la Secretaria General de A.P. per Francisco Álvarez-Cascos Fernández durant els seus inicis. De nou Diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989 i a les eleccions generals espanyoles de 1993. Va tornar a la seua autonomia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i, a les de 1999 amb Eduardo Zaplana Hernández-Soro qui el va recuperar. Finalment, a les de 2003, va ocupar el càrrec de vicepresident primer de les Corts Valencianes amb Francesc Camps i Ortiz i també fou Senador designat per la Comunitat autònoma.

Home lleial amb el poder establert, el 2007 fou nomenat Síndic de les Corts Valencianes, càrrec que mantindria fins a la seua elecció com a Síndic de Greuges del País Valencià el març de 2009.[1]

Referències

  1. José Cholbi, nou Síndic de Greuges valencià, Vilaweb.cat, 6 de març 2009 (data d'accés: 07-03-09).

Bibliografia

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Càrrec nou
Síndic-portaveu del Grup Popular
a les Corts Valencianes

Aliança Popular

1983-1983
Succeït per:
José Rafael García-Fuster González-Alegre
Precedit per:
Vicent Soler Marco
Vicepresident primer
de les Corts Valencianes
País Valencià

1995-2003
Succeït per:
Rosa María Barrieras Mombrú
Precedit per:
Rosa María Barrieras Mombrú
Vicepresident primer
de les Corts Valencianes
País Valencià

2007-2009
Succeït per:
Antonio Clemente Olivert
Precedit per:
Emilia Caballero Álvarez
Síndic de Greuges
del País Valencià

Escut del País Valencià

2009–actualitat
Succeït per:
En el càrrec