Codicil: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments |
m enllaç intern |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
En [[dret civil]] català, i d'acord amb l'article 421-20 del [[Codi civil de Catalunya]], és un document que cal que sigui atorgat amb les mateixes solemnitats externes que un [[testament]],<ref name="421-20"/> i pel qual l'atorgant:<ref name="421-20">Marian Gili Saldaña. Comentari a l'art. 421-20. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'' : Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya]], pàg. 241 i ss.</ref> |
En [[dret civil]] català, i d'acord amb l'article 421-20 del [[Codi civil de Catalunya]], és un document que cal que sigui atorgat amb les mateixes solemnitats externes que un [[testament]],<ref name="421-20"/> i pel qual l'atorgant:<ref name="421-20">Marian Gili Saldaña. Comentari a l'art. 421-20. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'' : Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya]], pàg. 241 i ss.</ref> |
||
* Disposa dels béns que s'ha reservat per a testar quan ha atorgat un [[heretament]]; |
* Disposa dels béns que s'ha reservat per a testar quan ha atorgat un [[pactes successoris|heretament]]; |
||
* Addiciona alguna cosa al testament que hagi atorgat prèviament; |
* Addiciona alguna cosa al testament que hagi atorgat prèviament; |
||
Revisió del 19:56, 19 juny 2018
Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.[1]
Dret romà
El codicil és un document al que es va reconèixer eficàcia jurídica en temps d'August.[1] Es tractava d'un escrit que no havia de complir cap tipus de formalitat, que s'estenia a manera de carta, i que contenia una o diverses disposicions de darrera voluntat, excepte la institució d'hereu o la desheredació.[1] La figura del codicil, anava lligada estretament a la del fideïcomís, ja que aquest constituïa una successió lliure d'estar sotmesa a les normes civils i el codicil era el document, simple i senzill, en què s'ordenava el fideïcomís.[1]
Dret civil català
En dret civil català, i d'acord amb l'article 421-20 del Codi civil de Catalunya, és un document que cal que sigui atorgat amb les mateixes solemnitats externes que un testament,[2] i pel qual l'atorgant:[2]
- Disposa dels béns que s'ha reservat per a testar quan ha atorgat un heretament;
- Addiciona alguna cosa al testament que hagi atorgat prèviament;
- Reforma parcialment el testament que hagi atorgat prèviament; o bé
- Dicta disposicions successòries a càrrec dels seus hereus abintestat.
En el codicil no es pot instituir o excloure cap hereu, ni revocar el nomenament d'hereu fet anteriorment. Tampoc no es pot nomenar en un codicil un marmessor universal, ni ordenar substitucions o condicions, llevat que s'imposin als legataris.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Iglesias, Juan. Derecho romano
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Marian Gili Saldaña. Comentari a l'art. 421-20. A: Egea et al. : Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, pàg. 241 i ss.
Bibliografia
- Egea i Fernández, Joan (Director); Ferrer i Riba, Josep (Director); Alascio Carrasco, Laura (Coordinadora). Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Vol. I. Barcelona: Atelier, Llibres jurídics, 2009.
- Iglesias, Juan. Derecho romano. Instituciones de derecho privado (en castellà). 6ª ed.. Barcelona: Ed. Ariel, 1972, pàgs. 663-665.