Vés al contingut

Ilotes: diferència entre les revisions

52 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Després de la [[segona guerra messènica]] els messenis foren fets esclaus i inclosos en el grups dels ilotes, situació que va durar fins que [[Epaminondes]] va restablir la independència de [[Messènia]] i va alliberar als ilotes que van formar el gruix principal de la població de la capital del nou estat, [[Messene]].
 
Els ilotes eren propietat de l'estat que cedia el seu servei a individuals, reservant-se el dret d'emancipació; eren inclosos en una terra i no podien ser venuts separadament; en cada hisenda vivien entre cinc i set famílies d'ilotes i cultivaven la terra pagant a l'amo dels terrenys una quantitat fixada de la producció establerta que no podia ser superada; la renda anyal era de 82 medims[[Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia|medimme]]s de civada, i una quantitat proporcional d'oli i vi. També feien de servents dels espartans i treballaven en obres públiques de l'estat; a la guerra servien com a infanteria lleugera i un nombre variable anava ben armats, amb els espartans al davant; a la batalla de [[Platees]] la relació en el nombre d'ilotes fou de set individus per cada espartà. Només servien com a hoplites en circumstàncies especials d'emergència i generalment llavors, si lluitaven bé i sobrevivien, eren emancipats (la primera vegada que això consta que va passar fou a l'expedició de [[Bràsides]], el [[424 aC]]).
 
Els ilotes eren tractats amb gran crueltat: havien de portar robes miserables com capells de pell de gos, vestits de pèls d'ovella i rebien ferides cada any per tal que recordessin que eren esclaus; els amos els podien condemnar a la pena de mort. La institució de la [[crypteia]] dona idea de la crueltat amb què eren tractats.
22.876

modificacions