Belforts de Bèlgica i França: diferència entre les revisions
m referències|2 --> referències |
fusió Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula edifici |
{{fusió|Campanars de Bèlgica i França}}{{Infotaula edifici |
||
| tipus_infotaula = patrimoni |
| tipus_infotaula = patrimoni |
||
| nom =Belforts (Talaies) de Bèlgica i França |
| nom =Belforts (Talaies) de Bèlgica i França |
Revisió del 14:39, 24 juny 2018
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Campanars de Bèlgica i França». (vegeu la discussió, pendent de concretar). |
Belforts (Talaies) de Bèlgica i França | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||||||
Tipus | Grup d'estructures o edificis | ||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||
2005 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | ||||||||||||
Belfort | 56 | ||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||
Localització | Flandes Bèlgica Hainaut França | ||||||||||||
| |||||||||||||
Format per | 56 | ||||||||||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||||||||||
Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||||||||
Data | 1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii),(iv) | ||||||||||||
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2005 | ||||||||||||
Identificador | 943 | ||||||||||||
|
Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut. Els belforts eren el símbol de les llibertats dels ciutadans quan el tercer estament va començar a emancipar-se del poder feudal.[1] Estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1999 i ampliat el 2005.[2] El mot prové del fràncic berfrei que prové del mot alemany Bergfried, que conté les arrels bergen ('protegir') i frieden ('pau'), és a dir, una torre per a protegir la pau o talaia el que va anar evolucionant vers belfry en anglès o belfort en neerlandès. En alemany, el mot d'origen es va canviar en Belfried per belfort i Bergfried per a la talaia central d'un castell fortificat.
Funció
Un belfort combinava quatre funcions: la de talaia, la de campanar, la de tresor i la d'arxiu. La combinació d'aquestes quatre funcions i la de símbol de llibertat envers el poders feudal i eclesiàstic diferencia un belfort o beffroi d'un campanar. La denominació italiana torre civica s'apropa al concepte. Les campanes i el carilló servien per a ritmar la vida: obertura i tancament de les portes de la ciutat, començament i fi del treball, alarma de foc o de guerra… És la raó perquè cada ciutat només en tenia un al costat de nombrosos campanars. Els primers belforts eren construccions de fusta, dels quals no en roman cap. Els edificis prestigiosos eren el símbol dels drets i llibertats de ciutat.
Arquitectura
És un element de l'arquitectura gòtica medieval als comtats de Flandes i Hainaut. Pot ser un edifici independent com el de Tournai o un conjunt amb l'ajuntament com a Comines, o amb un mercat cobert com el de Bruges o Ieper.
El 1999 els belforts de Bèlgica i els sis campanars assimilats es van llistar com a Patrimoni de la Humanitat. El 2005 la llista va eixamplar-se amb els belforts de França i de Gembloux.
-
Belfort amb mercat cobert (Bruges)
-
Belfort independent (Tournai)
-
Belfort amb ajuntament (Comines)
Belforts
Aalst (be), Armentières (fr), Bailleul (fr), Bergues (fr), Brugge (be), Comines (fr), Dendermonde (be), Diksmuide (be), Douai (fr), Dunkerque (fr), Eeklo (be), Gant (be), Gravelines (fr), Ieper (be), Kortrijk (be), Lilla (fr), Loos (fr), Lo (be), Menen (be), Nieuwpoort (be), Oudenaarde (be), Roeselare (be), Sluis (nl), Tielt (be), Veurne (be).
Charleroi (be) (actualment a la província d'Hainaut), Namur (be), Gembloux (be).
Aire-sur-la-Lys (fr), Arràs (fr), Béthune (fr), Hesdin (fr).
Abbeville (fr), Amiens (fr), Boulogne-sur-Mer (fr), Calais (fr), Doullens (fr), Lucheux (fr), Rue (fr), Saint-Riquier (fr).
Thuin (be)
- Altres belforts
Cambrai (fr), Herentals (be), Mechelen (be), Sint-Truiden (be).
Campanars enumerats
Als belforts llistats com a Patrimoni de la Humanitat van afegir-se sis campanars d'esglésies de Bèlgica, que tenien la mateixa funció social de ritmar la vida. En estar integrats a un edifici religiós, no tenen pas la funció de símbol de les llibertats del tercer estament envers els poders eclesiàstic i feudal. Per això, aquests campanars no són belforts en el sentit propi del mot.
- el campanar de la catedral d'Anvers
- el campanar de l'església Sant Pere a Lovaina
- el campanar de la catedral de Mechelen
- el campanar de l'església Sant Germà de Tienen
- el campanar de la basílica de la Senyora de Tongeren,
- els campanars de l'església de Sant Leonard de Zoutleeuw
Galeria
-
Aalst
-
Abbeville
-
Amiens
-
Armentières
-
Arràs
-
Arràs
-
Bailleul
-
Bergues
-
Béthune
-
Boulogne
-
Calais
-
Cambrai
-
Charleroi
-
Dendermonde
-
Diksmuide
-
Douai
-
Douai
-
Doullens
-
Dunkerque
-
Gant
-
Gravelines
-
Ieper
-
Kortrijk
-
Lilla
-
Lo
-
Mons
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belforts de Bèlgica i França |
- ↑ «Belforts de Bèlgica i França». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Belfries of Belgium and France (anglès), al web de la Unesco