Albert Erbe: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Biografia: correcció
normalitzo paràmetres
Línia 10: Línia 10:
|data_defuncio = {{data defunció i edat|1922|5|29|1868|9|9}}
|data_defuncio = {{data defunció i edat|1922|5|29|1868|9|9}}
|lloc_defuncio = [[Essen]]
|lloc_defuncio = [[Essen]]
|estudi_arquitectes = Escole Tècnica de<br>[[Berlín]]-[[Charlottenburg]]
|ocupador = Escole Tècnica de<br>[[Berlín]]-[[Charlottenburg]]
|principals_edificis = Navigationsschule [[Hamburg]]<br>[[Escola del Bullenhuser Damm]]
|principals_edificis = Navigationsschule [[Hamburg]]<br>[[Escola del Bullenhuser Damm]]
|principals_projectes =
|principals_dissenys =
|premis =
|signatura =
|}}
|}}
'''Albert Erbe''' ([[Weilburg]], [[Hessen]], [[9 de setembre]] de [[1868]] - [[Essen]], [[29 de maig]] [[1922]]) fou un [[arquitectura|arquitecte]], [[urbanisme|urbanista]] i professor que principalment va ser actiu a l'[[Estat federat alemany|estat]] d'[[Hamburg]] i la ciutat d'[[Essen]] a [[Alemanya]].
'''Albert Erbe''' ([[Weilburg]], [[Hessen]], [[9 de setembre]] de [[1868]] - [[Essen]], [[29 de maig]] [[1922]]) fou un [[arquitectura|arquitecte]], [[urbanisme|urbanista]] i professor que principalment va ser actiu a l'[[Estat federat alemany|estat]] d'[[Hamburg]] i la ciutat d'[[Essen]] a [[Alemanya]].

Revisió del 18:26, 15 jul 2018

Infotaula de personaAlbert Erbe
Karl Wilhelm Albert Max August Emil Erbe

Escola del Bullenhuser Damm
Biografia
Naixement9 de setembre de 1868
Weilburg
Mort29 de maig de 1922(1922-05-29) (als 53 anys)
Essen
Dades personals
Nacionalitatalemanya
Activitat
Lloc de treball Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscole Tècnica de
Berlín-Charlottenburg
Membre de

Albert Erbe (Weilburg, Hessen, 9 de setembre de 1868 - Essen, 29 de maig 1922) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a l'estat d'Hamburg i la ciutat d'Essen a Alemanya.

Biografia

Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de Berlín-Charlottenburg a la qual graduà al primer cicle cum laude. Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de Wiesbaden. A la prova final d'arquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern prussià als ferrocarrils de Silèsia.

El 1901 va ser nomenat assistent de l'arquitecte de la ciutat d'Hamburg, Carl Johann Christian Zimmermann. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles de 1906 a 1910. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann.[1] El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per Fritz Schumacher va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts maons vermells en un estil neobarroc i neorenaixement, influenciat també per l'estil popular, com es pot observar a la capella número 6 del Cementiri d'Ohlsdorf. Quan el 1909 Schumacher va succedir oficialment a Zimmermann i limitar la llibertat creativa d'Erbe per la imposició del seu estil propi, Erbe va amargar-se i presentar la seva candidatura a Essen.[2]

El 1911 se n'anà doncs cap a Essen on els seus dissenys de l'escola Viktoriaschule i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta aprovació.[3] Morí a Essen el 1922.

Unes obres

Hamburg
Essen

Bibliografia

Escrits seus
  • Historische Städtebilder aus Holland und Niederdeutschland (en alemany), 1906. 
  • Die architektonische Entwicklung des Äußeren. (zugleich Dissertation, Technische Hochschule Charlottenburg, 1911) In: Erbe, Albert; Ranck, Christian (ed.). Das Hamburger Bürgerhaus. Seine Bau- und Kunstgeschichte (en alemany). Hamburg: Boysen & Masch, 19116. 

Pòstum

  • Belichtung von Gemäldegalerien. Leipzig: Hiersemann, 1923. 
  • «Städtische Hochbauten in Essen-Ruhr». Deutsche Bauzeitung, tom. 40, 1924, pàg. 221–225. «I. Die Städtische Viktoriaschule.» / Nr. 42, pàgines 237–239, «II. Evangelisches Lehrerseminar an der Friedhofstraß.e» / Nr. 44, pàgines 249–255; «Erweiterung der Städtischen Badeanstalt an der Steeler Straße.»)
Escrits sobre ell
  • Wiebke, Annkatrin. «Albert Erbe (1868–1922). Zehn Jahre Stadtbaumeister im Hamburger Hochbauamt». A: Dieter Schädel (redacció). Wie das Kunstwerk Hamburg entstand. Von Wimmel bis Schumacher. Hamburger Stadtbaumeister von 1841–1933 (en alemany). Hamburg: Dölling und Galitz, p. 80-95. ISBN 978-3-937904-35-1. 
  • Schröter, Hermann. «Beigeordnete der Stadt Essen bis zum Jahre 1933». A: Die Heimatstadt Essen (en alemany). volum 1960/1961, p. 37 ss.. 

Referències i enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Erbe
  1. Hipp, Hermann. Freie und Hansestadt Hamburg. Geschichte, Kultur- und Stadtbaukunst an Elbe und Alster (en alemany). Colònia: Dumont, 1989, p. 75 ss.. ISBN 3-7701-1590-2. 
  2. Stahncke, Holmer «Barock in Rotstein. Der Architekt Albert Erbe schuf als Stadtbaumeister in Hamburg zahlreiche repräsentative Bauten»» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 7 d’agost 2010. (en català: Barroc en maons vermells. L'enginyer d'obres públiques i arquitecte Albert Erb creà molts edificis representatius d'Hamburg)
  3. Kopitzsch, Franklin; Brietzke (redacció), Dirk. Hamburgische Biografie. Personenlexikon (en alemany). tom 2. Hamburg: Christians, 2003, p. 120 ss..  (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones)
  4. Gretzschel, Matthias «Ein Haus für alle Kulturen der Welt» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 01-10-2004. (en català: Una casa per a totes les cultures del món)