Extradós: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Extradós''' prové del [[llatí]] ''extra'', fora, a l'exterior i ''dorsum'', dors.<ref>{{DIEC|Extradós|}}</ref> Es contraposa amb la veu [[intradós]]. |
'''Extradós''' prové del [[llatí]] ''extra'', fora, a l'exterior i ''dorsum'', dors.<ref>{{DIEC|Extradós|}}</ref> Es contraposa amb la veu [[intradós]]. |
||
L'extradós (en certs llocs se'l coneix com ''trasdós)'' és un terme arquitectònic que designa el [[pla]] superior extern [[Conjunt convex|convex]] d'un [[Arc (arquitectura)|arc]] o d'una [[Volta|volta.]] També designa el llom d'una [[dovella]]. En aquests dos casos, normalment no es pot veure ja que està dins de la construcció.<ref>[www.mandevila.eu/trasdos DCVB - Trasdós]</ref> |
L'extradós (en certs llocs se'l coneix com ''trasdós)'' és un terme arquitectònic que designa el [[pla]] superior extern [[Conjunt convex|convex]] d'un [[Arc (arquitectura)|arc]] o d'una [[Volta|volta.]] També designa el llom d'una [[dovella]]. En aquests dos casos, normalment no es pot veure ja que està dins de la construcció.<ref>[http://www.mandevila.eu/trasdos DCVB - Trasdós]</ref> |
||
== Murs de contenció == |
== Murs de contenció == |
||
Revisió del 05:51, 16 jul 2018
1. Clau 2. Dovella 3. Extradós 4. Imposta 5. Intradós 6. Fletxa 7. Llum, obertura 8. Contrafort.
Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors.[1] Es contraposa amb la veu intradós.
L'extradós (en certs llocs se'l coneix com trasdós) és un terme arquitectònic que designa el pla superior extern convex d'un arc o d'una volta. També designa el llom d'una dovella. En aquests dos casos, normalment no es pot veure ja que està dins de la construcció.[2]
Murs de contenció
En un mur de contenció, l'extradós és la cara del mur en contacte amb el material contingut i oposada a l'intradós.
Aeronàutica
En aeronàutica, s'anomena extradós la superfície superior corba de l'ala d'un avió o d'un perfil aerodinàmic.
És on es crea una zona de baixa pressió estàtica (perpendicular a la seva superfície) i amb una més alta velocitat de l'aire (tangent a la seva superfície), en comparació a l'intradós de l'ala de l'aeronau, fet que permet a l'ala generar una sustentació, aconseguint així elevar l'aeronau.[3]
Referències
- ↑ «Extradós». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ DCVB - Trasdós
- ↑ «Por qué vuelan los aviones». Arxivat de l'original el 23 de agosto de 2013. [Consulta: 16 enero 2016].