223.351
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Sòlid»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
m
Enllaços
m (bot: -electrostàtica +electroestàtica) |
m (Enllaços) |
||
|
=== Termoelèctriques ===
[[Fitxer:OD Compact disc.svg|thumb|240px|Un [[compact disc]] (CD) fa servir cristalls de [[calcogen|calcogèn]]ids per a obtenir una memòria d'estat sòlid]]
Els cristalls [[calcogen|calcogèn]]ids es formen a partir dels elements del grup VI de la [[Taula Periòdica|taula periòdica]] -especialment [[sofre]] (S), [[seleni]] (Se) i [[tel·luri]] (Te)-, que reaccionen amb elements més [[electropositiu]]s, com l'[[antimoni]] (Sb), l'[[Plata|argent]] (Ag) i el [[germani]] (Ge). Aquests són composts extremadament versàtils, ja que poden ser cristal·lins o amorfs, metàl·lics o semiconductors, i conductors de [[Ió (àtom)|ions]] o d'[[
La commutació elèctrica en semiconductors calcogènids es va desenvolupar durant els anys 1960, quan es va descobrir que el calcogènid [[Te48As30Si12Ge10]] amorf presentava transicions sobtades reversibles en [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]] per damunt un [[volt]]atge llindar. El mecanisme de commutació semblava iniciat per a processos ràpids purament electrònics. Si es permet que el corrent continu passi pel material no cristal·lí, s'escalfa i canvia a forma cristal·lina. Això és equivalent escriure-hi informació. Una regió cristal·lina pot ser desfeta per exposició a un pols breu i intens de calor. El subsegüent refredament ràpid llavors retorna la regió desfeta durant la transició cristal·lina. De forma inversa, un pols de calor d'intensitat més baixa de duració més llarga cristal·litza una regió amorfa.
| |||