Fal·làcia del jugador

La fal·làcia de l'apostador (també anomenada fal·làcia de Montecarlo o fal·làcia del jugador) és una faŀlàcia lògica per la qual es creu erròniament que en les activitats aleatòries, com els jocs d'atzar, els successos passats afecten als futurs. Sol incloure alguna de les següents idees, que sorgeixen de forma quotidiana en raonaments sobre probabilitat:

• Un succés aleatori té més probabilitat d'ocórrer quan no ha ocorregut durant un cert període de temps o si no ha ocorregut recentment
• Un succés aleatori té menys probabilitat d'ocórrer quan ja ha ocorregut durant un cert període de temps o si ja ha ocorregut recentment

De forma sintètica, les probabilitats que alguna cosa succeeixi la pròxima vegada, no estan relacionades amb el que va succeir en el passat, particularment en els jocs d'atzar. Aquesta idea se sol resumir amb la frase "Els daus (o la moneda) no tenen memòria", ja que la seva naturalesa és la mateixa, independentment del nombre de tirades i de resultats previs.