Josefina Torrens i Illas: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Dirigents esportius barcelonins usant HotCat |
fonts EEC |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula persona}} |
{{infotaula persona}} |
||
'''Josefina Torrents Illa''' ([[Barcelona]], [[7 de juny]] de [[1902]]- [[Barcelona]], [[2006]]) fou una nedadora catalana |
'''Josefina Torrents Illa''' ([[Barcelona]], [[7 de juny]] de [[1902]]- [[Barcelona]], [[7 de setembre]] de [[2006]]) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,<ref name="DbD"/> considerada com una de les pioneres de la natació a [[Catalunya]].<ref>{{EEC|12504|Josefina Torrens Illas}}</ref> |
||
==Biografia== |
==Biografia== |
Revisió del 11:24, 2 ago 2018
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (ca) Josefina Torrents i Illas 7 juny 1902 Barcelona | ||||||||||||||||
Mort | 7 setembre 2006 (104 anys) Barcelona | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | dirigent esportiva, nedadora | ||||||||||||||||
Membre de | Club Femení i d'Esports de Barcelona (1928–1939) | ||||||||||||||||
Esport | natació | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Germans | Teresa Torrens i Illas | ||||||||||||||||
Premis |
Josefina Torrents Illa (Barcelona, 7 de juny de 1902- Barcelona, 7 de setembre de 2006) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,[1] considerada com una de les pioneres de la natació a Catalunya.[2]
Biografia
Va ser una nedadora destacada del Club Natació Barcelona alhora que també va ser una de les fundadores del Club Femení i d'Esports (1928-1936). Va començar a treballar de delineant a la Companyia Telefònica quan tenia quinze anys i en aquesta època també començà a nedar. Al principi s’entrenava tota sola, però més endavant millorà el seu estil amb l’entrenador nor-americà Dr. Thompson, del Club Natació Barcelona. El 1928, junt amb la seva germana Teresa, i les seves amigues Enriqueta Séculi i Trinitat Altabe, Josefina Torrents funda el Club femení i d'Esports amb un eslògan que van fer seu, un club feminista, sense perdre la feminitat. Josefina Torrents va ser l’ànima esportiva del Club Femení i d’Esports i va participar activament en la creació d’una imatge de dona molt avançada i moderna pels temps en què vivia, però alhora molt femenina. Des de la fundació del Club Femení i d’Esports, Josefina Torrents hi treballà diligentment i arribà a esdevenir-ne presidenta des del 1933 fins al seu tancament a l’inici de la Guerra Civil. Aquest fet li va permetre conèixer i practicar molts esports a banda de la natació. Així doncs, també va fer esgrima, bàsquet, hoquei, equitació i curses de muntanya.[1]
Entre els anys 1930 i 1934 Josefina Torrents participà en moltes competicions i va batre rècords de natació de 800, 1.000 i 1.500 metres lliures. El 1932 guanyà la setena travessia del Port de Barcelona en categoria femenina i quedà la sisena absoluta, important victòria en què va ser felicitada personalment pel president de la Generalitat Francesc Macià i que tingué un ressò mediàtic important, qualificant la seva cursa de superba i tractant-la d’heroïna. Després de casar-se i de l’esclat de la Guerra Civil, Josefina Torrents no practicà més la natació de competició i deixà de treballar. La dada més insòlita de la seva trajectòria esportiva és que fins a la seva mort practicà esport, com ara el ioga, sempre que podia.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Josefina Torrents Illa». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Josefina Torrens Illas». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Forjadors de la història esportiva de Catalunya (1987). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de l'Esport, vol. 1.
- Martín, Montserrat; Sagarzazu, Itxasne; Gómez, Catalina (2008). Catàleg de l’exposició «Esportistes». Vic: Eumo, p. 19.
- Martín, Montserrat (2006). «Esportistes». En: Godayol, P. (coord.). Catalanes Rellevants. Vic: Eumo, p.115-132.