Josefina Torrens i Illas: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
neutralitzo + FF
com diu una nota en la discussió i alguna font fiable El club femení i d'esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural, no va ser mai presidenta de l'entitat
Línia 2: Línia 2:
'''Josefina Torrents Illa''' ([[Barcelona]], [[7 de juny]] de [[1902]] – [[Barcelona]], [[7 de setembre]] de [[2006]]) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=147|nom=Josefina Torrents Illa|consulta={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> considerada com una de les pioneres de la natació a [[Catalunya]].<ref name=":0">{{EEC|12504|Josefina Torrens Illas}}</ref>
'''Josefina Torrents Illa''' ([[Barcelona]], [[7 de juny]] de [[1902]] – [[Barcelona]], [[7 de setembre]] de [[2006]]) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=147|nom=Josefina Torrents Illa|consulta={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> considerada com una de les pioneres de la natació a [[Catalunya]].<ref name=":0">{{EEC|12504|Josefina Torrens Illas}}</ref>


Nedadora destacada del [[Club Natació Barcelona]], als quinze anys començà a treballar de delineant a la Companyia Telefònica. Fou un de les fundadores, juntament amb la seva germana [[Teresa Torrens i Illas|Teresa]] i [[Enriqueta Sèculi i Bastida|Enriqueta Sèculi]], del [[Club Femení i d'Esports de Barcelona|Club Femení i d’Esports]], primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de [[natació]] i [[gimnàstica]], així com presidenta de l'entitat entre 1933 i 1936.<ref name=":0" /> En l'àmbit esportiu, fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure (1930), relleus 4 × 50 m (1927, 1928, 1930), 3 × 100 m (1932) i 4 × 100 m lliure, aixi com guanyà la Travessia del Port de Barcelona el 1932. Felicitada personalment pel [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Francesc Macià]], aquesta victòria rebé ampli ressò mediàtic a la premsa catalana de l'època.<ref name="DbD" /> Per altra banda, establí els primers rècords nacionals de 300 m, 400 m i 500 m lliure (1930) i de 4 × 100 m lliure (1928-31).
Nedadora destacada del [[Club Natació Barcelona]], als quinze anys començà a treballar de delineant a la Companyia Telefònica. Fou un de les fundadores, juntament amb la seva germana [[Teresa Torrens i Illas|Teresa]] i [[Enriqueta Sèculi i Bastida|Enriqueta Sèculi]], del [[Club Femení i d'Esports de Barcelona|Club Femení i d’Esports]], primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de [[natació]] i [[gimnàstica]].<ref name=":0" /> En l'àmbit esportiu, fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure (1930), relleus 4 × 50 m (1927, 1928, 1930), 3 × 100 m (1932) i 4 × 100 m lliure, aixi com guanyà la Travessia del Port de Barcelona el 1932. Felicitada personalment pel [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Francesc Macià]], aquesta victòria rebé ampli ressò mediàtic a la premsa catalana de l'època.<ref name="DbD" /> Per altra banda, establí els primers rècords nacionals de 300 m, 400 m i 500 m lliure (1930) i de 4 × 100 m lliure (1928-31).


Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], abandonà l'esport de competició però va continuar practicant esport de forma amateur, com per exemple, el ioga.<ref name="DbD" /> L'any 1991 li fou concedida la medalla [[Forjador de la Història Esportiva de Catalunya|Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=70168|títol=Ordre de 16 d'octubre de 1991, de concessió de medalles commemoratives de la Generalitat de Catalunya als forjadors de la història esportiva de Catalunya, 3ª edició|consulta=2018-08-04|llengua=català|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|data=16 d'octubre de 1991}}</ref>
Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], abandonà l'esport de competició però va continuar practicant esport de forma amateur, com per exemple, el ioga.<ref name="DbD" /> L'any 1991 li fou concedida la medalla [[Forjador de la Història Esportiva de Catalunya|Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=70168|títol=Ordre de 16 d'octubre de 1991, de concessió de medalles commemoratives de la Generalitat de Catalunya als forjadors de la història esportiva de Catalunya, 3ª edició|consulta=2018-08-04|llengua=català|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|data=16 d'octubre de 1991}}</ref>

Revisió del 19:57, 4 ago 2018

Infotaula de personaJosefina Torrens i Illas
Biografia
Naixement(ca) Josefina Torrents i Illas Modifica el valor a Wikidata
7 juny 1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (104 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirigent esportiva, nedadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1928-1939 Club Natació Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansTeresa Torrens i Illas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josefina Torrents Illa (Barcelona, 7 de juny de 1902Barcelona, 7 de setembre de 2006) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,[1] considerada com una de les pioneres de la natació a Catalunya.[2]

Nedadora destacada del Club Natació Barcelona, als quinze anys començà a treballar de delineant a la Companyia Telefònica. Fou un de les fundadores, juntament amb la seva germana Teresa i Enriqueta Sèculi, del Club Femení i d’Esports, primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de natació i gimnàstica.[2] En l'àmbit esportiu, fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure (1930), relleus 4 × 50 m (1927, 1928, 1930), 3 × 100 m (1932) i 4 × 100 m lliure, aixi com guanyà la Travessia del Port de Barcelona el 1932. Felicitada personalment pel president de la Generalitat Francesc Macià, aquesta victòria rebé ampli ressò mediàtic a la premsa catalana de l'època.[1] Per altra banda, establí els primers rècords nacionals de 300 m, 400 m i 500 m lliure (1930) i de 4 × 100 m lliure (1928-31).

Després de la Guerra Civil, abandonà l'esport de competició però va continuar practicant esport de forma amateur, com per exemple, el ioga.[1] L'any 1991 li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.[3]

Referències