Jacques-René Hébert: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Jacques René Hébert''' (15 de novembre de 1757-24 de març de 1794) fou durant la Revolució Francesa l'editor del diari extremista radi...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Jacques René Hébert''' ([[15 de novembre]] de [[1757]]-[[24 de març]] de [[1794]]) fou durant la [[Revolució Francesa]] l'editor del diari extremista radical ''[[Le Père Duchesne]]''. Els seus seguidors eren denominats [[hébertistes]]; a vegades, a Hébert li donaven el sobrenom de ''Père Duchesne'', tret de la capçalera del seu diari. |
'''Jacques René Hébert''' ([[15 de novembre]] de [[1757]]-[[24 de març]] de [[1794]]) fou durant la [[Revolució Francesa]] l'editor del diari extremista radical ''[[Le Père Duchesne]]''. Els seus seguidors eren denominats [[hébertistes]]; a vegades, a Hébert li donaven el sobrenom de ''Père Duchesne'', tret de la capçalera del seu diari. |
||
== |
==Primers anys== |
||
===Primers anys=== |
|||
Jacques René va néixer el [[1757]] a [[Alençon]] ([[Normandia]]), fill del joier Jacques Hébert, mort el [[1766]], i de Marguerite Beunaiche d'Houdrie ([[1727]]-[[1787]]). Quan ell encara era jove, la seva família va quedar a la ruïna a causa d'un plet, i Hébert se'n va anar a [[París]], on va trobar feina en un teatre; a estones perdudes, s'entretenia escrivint obres, les quals mai no van arribar a representar-se. El [[1790]], va començar a ser conegut arran d'un pamflet que va publicar, i esdevingué el [[1791]] un membre destacat del club dels [[Cordeliers]]. |
Jacques René va néixer el [[1757]] a [[Alençon]] ([[Normandia]]), fill del joier Jacques Hébert, mort el [[1766]], i de Marguerite Beunaiche d'Houdrie ([[1727]]-[[1787]]). Quan ell encara era jove, la seva família va quedar a la ruïna a causa d'un plet, i Hébert se'n va anar a [[París]], on va trobar feina en un teatre; a estones perdudes, s'entretenia escrivint obres, les quals mai no van arribar a representar-se. El [[1790]], va començar a ser conegut arran d'un pamflet que va publicar, i esdevingué el [[1791]] un membre destacat del club dels [[Cordeliers]]. |
||
==''Le Père Duchesne''== |
|||
La influència política d'Hébert es degué als articles que publicava al seu diari ''Le Père Duchesne'', que aparegué des de [[1790]] fins [[1794]]. Es tractava d'una articles polèmics, escrits en un estil mordaç, a vegades violent i agresiu, amb un llenguatge directe concebut per arribar a persones properes als [[sans culottes]]. En un principi, ''Le Père Duchesne'' va donar suport a la monarquia constitucional amb [[Lluís XVI]] com a rei, com també a les opinions de [[La Fayette]]; aleshores, els seus atacs s'adreçaven a [[Jean-Sifrein Maury]], el principal opositor a la Constitució Civil del Clero. Tanmateix, després dels fets de la [[fugida a Varennes]] ([[21 de juny]] de [[1791]]) va començar a prendre postures antimonàrquiques començant a denominar [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]] la "puta austríaca" i dient-li a Lluís XVI "Monsieur veto, el dròpol borratxo". |
|||
Revisió del 01:15, 19 març 2008
Jacques René Hébert (15 de novembre de 1757-24 de març de 1794) fou durant la Revolució Francesa l'editor del diari extremista radical Le Père Duchesne. Els seus seguidors eren denominats hébertistes; a vegades, a Hébert li donaven el sobrenom de Père Duchesne, tret de la capçalera del seu diari.
Primers anys
Jacques René va néixer el 1757 a Alençon (Normandia), fill del joier Jacques Hébert, mort el 1766, i de Marguerite Beunaiche d'Houdrie (1727-1787). Quan ell encara era jove, la seva família va quedar a la ruïna a causa d'un plet, i Hébert se'n va anar a París, on va trobar feina en un teatre; a estones perdudes, s'entretenia escrivint obres, les quals mai no van arribar a representar-se. El 1790, va començar a ser conegut arran d'un pamflet que va publicar, i esdevingué el 1791 un membre destacat del club dels Cordeliers.
Le Père Duchesne
La influència política d'Hébert es degué als articles que publicava al seu diari Le Père Duchesne, que aparegué des de 1790 fins 1794. Es tractava d'una articles polèmics, escrits en un estil mordaç, a vegades violent i agresiu, amb un llenguatge directe concebut per arribar a persones properes als sans culottes. En un principi, Le Père Duchesne va donar suport a la monarquia constitucional amb Lluís XVI com a rei, com també a les opinions de La Fayette; aleshores, els seus atacs s'adreçaven a Jean-Sifrein Maury, el principal opositor a la Constitució Civil del Clero. Tanmateix, després dels fets de la fugida a Varennes (21 de juny de 1791) va començar a prendre postures antimonàrquiques començant a denominar Maria Antonieta la "puta austríaca" i dient-li a Lluís XVI "Monsieur veto, el dròpol borratxo".