Diferència entre revisions de la pàgina «Ducat de Naxos»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
(Es retira la imatge Flag_of_Palaeologus_Emperor.svg perquè l'administrador Jcb l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: No source since 19 June 2018.)
|notes=* El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], els [[Villehardouin]] del [[Principat d'Acaia]], els [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] del [[Regne de Nàpols]] i després del [[1418]]) de la [[República de Venècia]]. Del [[1566]]–[[1579|79]], el ducat va ser administrat com una part de l'[[Imperi Otomà]] abans de ser annexionat totalment.
}}
El '''Ducat de Naxos''' fou un estat medieval establert a les illes [[Cíclades]] entre [[1207]] i [[1210]], que va durar fins a la conquesta [[otomana]] el [[1566]]. Tenia el seu centre a l'illa de [[Naxos (illa)|Naxos]].
 
El [[1207]] el venecià [[Marco Sanudo]], un croat nebot del [[dux venecià]] [[Enrico Dandolo]], cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig ([[1210]]).
Marcos finalment es va declarar vassall de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. Dominava directament Naxos, [[Paros]], [[Antiparos]], [[Sifnos]], [[Kithnos]], [[Ios]], [[Amorgós]], [[Kímolos]], [[Síkinos]], [[Siros]] i [[Polegandros]] i com a feus les d'[[Andros]] (de la família [[Dàndolo]]), [[Tinos]], [[Míkonos]], [[Skiros]], [[Skopelos]], [[Sérifos]], [[Kea]] (dels [[Ghisi]]), Thera o [[Santorí]] (donada a [[Jacobo Barozzi]]), [[Anafi]] (donada a [[Leonardo Foscolo]]), [[Citera]] (donada a [[Marco Venier]]) i [[Cerigotto]] (donada a [[Jacobo Viaro]]).
 
Els bizantins a finals del {{segle|XIII}} van reconquerir la majoria de les illes. ElVa 1317morir elsel catalans1227 vani saquejarel Naxosva succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236.
Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236.
 
Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la [[batalla dedel riu Cefís]], on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el [[1319]] fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de [[Negrepont]] i els senyors de l'illa i el [[1323]] el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el [[1331]]; el [[1341]] el va succeir Joan Sanudo fins al [[1361]] que fou vassall dels [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el [[1362]]. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el [[1371]] però va morir el [[1383]]. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el [[1383]] i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El [[1418]] en què es va establir el protectorat de Venècia.
 
El [[1466]] el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El [[1579]] va passar a domini directe de la [[Porta otomana]].
4.148

modificacions

Menú de navegació