Alexandre I de Geòrgia: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
| Línia 40: | Línia 40: | ||
{{Finalitza taula}} |
{{Finalitza taula}} |
||
==Referència== |
==Referència== |
||
*Nodar Assiatiani i Alexandre Bendianachvili, ''Histoire de la Géorgie'', París 1997, ISBN |
*Nodar Assiatiani i Alexandre Bendianachvili, ''Histoire de la Géorgie'', París 1997, {{ISBN|2-7384-6186-7}} |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió del 16:15, 16 ago 2018
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1390 |
| Mort | 26 agost 1445 (54/55 anys) |
| Sepultura | catedral de Svetitskhoveli |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Família | |
| Família | Dinastia Bagrationi |
| Cònjuge | Tamar d'Imericia Dulandukt de Siunia |
| Fills | Vakhtang IV de Geòrgia (  Dulandukt de Siunia)Príncep Zaal de Georgia ( Tamar d'Imericia)David II de Géorgie ( Tamar d'Imericia)Bagrationi ( Dulandukt de Siunia)Giorgi VIII de Geòrgia ( Tamar d'Imericia)Demetri II d'Imerètia ( Dulandukt de Siunia) |
| Pares | Constantí I de Geòrgia i Natia Amirejibi |
| Germans | Jordi de Geòrgia i Bagrat |
Signatura  | |
Alexandre I (ალექსანდრე I დიდი) anomenat el gran, fou rei de Geòrgia del 1412 al 1442. Va néixer el 1389, i era el fill gran de Constantí I y de Natàlia, filla de Kutzna II Khurtsidze, gran xambelà. Associat al tron el 1408.
Va succeir al seu pare Constantí que havia mort en lluita contra els turcmanes (7 de desembre de 1412). Va ser coronat el 1412 i va haver de seguir lluitant contra aquestes tribus.
Es va casar el 1410 amb Dulandukht, filla de Beshkén II Orbeliani, rei de Siunia, i senyor de Lori Després es va casar (1419) amb Tamara (+1455) filla d'Alexandre I de Chorapan i Imerètia
El 1416 ja no hi va haver incursions i va començar a reconstruir el país arruïnat des de les invasions de Tamerlan (1399-1403) i les subsegüents dels turcmanes (1406-1415)
Pocs anys després va recuperar l'Imerétia.
El 1431 va conquerir Loré i la seva plana expulsant als turcmanes, i donà les terres a aznauris. Del 1434 al 1435 va conquerir la Sivnièthia (Siunia)
Mentrestant afavorí la vinguda de refugiats armenis, ajuda a reconstruir les esglésies, i va castigar durament als mthavaris desobedients (els Dadiani, els Shirvashidze i l'atabek de Samtskhé) i col·locà al seu lloc als seus propis fills (Vakhtang, Demetri i Giorgi), solució poc adient perquè els seus fills no l'obeïren del tot i es titularen reis ja abans la mort del seu pare.
Aquests i d'altres conflictes a la casa reial, el van fer abdicar el 1442 en els seus fills Vakhtang IV i Giorgi VIII, retirant-se a un monestir on va exercir de monjo sota el nom de Afanassi. El va succeir el seu fill Vakhtang IV. Alexandre ja havia mort el 7 de març de 1446
| Precedit per: Constantí I |
Rei de Geòrgia 1412–1442 |
Succeït per: Vakhtang IV |
Referència
- Nodar Assiatiani i Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, París 1997, ISBN 2-7384-6186-7
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre I de Geòrgia |