Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 18: Línia 18:
El 3 de gener de 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista [[Eduardo Palanca Asensi]]), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, [[Nicolás Salmerón]], ordenant-li que «desallotgés el local».<ref name="books.google_1"/> Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la [[Guàrdia Civil]] es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.
El 3 de gener de 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista [[Eduardo Palanca Asensi]]), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, [[Nicolás Salmerón]], ordenant-li que «desallotgés el local».<ref name="books.google_1"/> Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la [[Guàrdia Civil]] es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.


Després del [[cop d'estat]], Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al [[Francisco Serrano y Domínguez|general Serrano]], començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'[[Alfons XII]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 46.</ref>
Després del [[cop d'estat]], Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al [[Francisco Serrano y Domínguez|general Serrano]], començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'[[Alfons XII]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 46.</ref>


Durant el regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]] fou nomenat [[capità general de Catalunya]] el [[1880]], càrrec que va ostentar fins al [[1881]].
Durant el regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]] fou nomenat [[capità general de Catalunya]] el [[1880]], càrrec que va ostentar fins al [[1881]].

Revisió del 05:00, 17 ago 2018

Infotaula de personaManuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel Pavía Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque y Perros Asados y Culoblanco Modifica el valor a Wikidata
2 agost 1827 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1895 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Capità General de Catalunya
1880 – 1881
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTercera Guerra Carlina i Cop d'Estat de Pavía Modifica el valor a Wikidata
Premis
Governador de Puerto Rico
1887 –
Capità general de la I Regió Militar
febrer 1885 – gener 1887
Capità general de Catalunya
24 juny 1880 – 17 octubre 1881
← Luis de Prendergast y Gordon – Luis de Prendergast y Gordon →
Senador al Senat espanyol
5 gener 1880 – 4 gener 1895
Circumscripció electoral: senador vitalici
Modifica el valor a Wikidata
Soldats comandats per Pavía fent fora els diputats del Congrés de Diputats espanyol l'any 1874.

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque(Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.[1] En l'imaginari col·lectiu ha quedat que va entrar al Congrés a lloms del seu cavall, el «cavall de Pavía». No obstant això, aquest fet en realitat no va ocórrer..[2]

Biografia

Era fill de l'almirall Pavia, un oficial naval del segle XIX. Va ingressar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia en 1841; ascendí a tinent el 1846, a capità el 1855 i a major el 1862. Tres anys més tard es va unir al personal de Joan Prim i Prats i va participar en la revolta de Villarejo de Salvanés (3 de gener de 1866) i, després del fracàs del pronunciament militar, va marxar a l'exili, tornant després de la Revolució de 1868 que va destronar Isabel II.[3]

Durant la I República va combatre contra els carlistes en Navarra i contra els moviments cantonals a Andalusia, sent designat capità general de Castella la Nova durant la presidència del republicà unitari Emilio Castelar, un president amb qui va mantenir una bona relació, atès que tots dos compartien la idea que Espanya havia de solucionar els seus problemes amb «ordre, unitat i disciplina», si bé el mandatari considerava que tota acció havia de dur-se a terme dins de la legalitat i Pavía era conegut per la seva proclivitat a donar un cop militar si la legalitat no bastava per arribar a aquesta fi[4]

Cop d'estat de 1874

Article principal: Cop d'estat de Pavía

El 3 de gener de 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista Eduardo Palanca Asensi), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, Nicolás Salmerón, ordenant-li que «desallotgés el local».[4] Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la Guàrdia Civil es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.

Després del cop d'estat, Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al general Serrano, començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII.[5]

Durant el regnat d'Alfons XII d'Espanya fou nomenat capità general de Catalunya el 1880, càrrec que va ostentar fins al 1881.

Referències

  1. ↑ «Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «[https://www.libertaddigital.com/opinion/historia/el-caballo-de-pavia-en-las-cortes-1276237039.html Jorge Vilches - El caballo de Pav�a en las Cortes]» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2018].
  3. ↑   «Pavia y Albuquerque, Manuel». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 20. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Martí Gilabert, Francisco. Primera República Española 1873-1874. Ediciones Rialp, 2007. En Google Books.
  5. ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 46.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Pavía_y_Rodríguez_de_Alburquerque&oldid=20195557»