Diferència entre revisions de la pàgina «Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
El 3 de gener de 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista [[Eduardo Palanca Asensi]]), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, [[Nicolás Salmerón]], ordenant-li que «desallotgés el local».<ref name="books.google_1"/> Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la [[Guàrdia Civil]] es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.
 
Després del [[cop d'estat]], Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al [[Francisco Serrano y Domínguez|general Serrano]], començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'[[Alfons XII]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN |84-9804-211-9}}. Plana 46.</ref>
 
Durant el regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]] fou nomenat [[capità general de Catalunya]] el [[1880]], càrrec que va ostentar fins al [[1881]].
383.797

modificacions

Menú de navegació