Telèfon intel·ligent: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Correcció d'un error tipogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
|- |
|- |
||
|5 |
|5 |
||
|[[LG Group| |
|[[LG Group|LG]] |
||
|5,8 % |
|5,8 % |
||
|} |
|} |
||
Revisió del 11:07, 17 ago 2018
Un telèfon intel·ligent (en anglès smartphone) és un ordinador de butxaca amb capacitats de telèfon mòbil que té un sistema operatiu capaç d'instal·lar aplicacions mòbils.[1] Això li permet de tenir múltiples funcions: accés a Internet, agenda electrònica, gestió del correu electrònic, videojocs, xarxes socials, etc.
Les vendes mundials de telèfons intel·ligents van superar les de telèfons mòbils convencionals al començ de 2013.[2]
Característiques definitòries
Hi ha mantes diferències entre telèfons mòbils i intel·ligents, però no hi ha una divisió clara ni unes característiques oficials. Una de les diferències més significatives és que els telèfons intel·ligents incorporen sistemes operatius amb accés a aplicacions de tercers (que no siguin ni el fabricants ni els operadors); això es produeix gràcies a la distribució d'APIs avançades que permeten crear aplicacions mòbils.[3] En canvi els mòbils convencionals acostumen a funcionar amb microprogramari propietari que ofereix un suport limitat dels programes de tercers mitjançant Java ME o BREW. Tot i això en el mercat actual alguns dels telèfons mòbils "convencionals" tenen capacitats equivalents a la d'alguns telèfons intel·ligents.
Així doncs la diferència principal rau en el sistema operatiu utilitzat. Com a elements visuals i tecnològics de distinció els telèfons intel·ligents acostumen a tenir una pantalla de dimensions notables de tipus tàctil i connectivitat avançada (internet mòbil, Bluetooth, GPS, NFC, etc.).
Història
Origen del nom
Des dels inicis de la telefonia mòbil s'havien desenvolupat concepcions i prototips que combinaven funcions pròpies dels ordinadors. L'any 1994 IBM va comercialitzar el seu model Simon amb pantalla tàctil i algunes funcions pròpies dels ordinadors. Però el terme "telèfon intel·ligent" no va aparèixer fins al 1997 quan la companyia Ericsson va descriure el seu prototip GS 88 "Penelope" com a tal.[4][5][6][7][8]
L'auge de l'iPhone i Android
A final de 2007 Apple va introduir el seu primer telèfon intel·ligent: l'iPhone. Fou un dels primers a utilitzar fonamentalment la pantalla tàctil per a tots els seus usos i destacà per ser el primer telèfon mòbil en fer ús d'una interfície multi-tàctil. Un altre avantatge decisiu va ser la qualitat del seu navegador web en comparació amb les alternatives existents (a la web d'experts Ars Technica el valoraren com a "molt superior a qualsevol que hagi fet servir abans"[9]). El juliol de 2008 Apple va llançar un nou model amb un preu menor i suport 3G. També es va crear l'App Store amb aplicacions tant gratuïtes com de pagament, que permetia d'instal·lar aplicacions desenvolupades per tercers. Aquesta botiga d'aplicacions ha tingut un gran succés, així per exemple a l'abril de 2010 ja s'oferien més de 185.000 aplicacions.[10] La reeixida de l'iPhone ha refermat certes tendències dins del món dels telèfons intel·ligents com ara l'ús d'interfícies tàctils, l'abandonament dels teclats o la importància de les botigues d'aplicacions.
Els sistema operatiu Android, desenvolupat per Google, va aparèixer per a telèfons intel·ligents l'any 2008. Es tracta d'un sistema operatiu de codi obert basat en Linux i suportat per l'Open Handset Alliance (que a part de Google està formada per Intel, HTC, Motorola i Samsung entre d'altres[11]). El primer telèfon intel·ligent a utilitzar-lo va ésser l'HTC Dream, anomenat G1 per l'operadora americana T-Mobile que el distribuí. El programari inclòs en el sistema operatiu integra els serveis propis de Google com ara correu, calendari, navegació, etc. Les aplicacions de tercers són disponibles a l'Android Market.[12]
Suport de banda
Quantes més bandes de ràdio pugui suportar un telèfon mòbil, més freqüències podrà utilitzar. Els telèfons tetrabanda suporten quatre freqüències. Per tant, i en teoria, proporcionen una millor cobertura en comparació de qualsevol altre telèfon mòbil tribanda, banda dual o banda simple. A aquests telèfons de quatre bandes també se'ls ha anomenat telèfons intel·ligents mundials, ja que són compatibles amb les quatre freqüències GSM més utilitzades arreu, permetent el seu ús en quasi qualsevol país. No obstant això, es recomana a l'usuari consultar sempre al seu operador de servei per saber la compatibilitat de l'equip.
Sistemes operatius
Els sistemes operatius més utilitzats en telèfons intel·ligents són Android i iOS, combinats suposen entorn al 99% de les vendes en els darrers anys.[13][14] Aquests han desplaçat altres sistemes operatius com ara Symbian, Blackberry i Windows Phone.[13]
Marques més vengudes
En el primer trimestre de 2015 es van vendre 298 milions d'unitats, en el segon trimestre la xifra va augmentar en un 1,9 %, superant els 300 milions d'unitats, en el tercer trimestre van créixer 15,5 %, fins als 353 milions d'unitats, gràcies a l'embranzida als mercats emergents, segons les dades de la consultora tecnològica Gartner. Samsung i Apple són les marques més venudes.
A continuació, Huawei avança a grans passos, ha aconseguit un 7,6 % de quota de mercat, retallant-li a Apple gairebé un 5% en aquests tres últims mesos, fins i tot de juliol a setembre la companyia va créixer un 70 %, sent la marca de major creixement. Una altra que segueix creixent és Xiaomi, que en el primer trimestre se situava sisena en el rànquing, i ara és quarta, amb un 5,9% de quota de mercat.
| Posició | Marca | Percentatge en ventes |
|---|---|---|
| 1 | Samsung | 23,7 % |
| 2 | Apple | 13,1 % |
| 3 | Huawei | 7,7 % |
| 4 | Xiaomi | 5,9 % |
| 5 | LG | 5,8 % |
En sistemes operatius, Android va dominar en el tercer trimestre de 2015 amb una quota del 84,7 %; iOS, d'Apple, va registrar un 13,1%, i Windows Phone, un 1,7 %, baixant 1,3 punts percentuals
Disseny
En l'actualitat, el disseny dels smartphones és molt similar entre ells: rectangular, amb una o dues càmeres (tant frontal com a posterior) i alguns botons (generalment 3, +volum, -volum i un botó per al bloqueig/encès/apagat del dispositiu) ja que és totalment tàctil. Alguns exemples de telèfons denominats intel·ligents són: Sèrie iPhone d'Apple, Sèrie Optimus de LG, Sèrie BlackBerry de BlackBerry, Seriï Moto de Lenovo(Abans Motorola), Sèrie Lumia de Nokia i Microsoft, Sèrie Idol i Pop d'Alcatel, Sèrie Nexus de Google, Sèrie One de HTC, Sèrie Xperia de Sony, Sèrie Galaxy de Samsung, Sèrie Ascend de Huawei, Sèrie Grand i Blade de ZTE, Sèrie Aquaris de BQ, Sèries Dash, Studio i Life de BLU, etc.
Tendències
La tendència sembla indicar que els telèfons intel·ligents inclouen accés a internet, calendari, càmera de fotos, agenda de contactes, connexió per infraroigs i Bluetooth, navegació GPS, i a voltes possibilitat de llegir documents de diferents formats, com ara PDF i Microsoft Office. Alguns inclouen també càmera de vídeo i receptor de televisió.
Vulnerabilitats
El giroscopi presenta vulnerabilitats que poden ser explotades per aconseguir els números pin.[15]
Exemples de telèfons intel·ligents
-
Nokia N8 -
-
Nexus 5
.jpg)
.jpg)
Referències
- ↑ «TERMCAT - Cercaterm - telèfon intel·ligent» (en castellà). [Consulta: 5 setembre 2017].
- ↑ «Smartphones now outsell 'dumb' phones». 3 News NZ, 29-04-2013.
- ↑ «Smartphone definition from PC Magazine Encyclopedia». PC Magazine [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ U.S. Patent #3,812,296/5-21-1974 (Apparatus for Generating and Transmitting Digital Information), U.S. Patent #3,727,003/4-10-1973 (Decoding and Display Apparatus for Groups of Pulse Trains), U.S. Patent #3,842,208/10-15-1974 (Sensor Monitoring Device)
- ↑ Sager, Ira. «Before IPhone and Android Came Simon, the First Smartphone». Bloomberg Businessweek. Bloomberg L.P, 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012]. «...Simon wasn’t ready for its scheduled release in May 1994. Customers couldn’t get one until Aug. 16.»
- ↑ «Ericsson GS88 Preview». Eri-no-moto, 2006. [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ «History». Stockholm Smartphone, 2010. [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ «Penelope box». [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ «iPhone in depth: the Ars review». ArsTechnica p. 6. Condé Nast, 09-07-2007. [Consulta: 3 agost 2010].
- ↑ «iPhone App Reviews by Experts at PCWorld - PCWorld». PCWorld. [Consulta: 25 febrer 2010].
- ↑ «Membres de l'Open Handset Alliance» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑ Miller, Ross. «Paid apps still coming to Android Market in Q1 '09, US and UK rollout first» (en anglès), 31-12-2008. [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑ 13,0 13,1 Vincent, James «99.6 percent of new smartphones run Android or iOS». The Verge, 16-02-2017 [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ «Smartphone OS». IDC [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Hern, Alex «Tilted device could pinpoint pin number for hackers, study claims». The Guardian, 11-04-2017 [Consulta: 22 juny 2017].
