Silva (poesia)

Pàgina inicial de Las Soledades (l. I, pág. 193) en el Manuscrito Chacón, poema compost en silves.

La silva és una estrofa composta per versos hendecasíl·labs (11 síl·labes) i heptasíl·labs (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la mètrica clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. Garcilaso de la Vega va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs Francisco de Rioja i Luis de Góngora a Soledades, i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola.

Exemple

Un exemple de silva el trobem a l'obra Al sueño de Miguel de Unamuno:

[...]

En tu divina escuela,

loca y desnuda y sin extraño adorno,

la verdad se revela,

paz derramando en torno;

al oscuro color de tu regazo,

contenta y recogida,

como el ave en su nido,

libre de ajeno lazo,

desnuda alienta la callada vida,

acurrucada en recatado olvido,

lejos del mundo de la luz y el ruido;

lejos de su tumulto,

que poco a poco el alma nos agota,

en el rincón oculto,

en que la fuente de la calma brota.

[...]

Una varietat és la silva arromançada en la que rimen els versos parells en assonant.

Bibliografia

• Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7. 

Viccionari