Diferència entre revisions de la pàgina «Universitat de Cervera»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(→‎Catedràtics destacats: he rectificat un canvi fet per mi mateix al 2n any referit a Pere Ferrussola, que havia canviat pensant que era el de defunció però després he vist que es referia al final de la càteda)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
 
== La impremta de la Universitat ==
La Universitat de Cervera va comptar amb diversos privilegis, entre ells el de la impressió privativa de llibres de comú ensenyament. Aquest privilegi -que havia de propiciar un important augment de recursos econòmics per a la universitat i havia quedat establert pel reial decret de 16 de maig de 1718- prohibia la impressió en qualsevol altra impremta del Principat de Catalunya així com la introducció a la Universitat de texts impresos fora de la seva impremta.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ruiz Fargas|nom=Marina|article=El privilegio de privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (1735-1749, 1754-1757)|publicació=Rueda Ramírez, Pedro ; Agustí, Lluís (ed.). La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX): los catálogos de venta de libreros y editores|url=|data=2016|editorial=Calambur|lloc=Madrid|pàgines=129-159|id={{ISBN |978-84-8359-384-4}}}}</ref>
 
La Biblioteca de Reserva de la [[Universitat de Barcelona]] conserva més de 300 obres publicades per la Universitat de Cervera,<ref>{{Ref-web|url=http://cataleg.ub.edu/search*cat/?searchscope=3&searchtype=a&searcharg=universitat+de+cervera|títol=Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic|consulta=9 maig 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> així com diversos exemples de les marques d'impressor que van identificar la Universitat al llarg de la seva existència,<ref>{{Ref-web|url=http://www.bib.ub.edu/cgi-bin/awecgi?db=imp&o1=query&o2=exact&x1=IMP&k1=universitat+de+cervera|títol=Base de dades Marques d'impressors: Universitat de Cervera|consulta=9 maig 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> i on acostuma a aparèixer la imatge de la [[Immaculada Concepció]], la seva patrona.
Per el moment [[Barcelona]] no aconsegueix res, mentre que el claustre universitari de Cervera, amb el seu rector Bartomeu Torrabadella al front, continua trametent representacions al Govern lloant les circumstàncies favorables de la ciutat lleidatana perquè conservi la Universitat; assenyala la cèntrica situació que li és pròpia respecte a les altres ciutats del Principat, els còmodes allotjaments per als estudiants, la producció barata d'aliments de primera necessitat, la sanitat del seu clima, les diversions honestes que es troben a la ciutat, el soberg edifici de la Universitat, sumptuós, elegant i ben proporcionat, els avantatjosos fruits que ha produït durant la seva existència.
 
El corrent liberal que s'imposa cada dia més en la reina governadora fa que progressin les mesures favorables a la postura de [[Barcelona]] i contràries a les pretensions de Cervera. La R.O. del 2 d'abril del [[1834]] restableix als seus llocs els catedràtics sancionats els anys [[1823]] i següents. Cal no oblidar que durant el [[Trienni liberal]] de l'Ajuntament barceloní no va dubtar a arrencar de Cervera la universitat, i que les Corts d'aquell període concediren a [[Barcelona]] l'establiment de càtedres interines que funcionares durant el curs escolar [[1821]]-[[1822]], a la vegada que la '''Universitat de Cervera''' fou incendiada dues vegades. Des dels començaments de [[1835]], la '''Universitat de Cervera''' s'encara amb un seguit de problemes motivats per l'abandonament de càtedres per professors que han d'ésser suplerts per substituts menys vàlids. Això enforteix els arguments utilitzats per [[Barcelona]], en insistir en les seves pretensions.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN |84-232-0102-3}}. Pàg 15-19)</ref>
 
La R.O del 22 d'octubre del [[1835]] autoritza la creació en règim d'ensenyament privat de les càtedres de Jurisprudència civil i canònica i eloqüència forense. Aquestes càtedres són establertes al convent de Sant Gaietà, a excepció de la d'institucions canòniques, que comencen a ésser donades al [[Seminari Conciliar de Barcelona|Seminari Conciliar]].
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.
 
El moviment vertiginós cap a l'esquerra- [[Motí de la Granja de San Ildefonso|el motí de la Granja]] (agost de [[1836]]), el restabliment de la [[Constitució de 1812]], la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1837|Constitució progressista de 1837]], la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del [[1837]]) allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'[[Església (institució)|església]], enfocada a l'[[aristocràcia]]. Després de tots aquests fets, La '''universitat de Cervera''', model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN |84-232-0102-3}}. Pàg 21-25)</ref>
 
El 14 de setembre de [[1836]], es reuneixen tots els professors que durant el curs [[1822]]-[[1823]] havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del [[1820]]-[[1823]]. El professorat pacta: reunir a [[Barcelona]] totes les assignatures indispensables perquè els joves puguin seguir les seves respectives carreres, ateses les dificultats per acudir a altres Universitats, sol·licitar de S.M. que els cursos que siguin guanyats en aquestes classes tinguin el mateix valor que els obtinguts a la Universitat. Que siguin facultats els professors no solament per als exàmens, sinó també per a conferir graus. Que aquests professors siguin els catedràtics que ho foren de la Universitat Literària de Barcelona del [[1822]].
 
Encara que els ensenyaments dels Estudis Generals de Barcelona havien començat amb caràcter privat va acordar-se que, igual com en el [[Trienni constitucional]], fos l'ajuntament que corregués amb les despeses per habilitació del local i el cànon que en caldria pagar, al mateix temps que les matrícules que no depenguessin de les Acadèmies ni de la [[Junta de Comerç]], les aprovacions de cursos i els dipòsits per a graus fossin fons dels Establiments, deixant la forma de la seva distribució al que disposessin els reglaments interiors.
La Universitat cerverina supera el curs de [[836]]-[[1837]] amb greus dificultats, motivades per l'escassesa d'alumnat, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], i per la defecció de gran part del seu professorat, el qual s'absenta per tal d'ensenyar a [[Barcelona]] o es passa a les files [[carlines]].<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN |84-232-0102-3}}. Pàg 27-31)</ref>
 
El 2 d'agost de [[1837]] després d'acabar el curs acadèmic el 30 de juny amb tota normalitat, va tenir lloc una reunió sota la presidència del cap polític de la província i hom redactà un escrit per a S.M., demanant que sigui restablerta pel pròxim any acadèmic la Universitat Literària de segon i tercer ensenyament que existia abans de l'any [[1714]], o bé la que hi havia el 1823.
El 19 de febrer de [[1841]], [[Domingo Marià Vila i Tomàs]] és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la [[Universitat de Barcelona]]; com a vicerector continua Antoni Vila. Això és una prova que el Govern Central està decidit a defensar la [[universitat de Barcelona]].
 
El decret del 10 d'agost del [[1842]] que signa el [[general Espartero]], regent del regne, redueix les vint Universitats existents, per tal de poder reorganitzar millor l'ensenyament superior. Aquest mateix decret ordena d'incorporar les Universitats de Cervera i [[Universitat de les Illes Balears|Palma]] a la de [[Barcelona]]. [[Barcelona]] esdevé, així, l'única Universitat de Catalunya.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Pàg 39-47. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. {{ISBN |84-232-0102-3}}</ref>
 
==Institut Antoni Torroja==
383.797

modificacions

Menú de navegació