Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions
m referències|2 --> referències |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] - València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN |
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] - València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, {{ISBN|978-84-86574-62-8}}''</ref> va ser un dirigent [[valencianista]]. |
||
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]] que abandonà posteriorment en [[1966]] amb una escissió obrerista.<ref>Rojos y demócratas. Institució Alfons el Magnànim, 2002.</ref> Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians, unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.</ref> |
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]] que abandonà posteriorment en [[1966]] amb una escissió obrerista.<ref>Rojos y demócratas. Institució Alfons el Magnànim, 2002.</ref> Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians, unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.</ref> |
||
Revisió del 13:54, 17 ago 2018
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1939  |
| Mort | 13 desembre 1997 (58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya Unitat del Poble Valencià |
Valerià Miralles i Ortolà (Pego, 29 d'octubre de 1939 - València, 13 de desembre de 1997)[1] va ser un dirigent valencianista.
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als jesuïtes. Amb posterioritat es traslladaria a València per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del fusterianisme a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim franquista, essent un dels militants originaris del Partit Socialista Valencià que abandonà posteriorment en 1966 amb una escissió obrerista.[2] Va ser detingut per les famoses pintades de Parlem Valencià! i Valencians, unim-nos el 1965 i 1966 on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.[3]
El 1982 va fundar junt amb altres valencians el partit Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en Unitat del Poble Valencià sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la Crida a la Solidaritat i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la Federació Valenciana d'ERC, de la que seria fundador i el primer president.[4]
També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a Gorg,[5] i edita sota el segell d'Editorial Garbí amb el permís de l'Editorial Lavínia alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'Alfons Cucó i participa en la creació, en 1983, d'Edicions del Bullent, amb Gabriel Sendra, Maribel Marco i Claudi Arenas.[6]
El municipi de Pego li va dedicar un carrer.[7]
| Precedit per: Càrrec nou |
ERPV President d'ERC-País Valencià 1992 - 1996 |
Succeït per: Àngel Molina |
Referències
- ↑ Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», In memoriam a,’'Nacionalisme i política, 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8
- ↑ Rojos y demócratas. Institució Alfons el Magnànim, 2002.
- ↑ Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.
- ↑ Àngel Molina, «Valerià Miralles, punt de referència» Reportatge a A l'esquerra, octubre-desembre 2001, pàgina 16
- ↑ Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», Revista d’història de la filosofia catalana, n°3, 2012, pàgina 49
- ↑ Josep Ballester & Josep Franco, «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig», Métodos de Información, 1996, pàgina 28
- ↑ Carrer Valerià Miralles i Ortolà 38° 50′ 22.95″ N, 0° 7′ 11.43″ O / 38.8397083°N,0.1198417°O
Enllaços externs
- Valerià Miralles el Compromís d'un nacionalista valencià País Valencià, Segle XXI
- Valerià Miralles a memòriaesquerra.cat