Penya-segat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
rv vandalisme |
MEjor escrito sin faltas ortogràficos |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Lightmatter cliffs of moher in County Clare Ireland.jpg|thumb|250px|[[Penya-segats de Moher]], a [[Irlanda]].]] |
[[Fitxer:Lightmatter cliffs of moher in County Clare Ireland.jpg|thumb|250px|[[Penya-segats de Moher]], a [[Irlanda]].]] |
||
[[Fitxer:Cuesta - Lookout Mountain, Georgia.png|thumb|Escarp al [[Cumberland Plateau]], [[Tennessee]].]] |
[[Fitxer:Cuesta - Lookout Mountain, Georgia.png|thumb|Escarp al [[Cumberland Plateau]], [[Tennessee]].]] |
||
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]] |
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]]<nowiki/>en situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]] |
||
[[File:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]] |
[[File:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]] |
||
Un '''penya-segat''' és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un [[espadat]] rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat a l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]]. |
Un '''penya-segat gat''' és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un [[espadat]] rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat a l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]]. |
||
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions. |
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions. |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
Molts penya-segats també presenten [[cascada|cascades]] i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars. |
Molts penya-segats també presenten [[cascada|cascades]] i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars. |
||
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les [[Torres del Trango]], en la serralada del [[Karakorum]] ([[Pakistan]]), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en [[Kaulapapa]], [[Hawaii]]. |
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les [[Torres del Trango]], en la serralada del [[Karakorum]] ([[Pakistan]]), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en [[Kaulapapa]], [[Hawaii]]. Cacahuete rosa |
||
== |
== Paisatgege == |
||
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables: |
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables: |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
* A la part plana del penya-segat, els nivells de sal ja són força més baixos i l'amplada del sòl és més gran. Aquests factors contribueixen que, en molts casos, s'hi puguin trobar plantes pròpies dels [[bosc|boscos]], [[Màquia|màquies]] i [[Brolla|brolles]] mediterrànies. La majoria d'aquestes plantes són xeròfiles. En aquesta ocasió, el pendent també hi juga un paper determinant, ja que la seva absència facilita la colonització d'aquesta part del penya-segat per part dels éssers humans. |
* A la part plana del penya-segat, els nivells de sal ja són força més baixos i l'amplada del sòl és més gran. Aquests factors contribueixen que, en molts casos, s'hi puguin trobar plantes pròpies dels [[bosc|boscos]], [[Màquia|màquies]] i [[Brolla|brolles]] mediterrànies. La majoria d'aquestes plantes són xeròfiles. En aquesta ocasió, el pendent també hi juga un paper determinant, ja que la seva absència facilita la colonització d'aquesta part del penya-segat per part dels éssers humans. |
||
== |
== Referèncieses == |
||
<references /> |
<references /> |
||
== |
== Bibliografiaia == |
||
* {{Cita folch}} |
* {{Cita folch}} |
||
* Bird, Eric C. F (2008). Coastal geomorphology : an introduction (2nd ed.).Chichester: John Wiley & Sons |
* Bird, Eric C. F (2008). Coastal geomorphology : an introduction (2nd ed.).Chichester: John Wiley & Sons |
||
Revisió del 12:58, 21 ago 2018
.jpg)
Un penya-segat gat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.[1] Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat a l'escarpament a les costes, però també poden ser considerats com a tals els de les muntanyes, com els cingles, així com les falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina faralló (de l'espanyol farallón). Un escarpament o fall és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una falla tectònica o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a La Granja d'Escarp i El Pla d'Escarp, al Segrià.
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'erosió i al desgast per l'acció atmosfèrica, generalment roques sedimentàries com la limonita, arenisca, calcària, dolomita, encara que també poden apreciar-se roques ígnies com el basalt o el granit en aquestes formacions.
La major part dels penya-segats acaben en forma de pendent en la seua base; en àrees àrides o sota grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentre que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactada per la humitat, formant un sòl.
Molts penya-segats també presenten cascades i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars.
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les Torres del Trango, en la serralada del Karakorum (Pakistan), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en Kaulapapa, Hawaii. Cacahuete rosa
Paisatgege
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables:
- La part del penya-segat que es troba en contacte amb el mar es veu molt condicionada per les onades. Per una banda, les onades, en impactar-hi, causen que no hi pugui aparèixer vegetació. Com a molt s’hi pot trobar trottoir. Per altra banda, l'impacte de les onades a la base dels penya-segats també genera un efecte erosiu que comporta el retrocés del penya-segat envers el mar. L'espai que ha retrocedit el penya-segat pot acabar comportant, durant la marea baixa, l'aparició d'una plataforma d'abrasió.
- A la paret del penya-segat és complicat arrelar-hi. És una part del penya-segat que rep molta sal i, aquest factor, afegint-hi el pendent del mateix penya-segat, provoca que només hi pugui créixer vegetació en alguns petits replans, diàclasis... La vegetació que s’hi pot trobar són plantes rupícoles, halòfiles i, sí que estan orientades cap al sud, també xeròfiles. Algunes de les més comunes són el fonoll marí (Crithmum maritimum), el limònium (Limonium sp) i la camforada (Camphorosma monspeliaca), totes tres de la comunitat del fonoll marí. Solen aparèixer-hi plantes endèmiques. El pendent del penya-segat, però, no només condiciona l'establiment d'una determinada tipologia de vegetació, sinó que també dificulta la colonització d'aquest per part dels humans. Tot i això, els éssers humans han demostrat ésser capaços de saber aprofitar la gran riquesa biològica que ofereixen aquesta tipologia d'espais.
- A la part plana del penya-segat, els nivells de sal ja són força més baixos i l'amplada del sòl és més gran. Aquests factors contribueixen que, en molts casos, s'hi puguin trobar plantes pròpies dels boscos, màquies i brolles mediterrànies. La majoria d'aquestes plantes són xeròfiles. En aquesta ocasió, el pendent també hi juga un paper determinant, ja que la seva absència facilita la colonització d'aquesta part del penya-segat per part dels éssers humans.
Referèncieses
Bibliografiaia
- Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
- Bird, Eric C. F (2008). Coastal geomorphology : an introduction (2nd ed.).Chichester: John Wiley & Sons
- Carter, R.W.G (1988). Coastal environments : an introduction to the physical, ecological and cultural systems of coastlines. London. Academic Press
